SABEM que ens cal avançar si el nostre compromís consisteix en l’adequació als nous temps, l’ajustament als requeriments socials i l’horitzó de millorar el món en què vivim. Veiem que ens cal avançar com a docents cap al mestre que acompanya i substitueix el que “ensenya”.
SABEM que ens cal apostar per les metodologies centrades en l’infant, en què ell pugui ser el protagonista i actor del seu procés d’aprenentatge. Els contextos per fer-ho han de ser els que millor serveixin per donar resposta a les seves necessitats a través del joc, l’experimentació i el diàleg. Sabem i volem respondre a moltes individualitats i respectar-les, posant al seu abast tot allò que necessitin en un marc inclusiu.
SABEM que ens cal incloure, comptar i acompanyar les famílies des del respecte al seu rol, la seva responsabilitat i el seu criteri. Treballar per apropar sentits, desitjos i mirades. La sensació de no arribar a tothom o de no fer-ho prou bé, la manca d’experiència en una nova manera de fer i fins i tot una certa manca de confiança generen tensions. Un cert nivell de tensió pot portar-nos a estar atents a allò que podem millorar, però quan aquesta tensió s’accentua i es fa difícil de suportar per tots o per alguns, pot arribar a generar malestar en el docent i a repercutir en la tasca professional i fins i tot en l’equip.
VOLEM afavorir al màxim el desenvolupament de cada nen i de cada nena en el marc de relacions cordials entre iguals i amb la presència de l’adult que acompanya, creant un marc segur i estimulant. I volem compartir-ho entre nosaltres, amb els infants i amb les famílies.
VOLEM basar les nostres pràctiques en el que sabem sobre com aprenen els infants des de diversos àmbits, que inclouen, a més de la psicologia i la pedagogia, altres enfocaments més recents, com la neurociència i tot allò que ens poden aportar la dimensió digital o l’emocional.
PODEM reivindicar un replantejament en l’organització del temps lectiu que permeti als docents espais de trobada, reflexió, formació i preparació d’un entorn i unes metodologies que requereixen dedicació per dissenyar-les, per implementar-les.
PODEM aprendre a gaudir del procés d’aprenentatge dels infants creant els marcs i les estructures que faciliten la seva acció i autonomia des de la confiança en ells i des del compartir dubtes, experiències i aprenentatges amb l’equip.
PODEM repensar el rol dels mestres que acompanyen l’infant en la descoberta i permetre l’assaig i l’error per arribar-hi. En aquest camí i aquesta posició podem trobar sentit i benestar i podem gaudir fent la nostra tasca en el nostre equip.
Quan les pràctiques són coherents i compartides, l’infant se’n veu beneficiat, però de retruc també els adults que l’acompanyem en aquest procés, que aprenem cada dia de què són capaços si els ho permetem.
«Ho varen fer perquè no sabien que era impossible».
Font: Resvista Guix d’Infantil n.27 (Octubre 2016). Clic aquí.
