“La sentència és un nou atac a una llengua minoritzada i en perill, i un entrebanc més perquè l’escola ofereixi l’oportunitat als infants d’aprendre i de créixer en català”, opina Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “No hi ha res que generi més consens a l’educació que la immersió lingüística. És un model que va néixer per garantir la igualtat d’oportunitats i per a què qualsevol persona, vingui d’on vingui, acabi amb un coneixement i domini de les llengües catalana, aranesa i castellana”, diu el sindicat USTEC en un comunicat, en el qual crida a desobeir la sentència. “Ja hi tornem a ser: manipular la pedagogia i la llengua per imposar lluites polítiques”, piula el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín. “La justícia no té ni idea de pedagogia, ni de sociologia… ni de justícia”, escriu l’excomissionat Miquel Àngel Essomba.
Aquestes són només unes quantes mostres de les reaccions en cadena de rebuig a la sentència de la sala del Contenciós-Administratiu que obliga a impartir el 25% de les classes en català. És a dir, que a banda de llengua castellana, com a mínim una altra assignatura troncal s’imparteixi en castellà. La principal reacció contra la decisió judicial ha arribat de la plataforma unitària Somescola, formada arran de l’aprovació de la Llei Wert (LOMCE) per 43 entitats socials, cíviques i culturals, i reactivada arran de la sentència.
En un comunicat que s’ha anat difonent per tots els canals, Somescola la qualifica com “un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i al seu enfocament pedagògic que possibilita la competència lingüística dels nois i noies, consolidat i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades”. “Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació”, afegeix el comunicat. Malgrat que la plataforma coincideix a veure poques possibilitats que la sentència canvïi res, “com a conseqüència del canvi de marc legal a l’Estat”, el comunicat es tanca fent “una crida al conjunt de la societat per defensar el model educatiu català, i a la necessitat de reforçar el treball conjunt per a consolidar-lo, protegir-lo i millorar-lo, per la cohesió social i la igualtat d’oportunitats”.
El Govern català també ha condemnat la decisió de l’alt tribunal català, a través del vicepresident Pere Aragonés, i el Departament d’Educació ha informat que presentarà recurs davant del Tribunal Suprem i que, tot i així “la LOMLOE, quan entri en vigor, la deixarà sense efecte”. L’anomenada Llei Celáa, que encara no està aprovada (ha passat el primer tràmit del Congrés, ara ha de passar pel Senat i després tornar al Congrés), elimina el concepte del castellà com a “llengua vehicular” de l’ensenyament a Espanya i transfereix als governs autonòmics la competència per decidir la llengua del seu sistema educatiu.
El 18-19% ja es fa en castellà
Amb tot, la sentència, redactada en català i de la qual ha estat ponent el magistrat Eduard Paricio Rallo, no es basa en la LOMCE sinó en el que diu la llei orgànica anterior, la LOE, sobre la competència de l’Estat en matèria de la llengua de l’ensenyament, a més de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que sempre ha fallat que cap llengua ha de prevaldre sobre l’altre.
“La referència a la immersió lingüística de l’article 15 de la Llei 12/09, d’Educació de Catalunya, no ha de ser entesa com un mandat d’ensenyament monolingüe sinó com una eina de normalització lingüística del català; això és, la posició d’aquesta llengua com a centre de gravetat del sistema quan la seva normalització així ho exigeixi, com ha admès el Tribunal Constitucional i la Llei Orgànica 2/06. Això no significa l’exclusió del castellà com a llengua co-vehicular o la seva reducció a una presència residual”, escriu el magistrat ponent.
Durant el procediment, la Sala va requerir al Departament d’Educació les dades sobre usos lingüístics a les escoles, i la resposta va ser que no disposava d’aquesta informació “ni podia obtenir-la sense un esforç desproporcionat”. Però sí que va enviar una mostra, de la qual es dedueix que, com a mitjana, als centres educatius s’usa el castellà en el 18% de les hores lectives a primària, 19% a l’ESO i 26% al batxillerat. L’estàndard que obliga la sentència (impartir el castellà més una altra troncal en aquest idioma) el compleixen ja un 2% dels centres de primària i un 12% de batxillerat, escriu el magistrat Eduard Paricio.
