Des que es va començar a tramitar la LOMLOE (Llei Orgànica de Modificació de la LOE), a Madrid hi ha hagut una entitat que ha lliurat una croada en defensa de l’educació dels alumnes amb discapacitat en centres específics. Aquesta entitat, anomenada Plataforma Inclusiva Sí, Especial TAMBIÉN (escrit així, amb majúscules), defensa que els pares han de tenir la llibertat de triar la modalitat de centre en el qual volen escolaritzar els seus fills, és a dir, que han de poder escollir entre l’opció de centre ordinari (que seria el que s’entén per inclusiu, o quelcom que s’hi assembla) i l’opció del centre d’educació especial (CEE).
El seu principal cavall de batalla és la preservació de l’actual statu quo, ja que, segons asseguren amb vehemència, el Govern de l’Estat, i els governs d’algunes comunitats autònomes, volen tancar tots els centres d’educació especial, tant sí com no, i els és indiferent si els centres ordinaris estan preparats per acollir i donar una educació de qualitat a l’alumnat amb discapacitat. No són pocs els casos d’alumnat amb discapacitat que no han trobat una resposta educativa adequada a la xarxa ordinària, i per tant testimonis en tenen. Però això és una cosa i l’altra que, com diuen en un comunicat fet públic el 26 d’abril: “El Gobierno aprovecha el estado de alarma para tramitar la Ley de Educación que pretende eliminar los colegios de Educación Especial”.
Diversos mitjans de Madrid van donar credibilitat a la Plataforma, i el seu comunicat es va anar fent viral. Tant és així que el Govern de l’Estat va haver de reaccionar amb rapidesa, i dos dies després va fer públic una nota de premsa exclusivament per desmentir a la Plataforma: Educación y Formación Profesional reitera su compromiso con el alumnado con necesidades especiales, tanto en centros ordinarios como especializados. En declaracions a El Diario de la Educación, la portaveu d’educació socialista al Congrés, Luz Martínez Seijó, explicava que, malgrat l’Estat d’Alarma, la tramitació de la llei s’ha reactivat ara perquè l’oposició va forçar la reactivació de l’activitat parlamentària. I resulta que la LOMLOE es trobava en fase d’esmenes dels diversos grups parlamentaris, un període que s’ha allargat a petició dels grups i que conclou aquest dia 6.
El nucli de la controvèrsia rau en la disposició addicional quarta del projecte de llei, que diu el següent:
El Gobierno, en colaboración con las Administraciones educativas, desarrollará un plan para que, en el plazo de diez años, de acuerdo con el artículo 24.2.e) de la Convención de los Derechos de las Personas con Discapacidad de Naciones Unidas y en cumplimiento del cuarto Objetivo de Desarrollo Sostenible de la Agenda 2030, los centros ordinarios cuenten con los recursos necesarios para poder atender en las mejores condiciones al alumnado con discapacidad. Las Administraciones educativas continuarán prestando el apoyo necesario a los centros de educación especial para que estos, además de escolarizar a los alumnos y alumnas que requieran una atención muy especializada, desempeñen la función de centros de referencia y apoyo para los centros ordinarios
Per la Plataforma, aquest pla de 10 anys “no ha estat consultada ni amb els pares, ni amb els professionals dels col·legis” i el fet de reactivar-lo ara és la prova de “l’estratègia del Govern d’emmordassar les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i docents”. Per l’Executiu espanyol, en canvi, aquest paràgraf és la prova que “és absolutament fals que el Govern tingui la intenció de tancar els centres d’educació especial”. En l’entrevista que El Diario de la Educación li ha fet a Isabel Celáa, la ministra reitera el missatge: “L’escola ha de ser inclusiva. Al mateix temps, els centres d’educació especial tenen sentit. No els tancarem, tenen coneixement expert. I tenen alumnes. Que ningú es preocupi”.
L’informe de l’ONU
La plataforma neix el juny de 2018, a conseqüència de la publicació d’un informe del Comitè de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat en el qual Espanya surt com un país amb molts deures pendents pel que fa a la inclusió. Al diari vam parlar d’aquest informe amb aquest titular: Espanya no és inclusiva, diu l’ONU: falla el model educatiu, la legislació, la gestió, el pressupost i la justícia.
Al llarg de 2019 la Plataforma Inclusiva Sí, Especial TAMBIÉN va fer molt soroll i va adquirir força notorietat, encara que molt centrada en Madrid i rodalies. Malgrat que no és el seu portaveu, qui s’ha erigit en la seva cara més visible ha estat José Luis Izquierdo, més congut com el Mago More, il·lusionista, conferenciant i bon comunicador, pare d’un infant amb paràlisi cerebral, que ara ha tornat a fer un vídeo en el qual denuncia que, amb aquesta llei, el que passarà amb els infants amb discapacitat serà que estaran “aparcats com mobles com han fet tota la vida” als centres ordinaris.
Una de les primeres accions d’aquesta plataforma va consistir a entrevistar-se amb Luis Cayo, president del CERMI (Comité Español de Representantes de las Personas con Discapacidad), que és la màxima estructura del moviment associatiu de la discapacitat. Com que Cayo no els va donar la raó, van organitzar una recollida massiva de cartes adreçades a ell. El CERMI aplega al voltant de 8.000 entitats de tot l’Estat (a Catalunya està representada pel COCARMI, on conflueixen les principals federacions dels diferents grups de persones amb discapacitat o malaltia mental). La Plataforma Inclusiva Sí, Especial TAMBIÉN compta amb 160 entitats adherides, la major part de les quals són escoles d’educació especial.
En una entrevista feta per aquest diari l’abril de 2019, el catedràtic de la Universidad de Salamanca Miguel Ángel Verdugo explicava que tot aquest moviment neix d’una patronal (el nom del qual no citava) que ha atemorit les famílies amb coses que no eren certes. “A la concertada li ha fet por la pèrdua econòmica que pot suposar el tancament dels centres. La meva opinió és que hi ha hagut una resposta anticipada al que podia passar per part d’organitzacions amb interessos econòmics i per professionals amb interessos de comoditat. El problema és que han mobilitzat a pares, i això ja em dol més. Els han atemorit dient-los que els anaven a treure els suports. I com la inclusiva s’ha fet tan malament en molts moments als pares els atemoreixes ràpidament”, deia Verdugo, una de les veus més autoritzades de l’Estat sobre el món de la discapacitat.
Catalunya gira l’esquena a la plataforma
Cap escola d’educació especial catalana, ni cap altra entitat social, forma part d’aquesta plataforma, segons es pot veure clarament al seu web. Tampoc n’hi ha cap de les Illes Balears, i sí en canvi quatre centres d’educació especial del País Valencià. I Catalunya és, de llarg, la comunitat autònoma espanyola amb més centres d’educació especial: 105 dels 476 que hi ha a tot l’Estat. Malgrat això, i al contrari del que va passar l’any passat, la nova campanya llençada per la Plataforma també ha arribat amb força a Catalunya, bàsicament a través de xarxes socials i grups de whatsapp de famílies amb fills amb discapacitat. Tant és així que una de les entitats amb més història i reconeixement dins de l’educació especial a casa nostra, la Fundació Aspasim, va emetre divendres passat un comunicat en el qual s’arrenglerava amb el Govern de l’Estat i amb la LOMLOE.
“Alerta Fake News!”, deia el comunicat, que es titulava: “Ni el Gobierno ni el Govern volen acabar amb els Centres d’Educació Especial com difonen alguns col∙lectius i mitjans amb interessos partidistes”. I afegia: “Un model educatiu inclusiu passa per dotar de recursos l’escola ordinària per tal que pugui fer acompanyament als infants amb necessitats educatives especials (NEE), garantint que tants nens i nenes com sigui possible segueixin la seva activitat educativa als centres ordinaris. Alhora, cal mantenir els Centres d’Educació Especial per a escolaritzar els infants amb alteracions més greus i com a centres de referència en l’atenció a la discapacitat, oferint suport i recursos a l’escola ordinària”.
📢FAKE NEWS
Ni el Gobierno ni el Govern volen acabar amb els Centres
d’Educació Especial com difonen alguns col∙lectius i mitjans.COMPARTIM COMUNICAT 👉 https://t.co/kPwdJN0pyv desgranant la reforma i el model que proposa #EspecialTambien #NoCierresMiCole #EducacionEspecial pic.twitter.com/AQkBLp95Po
— ASPASIM (@fundacioaspasim) 30 d’abril de 2020
