Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    L’art de celebrar amb art

    Inma Buñuales Rodriguez

    Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca

    Paula Miguel (Verificat)

    Per què no parlem de Palestina?

    Joan M. Girona

    Magisteri, ascensor social en crisi

    Josep Callís i Franco

    La Metamorfosi Educativa. Un canvi paradigmàtic cap a la transformació del sistema educatiu

    Francesc Imbernon
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Reportatge
    Jornades de portes obertes, la baralla per sobreviure

    La baixada de la natalitat i unes administracions que o no programen la seva política educativa o tenen les mans lligades pels concerts educatius, empenyen la competència entre centres
    Pablo Gutiérrez de Álamomarç 24, 20256 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    | Teresa Rodríguez
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    La cruïlla entre febrer i març obre la porta, valgui la redundància, a les jornades de portes obertes als centres educatius per tot el país. Una iniciativa que va néixer segurament com a eina de comunicació amb les famílies del barri, s’ha convertit, en molts casos, en un exercici de màrqueting educatiu que intenta guanyar-se diferents beneficis.

    L’horitzó no és favorable per a les escoles públiques. Fa unes setmanes, la Funcació Bofill alertava del possible tancament de 116 escoles públiques si l’Administració educativa no començava a fer certs canvis i a programar l’oferta educativa.

    Concerts inamovibles

    Des d’Andalusia, organitzacions de famílies, com Codapa, denuncien el tancament de milers de places públiques amb la caiguda de la natalitat com a excusa. En el sistema educatiu més gran del país, es pot observar com la baixada de naixements ja es deixa notar en l’educació primària i en poc temps anirà escalant en les etapes educatives següents.

    Es denuncia a tot arreu que aquest procés no està repercutint en una reorganització dels recursos, de manera que els centres puguin tenir menors ràtios, sinó que es tanquen línies i les ràtios acaben estrenyent-se. Això, a la pública. Els concerts, amb contractes plurianuals que van, com a mínim, des dels quatre anys fins als 10 que assumeix la Comunitat de Madrid, suposen un blindatge de la situació que acaba pagant el sector públic.

    Marina Jiménez, presidenta de Codapa, assegura que des de la confederació exigeixen que igual que els concerts a Andalusia són intocables durant 4 o 6 anys, depenent de l’etapa, sigui el mateix per a la pública. Explica el cas d’un col·legi a Sevilla, que es tanca perquè té 50 alumnes, mentre es mantenen els concertats de la zona «tot i que a les classes hi hagi 12 o 15 estudiants», explica.

    «En un municipi o ciutat amb poc alumnat i amb les escoles esgarrapant places per sobreviure és inevitable que es generi la competició més enllà de les jornades de portes obertes», explica Maria Segurola, cap de projectes de la Fundació Bofill.

    Segurola comenta que el proper any es renovaran els concerts a Catalunya. «El Departament pot
    aplicar mesures d’ofici a la pública, però no a la concertada. En el seu període són intocables, és igual la natalitat o el que sigui, es mantenen», explica. «És imprescindible regular els concerts».

    Mantenir els recursos

    Des de Madrid, Carmen (nom fictici), mestra i cap d’estudis d’un CEIP d’un dels barris de l’extraradi de la ciutat no està totalment d’acord. Per ella, en molts casos, «les escoles públiques no volem créixer, sinó decréixer», assegura. El problema, descriu, és que si baixa la matrícula, també ho fan els recursos o el professorat, i l’Administració pot decidir utilitzar el centre per matricular-hi alumnat amb necessitats educatives especials o imposar un determinat projecte educatiu.

    A la seva escola han perdut matrícula. Des de les 75 peticions en cursos anteriors, a les menys de 30 del darrer. Al claustre fan una altra anàlisi més enllà de la natalitat. La crisi de l’habitatge fa que, almenys en algunes ciutats, les famílies ho tinguin més difícil per quedar-s’hi. Moltes se n’estan anant, almenys, al districte de Madrid on hi ha la seva escola.

    El fet que aquestes famílies se’n vagin, aguditza els problemes de les escoles que, ja sigui per això o per la natalitat, es veuen abocades a competir pels qui queden.

    Apunta, a més, que n’hi ha moltes que no trien perquè no estan en posició de fer-ho . O que tenen por. I parla de famílies en situació irregular que només es poden plantejar anar a l’escola més propera de casa per estar la menor quantitat de temps al carrer.

    Carmen explica que els centres allò que necessiten són famílies que els ofereixin estabilitat per poder desenvolupar els seus projectes educatius. Un projecte, a més, que els centres utilitzen com a mel per atraure mares i pares. Bilingüisme, extraescolars, els nous CEIPSO d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid, ser centre de referència per a qualsevol alumnat, digitalització de l’ensenyament, etc.

    Carmen explica que més que la capacitat d’elecció de les famílies, és l’autonomia de centre la que ha entrat a la guerra per «pescar» les famílies i atraure les que es troben en la millor situació socioeconòmica possible.

    Els alumnes, un bé escàs

    Segurola explica que, en definitiva, aquesta mena de jornades fan que el problema sembli del centre, i no del sistema. «Els alumnes són un bé escàs i les escoles han de sobreviure amb certes estratègies». «Aquests temes es focalitzen (a la premsa) en què ha fet una escola o una altra, però la pèrdua d’alumnat és general des que van començar a caure els padrons el 2008».

    Com explica, segons l’informe més recent que han elaborat, «enguany, la caiguda d’alumnes arriba a tots els nivells».

    Les administracions han de tenir la iniciativa en tot això, creu Segurola. Molts centres es troben amb jornades de portes obertes desertes. Centres complexos, d’una línia, que fan un fort esforç «i es presenten 3 o 4 famílies», explica. També a escoles que han anat caient en la dinàmica de la segregació crònica, que acaben absorbint la matrícula viva al llarg de l’any i que veuen com han de fer de la necessitat virtut i s’especialitzen en aquesta situació, explica Segurola.

    Per ella, és el moment de reubicar els recursos i fer planificació. Això podria suposar un augment de la inversió per alumne, cercar la manera de donar resposta a diferents reptes com augmentar els reforços, portar menjadors escolars als centres de secundària o ampliar l’educació 0-3 anys

    A la seva escola no feien res d’extraordinari a la jornada de portes obertes. De fet, permeten a les famílies entrar en qualsevol moment al centre per veure’l funcionar amb normalitat. El dia que toca, organitzen unes hores de portes obertes amb cafè i unes galetes per explicar a qui s’acosti, en què consisteix el seu projecte, ensenyar-li les instal·lacions i poca cosa més. «Aquest any ens planegem, fa broma, que la jornada sigui com Cirque du Soleil».

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    portes obertes
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Més armes, menys escoles
    Next Article
    Opinió
    Adolescència
    Pablo Gutiérrez de Álamo
    • X (Twitter)

    Periodista especializado en educación. Director de El Diario de la Educación. Antes en Periódico Escuela

    Related Posts

    crònica
    “Històries de l’escola”: una mirada sobre l’educació a Catalunya

    maig 6, 2025

    Anàlisi
    Combatent la desinformació als centres educatius: Experiències d’aula

    març 26, 2025

    Actualitat
    La FECC crea grups d’experts per potenciar la lectura, les matemàtiques i la competència digital

    març 21, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.