Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    ‘El Diari de l’Educació’ lidera un manifest “per un debat educatiu responsable i respectuós”

    Redacció

    Hem millorat. Els resultats PISA desorienten

    Joan M. Girona

    El menyspreu al professorat

    Rosa Cañadell

    En defensa de la renovació pedagògica

    Joan Domènech

    Canviem el batxillerat, plegats i en veu alta

    Fanny Figueras
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » La caiguda de Tarragona, la novel·la

    Opinió
    La caiguda de Tarragona, la novel·la

    "No és només el relat d’un setge militar; és la història d’una ciutat que lluita per preservar la seva identitat, els seus carrers i portals, els seus símbols i la seva dignitat"
    Jordi Satorraabril 9, 20263 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    setge
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    “El setge” d’Auda Gascón ens endinsa en un recorregut emocional pels carrers de Tarragona, un recorregut fet de memòria i de ferides (algunes avui camuflades sota l’aspecte de monuments). La novel·la ens guia per un entramat de carrers amb noms vigents i d’altres ja perduts, com si cada cantonada fos una pista del temps viscut. Aquesta mirada, gairebé arqueològica, converteix la ciutat en un personatge viu, on cada espai guarda un record del setge i de la por que el va acompanyar.

    La trama avança amb una sensibilitat especial cap als diferents nivells de la ciutat històrica. No només veiem la ciutat monumental, sinó també la subterrània, la de les aigües amagades, l’emmurallada, la dels baluards i els passatges invisibles que permeten la supervivència quan tot sembla condemnat. Aquest món soterrat esdevé metàfora d’una societat que lluita per mantenir-se dempeus mentre la guerra ho sacseja tot; ho fa malbé tot.

    Entre aquestes tensions apareixen figures històriques que donen profunditat al relat i el fan auditable bibliogràficament: el governador González, atrapat entre la responsabilitat civil i la pressió militar, és un retrat humà del poder, o l’aparença, en temps de crisi; el savi Antoni de Martí i Franquès, símbol d’una Tarragona il·lustrada que, fins i tot enmig del caos, continua pensant i observant el món i fa de puntal del protagonista; personatges com els Cortina completen aquest mosaic de veus i interessos que reflecteixen la complexitat de la ciutat; i els altres citats mig de passada.

    El setge és també psicològic i la nostra autora ens el fa, introspectivament, present: la por, la ràbia, la incomprensió, etc. són sentiments que fereixen com les bales de l’enemic. Cada decisió esdevé transcendental, i cada silenci, carregat de significat. El ritme narratiu és contingut però ferm, amb una progressió que accentua la claustrofòbia i el desgast emocional. Els personatges muden emocionalment com ho fa la capacitat defensiva de la ciutat.

    La novel·la, un punt negra, no amaga la part més fosca del setge: les traïcions entre aliats, els silencis sospitosos i les decisions desesperades. En aquest clima de desconfiança, els símbols de la ciutat prenen un valor gairebé sagrat. El braç de Santa Tecla, relíquia estimada pels tarragonins, apareix com una presència espiritual que recorda la fragilitat i alhora la resistència de la comunitat. Igualment colpidor és l’esforç per amagar el patrimoni catedralici, un gest que parla de la necessitat de protegir la memòria col·lectiva, fins i tot, quan tot sembla a punt de desaparèixer.

    El que més commou de la novel·la és aquesta combinació entre història i emoció. No és només el relat d’un setge militar; és la història d’una ciutat que lluita per preservar la seva identitat, els seus carrers i portals, els seus símbols i la seva dignitat. En acabar el llibre, el lector té la sensació d’haver caminat per la Tarragona de 1811, d’haver sentit l’eco dels seus carrers i d’haver compartit la por i l’esperança d’aquells que hi van viure.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    literatura Llibres opinió ressenya
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Les portes obertes a l’escola bressol: una oportunitat per decidir amb consciència i mirada pedagògica
    Next Article El català com a pont entre famílies i comunitat educativa a les Franqueses del Vallès
    Jordi Satorra

    Director de l'Institut Antoni de Martí i Franquès

    Related Posts

    Opinió
    Les portes obertes a l’escola bressol: una oportunitat per decidir amb consciència i mirada pedagògica

    abril 8, 2026

    Opinió
    La crisi educativa exigeix més que reduir ràtios

    abril 8, 2026

    Opinió
    L’educació pública: dissenyada per protegir-se o per funcionar?

    abril 7, 2026
    Leave A Reply Cancel Reply

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2026

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.