La preinscripció per al curs 2020-2021, telemàtica i presencial, ha registrat un total de 149.644 sol·licituds, segons dades fetes públiques pel Departament d’Educació fa uns dies. Són dades provisionals, en primer lloc perquè els centres tenen fins al 5 de juny per seguir introduint les sol·licituds rebudes aquests dies, però sobretot perquè es creu que aquests anys hi haurà un increment d’alumnes que encara no s’han preinscrit i ho faran fora de termini. En tot cas, amb les dades que hi ha sobre la taula, la Fapac ha posat a treballar el seu Observatori de Dades, el qual analitza aquestes xifres i les creua amb altres estadístiques relatives a la natalitat, l’empadronament o la previsió de moviments migratoris.
Com cada any, una de les conclusions és que el Departament d’Educació no aconsegueix donar resposta a totes les demandes d’escola pública que li arriben, la qual cosa obliga a un percentatge de famílies a optar per un centre concertat. “Observem que es repeteix la tendència d’anys anteriors, on el Departament d’Educació dota la xarxa pública d’un nombre de places insuficient per a cobrir totes les necessitats educatives, mentre que sobredota la xarxa privada concertada de places que, en la majoria dels casos, acaben quedant buides per manca de demanda”, diu la Fapac en el seu informe. Un dels propòsits del Departament d’Educació amb el nou decret d’admissió, encara en tràmit, és precisament que l’administració pugui programar el nombre de places que ofereix l’escola concertada abans de la preinscripció, un punt que la concertada considera un atac a la llibertat d’elecció de centre.
En el cas de P3, la previsió és que aquest any s’hi incorporin 67.257 alumnes, la qual cosa, segons la Fapac, “si es manté la ràtio mitjana del curs passat (22 alumnes per aula), vol dir que en total seran necessaris 3.057 grups de P3. La pública n’ofereix 2.090, i això vol dir, subratlla l’entitat, que “aproximadament 17.856 nens i nenes (un 26,5% de l’alumnat) es quedaran sense l’oportunitat d’accedir a una plaça pública, sent forçats a escolaritzar-se a la xarxa privada concertada”.
Pel que fa a 1r d’ESO, la previsió és que facin falta 86.577 places (xifra que surt de la suma dels 84.227 alumnes que actualment fan 6è de primària, més 2.350 de previsió de matrícula viva), la qual cosa, amb una ràtio mitjana de 28,46 alumnes per aula, vol dir que faran falta 3.043 grups de 1r d’ESO, mentre que l’oferta conjunta de la pública (2.028) i la concertada (978) és de 3.006 grups, sumant-hi ja els nous centres que està previst que es creïn el curs vinent. Amb aquestes dades, la Fapac considera que hi ha al voltant de 2.000 alumnes que han fet la primària en un centre públic i hauran de passar a un concertat, però que sobretot “hi ha 1.041 alumnes (1,21% del total) que queden fora del sistema educatiu de secundària. Una dada alarmant que demostra el col·lapse en què ha desembocat la manca de planificació del Departament”.
Els concerts indefinits i la retirada ‘fake’
Segons aquest estudi, la xarxa pública cobreix el 73,5% de les necessitats educatives de P3, una dada valorada per la Fapac com a insuficient i que s’agreuja encara més en la secundària, on només el 66,65% de les necessitats d’escolarització es poden cobrir amb una plaça pública. L’entitat critica “la incapacitat per part del Departament d’Educació per fer una planificació a llarg termini de l’oferta pública en base a les tendències que es poden observar clarament dels anys anteriors” i l’acusa d’improvisar i d’afavorir la consolidació de la xarxa concertada. “A Catalunya la figura dels concerts educatius ha quedat instaurada de manera indefinida, mentre l’educació pública segueix infrafinançada i infradotada”, diu l’entitat.
Precisament també avui les quatre patronals de l’escola concertada (Agrupació Escolar Catalana, Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya, Federació Catalana de Centres d’Ensenyament de Catalunya i Fundació Escola Cristiana de Catalunya) han emès una nota conjunta en la qual demanen al Departament d’Educació que renovi els concerts d’educació primària per 6 anys més a les 11 escoles que opten pel model d’educació diferenciada (les escoles de l’Opus i afins), ja que consideren que la resolució amb la qual no s’han renovat aquests concerts no respecta la normativa vigent. “És l’obligació de l’Administració Educativa garantir la demanda social que les famílies fan a l’exercir la seva elecció educativa, ja sigui pública o concertada”, diu el comunicat.
Malgrat estar als antípodes d’aquestes posicions, la Fapac considera també que aquesta retirada de concerts, amb una pròrroga d’un any, és una retirada fake. “El Departament d’Educació sap perfectament que jurídicament no pot evitar la renovació de concerts educatius pel simple fet que aquestes escoles segreguin per sexe -diu el seu comunicat-. El Tribunal Constitucional es va pronunciar a favor d’aquest model d’ensenyament i va prohibir denegar els concerts educatius a aquestes escoles. Possiblement per aquest motiu, el Departament d’Educació ha concedit aquesta pròrroga d’un any, que és el temps que necessiten aquestes escoles per obtenir una resolució favorable per part dels tribunals. Per tant, el Departament no ha negat el concert educatiu a les escoles que segreguen per sexe ja que, el curs vinent, aquestes 11 escoles tornaran a oferir l’escolarització a 1r de primària”.
Crítiques al pla de xoc del Consorci
El comunicat de la Fapac dedica també un espai considerable a criticar el Pla de Xoc contra la segregació elaborat pel Consorci d’Educació de Barcelona, a fi d’afavorir la distribució de l’alumnat provinent d’entorns més desafavorits. A mitjans de febrer (quan encara no es tenia cap pista del que passaria a mitjans de març), els responsables del Consorci van explicar en roda de premsa les mesures que tenien previstes per combatre les dinàmiques segregadores que té el sistema, com el fet que una de cada tres sol·licituds de plaça escolar arribin fora de termini. Les dues principals mesures anunciades van ser que es reservarien places a escoles i instituts amb alta demanda, de tal manera que es podrien ocupar amb les preinscripcions tardanes o amb la matrícula viva, i que l’adjudicació de places de les preinscripcions tardanes no es faria d’una en una, sinó totes de cop a començaments de setembre, per poder valorar millor el perfil de cada alumne.
Per la Fapac, aquestes mesures milloren les estadístiques del Departament, però són “assistencialistes”, ja que desarrelen l’alumnat més desafavorit del seu context social i la seva xarxa d’amistats, i “generen desigualtat entre unes famílies que sí poden escollir on escolaritzar els seus fills i filles i altres famílies que es veuen obligades a acceptar places privades que, en la majoria dels casos, són també religioses”.
La federació d’AMPA arriba a acusar el Consorci de coaccionar aquestes famílies. “Moltes de les famílies beneficiàries d’aquest Pla de Xoc signen l’autorització d’assignació de centre sense haver estat informades que tenen dret a una educació gratuïta, de proximitat i laica. Se les amenaça, a més, amb perdre els ajuts econòmics que s’ofereixen dins del Pla de Xoc en cas que rebutgin la plaça assignada pel Consorci d’Educació de Barcelona, la qual cosa per a la Fapac representa una clara eina de coacció”.
