1. Per què es toca el currículum ara?
Davant del desconcert, un sector de la comunitat s’està preguntant si aquest era el millor moment per ficar-se en el jardí dels currículums, tenint en compte que els vigents són de 2015. Al contrari del que molta gent pensa, la decisió no té res a veure amb la voluntat del Departament d’Educació, sinó que ve marcada pel calendari de desenvolupament de la LOMLOE, la qual estableix que el canvi de currículum es farà en un termini de dos anys: el curs 2022/23 seran els cursos senars i el 2023/24 els parells.
2. Qui decideix els canvis curriculars?
En aquest punt les responsabilitats són compartides, però el pes principal el té el Ministeri d’Educació. En les comunitats amb una llengua pròpia la LOMLOE estableix que la meitat del currículum el decideix l’administració autonòmica (en la resta és el 40%), però en aquest 50% hi entra, lògicament, les hores d’ensenyament de la llengua pròpia (el català, en el cas de Catalunya), i les hores de pati a primària, que són considerades horari lectiu. Per tant, el marge de Catalunya o la resta de comunitats amb llengua pròpia per decidir una part del currículum és pràcticament la mateixa que la resta.
3. Per què el Departament ha donat tan poc temps per presentar al·legacions?
Novament, amb un intent de cenyir-se als terminis que fixa la llei, el Departament vol aplicar els nous currículums d’educació bàsica i batxillerat el curs vinent, i això dona molt poc marge de temps per aprovar els decrets fins i tot aplicant els protocols de màxima urgència. Fins a finals de novembre no va tenir la proposta del ministeri, que surt després de diverses reunions tècniques entre ministeri i comunitats. Això ha donat un molt escàs marge de temps per preparar els decrets de Catalunya, i la forma de sotmetre’ls a l’escrutini de la comunitat educativa ha estat difonent l’esborrany, un procediment poc o gens habitual.
Aquest divendres 18 s’acaba el termini que ha donat Educació per rebre al·legacions o propostes de millora a l’esborrany de decret d’educació bàsica, mentre que en el cas del batxillerat, que encara no s’ha difós (si bé alguns mitjans ja n’han informat al respecte), el termini serà finals de març o començaments d’abril. Aquests terminis han irritat una part considerable de la comunitat, perquè la major part de decrets es cuinen a foc molt més lent, i hi ha més marge per intervenir-hi (si bé quan el termini formal per presentar al·legacions sigui sempre curt). Mostra d’això és el comunicat que s’ha fet públic aquest dimarts, en el qual una quarantena d’entitats (entre les quals, aFFAC, Lafede.cat, Espais Catalans, Minyons Escoltes, CCOO, USTEC i CGT) demanen al Departament que ampliï el període per fer aportacions.
4. Per què desapareixen matèries com filosofia o tecnologia, i per què hi haurà menys hores d’altres com matemàtiques o llengua?
Aquest és un dels aspectes que sens dubte està costant més d’entendre, i que més rebuig està suscitant entre un sector del professorat de secundària. Tot plegat respon a la lògica d’aprimar i flexibilitzar els currículums. És a dir, que siguin menys intervencionistes i tinguin menys objectius d’aprenentatge, i que per tant donin un marge de maniobra als centres per adaptar els ensenyaments a cada realitat. Aquesta és la tendència en la major part de països europeus, fins al punt que en alguns com Anglaterra, Irlanda o Països Baixos els centres educatius tenen plena llibertat per decidir el que fan en el 100% del seu horari lectiu (lògicament, a posteriori han de rendir comptes del que fan i dels resultats acadèmics obtinguts pels seus alumnes).
Amb el nou currículum d’educació bàsica, el que es pretén és que a Catalunya els centres disposin del 20% de l’horari. Això és, que tinguin plena autonomia per determinar a què dediquen 1.050 de les 5.250 hores que té el curs escolar (o, el que és el mateix, 6 de les 30 hores lectives setmanals). Els responsables del Departament defensen que això només es pot fer per la via d’aprimar el currículum, i que cada centre decideixi si aquells sabers (la nova manera de referir-se als continguts) que ja no estan obligats a impartir els volen seguir abordant o no. I el mateix pel que fa a les matèries/sabers (gairebé totes) en les quals es redueix el nombre d’hores de dedicació obligatòries.
Per descomptat, no tothom entén els beneficis d’aquesta flexibilització. Una acabada de constituir Plataforma per la Defensa de la Qualitat de l’Ensenyament Públic ha obert aquesta setmana una campanya a change.org per oposar-se a tots aquests canvis (porta 1.300 firmes en el moment d’escriure això), entre altres raons, s’argumenta, perquè si els centres decideixen dedicar aquestes hores de gestió autònoma a altres coses que no sigui impartir matèries, això “pot comportar l’existència de dues xarxes paral·leles, tal com ja comença a passar actualment”, la qual cosa “perjudica greument l’alumnat més vulnerable”. Els signants demanen la dimissió del conseller i del subdirector general d’ordenació curricular, Ramon Grau.
Amb tot, en el cas concret de la pràctica desaparició de les matèries relacionades amb la Filosofia, des del Departament d’Educació s’assegura que això surt del ministeri i que des de Catalunya i altres comunitats ja van expressar els seus dubtes al respecte a Madrid. Vista la reacció que ha suscitat (una altra campanya a change.org ja porta més de 7.000 firmes recollides) no és gens descartable que en el redactat definitiu del decret la Filosofia recuperi part del protagonisme perdut.
5. Ara s’haurà d’ensenyar per àmbits?
La qüestió dels àmbits d’aprenentatge (que sovint s’entenen com el fet d’ajuntar o integrar diferents assignatures en un àmbit) també està generant molta controvèrsia, que sens dubte s’amara de la que durant tot el curs passat hi ha hagut al País Valencià, on la conselleria va imposar l’aprenentatge per àmbits a 1r d’ESO com a mesura pedagògica però també, o sobretot, sanitària (ja que, d’aquesta manera, s’aconseguia que hi hagués menys docents interactuant amb el mateix grup bombolla d’alumnes).
En el cas de Catalunya, l’aparició dels àmbits en el nou currículum respon a la lògica de la flexibilització. És a dir, es dona cobertura normativa a aquesta opció (ja utilitzada en alguns centres), però a priori no s’obliga ni s’imposa. Amb tot, el sector crític considera que sí que hi ha una imposició dels àmbits, tota vegada que l’esborrany diu que l’alumnat cursarà només una matèria més que àrees hi ha a l’últim cicle de l’educació primària.
Des del Departament s’assegura que no és una imposició, però sí una recomanació. Segons Educació, la possibilitat de treballar per àmbits no equival, necessàriament, a obligar al professor de català a fer també l’assignatura de castellà, o al de biologia les matemàtiques, sinó que dona marge per qualsevol combinació que pugui decidir un centre, com el fet de barrejar en un projecte continguts curriculars de matemàtiques, llengua i ciències socials.
6. Avaluació: canvis de fons o estètics?
A Catalunya, l’avaluació ja és per competències a la primària i la secundària obligatòria, per la qual cosa el nou currículum d’educació bàsica no introdueix grans canvis, sinó que més aviat, en sintonia amb la LOMLOE, tracta de reforçar aquesta perspectiva. La idea de les notes encara està molt arrelada a la societat, mentre que la idea d’una avaluació formadora, competencial i continuada és segurament més difícil de visualitzar (si bé, d’acord amb el CEO, hi ha una majoria de la societat que la veu positiva). Amb el nou currículum, les famílies seguiran rebent informació sobre l’evolució dels aprenentatges dels seus fills de forma trimestral, si bé no hi ha una qualificació pròpiament dita fins al final de cada cicle educatiu. Aquests cicles s’estableix que són, en el cas de primària, 1r i 2n, 3r i 4t, i 5è i 6è, i en la secundària 1-3r, i 4t d’ESO.
La qualificació seguirà sent descriptiva i no numèrica, amb les expressions “assoliment excel·lent” (AE), “assoliment notable” (AN) i “assoliment satisfactori” (AS), però se substitueix el “no assoliment” (NA) per “en procés d’assoliment” (PA), un canvi que ha estat objecte de tota mena de burletes, com a suposada mostra de la tendència dels innovadors a convertir les aules en chiquiparks. El motiu del canvi és que, segons la recerca, en la major part d’ocasions el suspens l’únic que aconsegueix és minar l’autoconfiança de l’alumne i desincentivar-lo de seguir-ho intentant, amb la qual cosa el que es vol és enviar-li el missatge que si persevera acabarà assolint la competència en aquella matèria.
Hi ha un altre canvi menor, però que també s’ha d’assenyalar. Com que al final totes les qualificacions acaben tenint una traducció numèrica, a partir d’ara l’assoliment satisfactori equivaldrà a un 6 i no a un 5, per no perjudicar la mitjana dels alumnes catalans en relació amb altres parts de l’Estat on encara mantenen la diferència entre el “suficient” i el “bé”.
7. I què passa amb els alumnes amb NESE i l’escola inclusiva?
No ha sortit gaire en els articles publicats fins ara relacionats amb el nou currículum, però la veritat és que l’esborrany s’hi refereix força. En diverses ocasions repeteix que l’organització curricular s’ha d’inspirar en el disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) i la personalització de les propostes i del recorregut educatiu. També esmenta el text que “en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics es constituirà la comissió d’atenció educativa inclusiva que vetllarà perquè la previsió, concreció, aplicació i seguiment de les mesures i suports d’atenció educativa es regeixi pels principis d’equitat, igualtat d’oportunitats igualtat de tracte i no-discriminació i inclusió”. Actualment la major part de centres compten amb la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), que ja exerceix una mica aquesta funció, i s’haurà de veure si el canvi és purament nominal o hi ha alguna cosa més. A banda, el decret autoritza que qualsevol centre pugui incorporar la llengua de signes catalana, una mesura que les entitats de sords bilingües consultades consideren insuficient, ja que no repara la discriminació i la síndrome de privació lingüística a les quals, segons entenen, es veuen sotmesos els infants d’aquest col·lectiu.
8. Quines altres novetats incorpora el currículum d’ensenyaments bàsics?
Hi ha dos punts, com a mínim, en els quals el currículum, en comptes de ser menys intervencionista ho és més. I que si més no han sorprès gratament als experts consultats per aquest diari. Per una banda, una novetat que ha estat en general ben rebuda és la introducció del servei comunitari de caràcter obligatori a secundària, amb una dedicació horària de 20 hores, amb un mínim de 10 de servei actiu a la comunitat. En altres paraules, tots els adolescents hauran de passar com a mínim per un projecte d’aprenentatge servei (ApS) per superar l’ESO. L’altra qüestió és la dedicació mínima diària de 30 minuts destinats a la promoció de l’hàbit lector, que se suposa que cada centre ha de decidir com introdueix. Un bon propòsit per reforçar la comprensió lectora, però que a la vegada sembla que no encaixi amb el criteri de donar autonomia als centres. Perquè, si de les sis hores setmanals que tenen de gestió autònoma, dues i mitja s’han de dedicar a la lectura, aquesta autonomia queda molt limitada.
Una altra novetat del currículum dels ensenyaments bàsics és que incorpora, per primera vegada, tota la part dels cicles formatius de grau bàsic, que és l’alternativa que es dona als alumnes d’ESO que vulguin orientar-se cap a una formació més professionalitzadora a 3r i 4t, sense que aquest camí sigui excloent (com ho era en el cas de la LOMCE, per la qual cosa a Catalunya l’FP bàsica no es va desplegar o només es va fer un simulacre de desplegament).
9. Quins canvis hi haurà en el batxillerat?
El nou esborrany de currículum de batxillerat també comporta diversos canvis, obligats per la LOMLOE i en la mateixa línia de flexibilitzar els ensenyaments. En primer lloc, s’obre la porta a un batxillerat general, que se suposa serà l’ideal com a pas previ a estudis universitaris en els quals hi hagi una hibridació entre matèries científiques i socials (com, per exemple, Ciències Polítiques). De moment, el curs vinent només una vintena d’instituts a tot Catalunya oferiran aquesta opció de batxillerat general. També hi ha canvis en el nombre de matèries de cada modalitat que són obligatòries, i per tant s’obre més el ventall en l’apartat d’optatives, en especial a 1r. I amb la mateixa idea de flexibilitzar els estudis també s’obre la porta al fet que alguna d’aquestes optatives es pugui cursar fora del centre educatiu, per exemple en una Escola Oficial d’Idiomes. A banda, el batxillerat artístic es subdivideix en dos, i per tant s’especialitza més: per una banda hi haurà el batxillerat musical i d’arts escèniques, i per una altra el d’audiovisual i plàstica.
10. Anem cap a l’extinció de la selectivitat?
En algun mitjà de comunicació ja s’ha publicat que el curs 2022/23 serà l’últim amb les PAU, o que a partir del curs següent les PAU ja seran competencials, ja que s’hi estaran examinant la primera generació d’estudiants que haurà fet un batxillerat competencial, que serien els que actualment estan cursant 4t d’ESO. Això, per descomptat, no forma part de cap decret, sinó que es tracta en aquests moments d’una idea/projecte del Ministeri d’Educació, que per descomptat haurà de compartir el Ministeri d’Universitats. Tampoc està clar que els canvis puguin ser tan accelerats, en primer lloc perquè costa de creure que l’any vinent tots els instituts estiguin canviant els seus enfocaments al batxillerat, quan molts encara no ho han fet a l’ESO. Però, sens dubte, a curt o mitjà termini s’ha d’anar cap a un tipus de prova en la qual s’avaluïn més les competències que els coneixements, entenen les competències com la capacitat de posar els coneixements en pràctica. Ara bé, al final, les universitats, sobretot les públiques, imposen una nota de tall, que surt de la ponderació entre la nota mitjana del batxillerat i la nota de les PAU, per la qual cosa, siguin com siguin les PAU del futur, seguiran tenint un caire seleccionador.
