Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“La reunió ha anat bé, però ens consta molt confiar, ens han enganyat moltes vegades”. Així ha sortit aquest matí Marian González –mestra, mare d’un jove sord i presidenta de l’entitat Volem Signar i Escoltar– de la reunió que ha mantingut amb la directora i subdirectora general d’educació inclusiva, Laia Asso i Sisa López, acompanyada d’Albert Ramon Casellas, president de Fesoca, la federació d’entitats de persones sordes bilingües. A fora, els esperaven un centenar de persones pertanyents a aquesta comunitat, a més a més de professionals de l’escola municipal Tres Pins, situada a la muntanya de Montjuïc i l’única de tot Catalunya on els alumnes sords que opten per la modalitat bilingüe (signes + oralitat) accedeixen al tipus d’ensenyament que desitgen.
Aquestes entitats defensen que la llengua natural de les persones sordes és la de signes, i en el cas català la LSC (Llengua de Signes Catalana, declarada oficial pel Parlament l’any 2010). I fa molts anys que denuncien que les administracions sanitàries i educatives catalanes tendeixen a empènyer les famílies joves amb un nadó amb sordesa (sobretot, si són famílies oïdores) únicament cap a la modalitat oral. Les persones sordes bilingües no menystenen els avenços tecnològics en audició (audífons i implants coclears), però consideren que són un complement de la seva llengua natural, i per tant afirmen que els infants amb sordesa que són empesos únicament a la modalitat oral pateixen “privació lingüística”, i que això pot tenir conseqüències negatives serioses en el seu desenvolupament.
Aquest sector de la comunitat sorda fa anys que reivindica que hi hagi un centre similar a Tres Pins a cada servei territorial, o si més no a cada capital de província. Però no se’n surten. El que tenen alguns infants amb sordesa que viuen lluny de Barcelona són algunes hores d’intèrpret a l’aula, però després els és molt difícil establir vincles amb els seus companys. Aquest matí el que Volem Signar i Escoltar ha plantejat al Departament ha estat la necessitat de reconvertir l’Escola Tres Pins en institut escola, ja que l’institut públic que era la continuïtat natural d’aquest centre (l’Institut Consell de Cent) està perdent aquesta característica, en part també a causa de la pèrdua d’alumnat sord. A la reunió, les responsables del Departament han assegurat que la possibilitat de reconvertir Tres Pins en institut escola el curs 2023/24 està sobre la taula. “Si no ho compleixen vindrem aquí cada dia”, ha advertit González.
A la sortida de la reunió, González ha llegit un manifest en el qual es denuncia “la visió patològica i medicalitzada” que tenen les autoritats educatives en relació a la sordesa. “Les famílies constantment rebem orientacions més centrades en la restauració de l’audició o de la parla; no en la comunicació o socialització en general, o del valor de les altres llengües, que també poden ser beneficioses”, diu el manifest, en el qual també es reivindica la presència de la LSC en l’etapa 0-3. “No hi ha cap escola bressol bilingüe a Catalunya, només hi ha una municipal a Barcelona (EBM Forestier) en la qual s’està duent a terme una experiència pilot en aquests moments i que potser en el futur arribi a ser bilingüe”, explica González. A banda, hi ha dos centres d’educació especial a Barcelona i Girona amb modalitat bilingüe.
També han parlat sobre l’etapa postobligatòria, ja que, com han denunciat repetidament, els joves amb sordesa que opten per la modalitat bilingüe tenen moltes dificultats per disposar d’un intèrpret en llengua de signes durant totes les hores de formació.
Els representants familiars també han exposat quatre casos particulars d’infants sords que volen optar per modalitat bilingüe i no poden, un dels quals el d’una nena d’Ucraïna de set anys, que va arribar a Catalunya a l’inici del conflicte i que no ha estat escolaritzada des d’aleshores. La llengua de signes ucraïnesa i la catalana no tenen res a veure, però el desig d’aquesta família és que la nena aprengui la LSC, de la mateixa manera com els alumnes ucraïnesos oïdors arriben sense saber català ni castellà i l’aprenen.
