Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’expressió matemàtica de la batejada com a “fórmula de l’equitat” és aquesta: F₁ = (p *g * k * nt₁) + (m *g * k * nt2) + (f * g *nt3) + (i * s * nt4) + (r * b * nt5) + (e * g * d), i l’acrònim del model que proposa la Fundació Bofill és FxF (finançament per fórmula). La proposta, doncs, és que s’apliqui aquesta fórmula a cadascun dels centres educatius que reben finançament públic (bé siguin de titularitat pública o privada) per determinar la quantia de la seva assignació anual. L’objectiu d’un finançament per fórmula d’equitat, afirma la Fundació Bofill, “és que aquells centres que concentren un alumnat socialment i educativament més vulnerable rebin més recursos (docents, professionals, materials, de formació, etc.) i d’aquesta manera puguin millorar les seves oportunitats educatives”.
Actualment, el principal criteri del finançament dels centres educatius és la seva grandària i el nombre d’alumnes que tenen. A banda, els catalogats com a centres d’alta o màxima complexitat reben uns recursos addicionals, però, segons Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, “encara són insuficients per donar resposta a les seves necessitats”. L’estudi presentat avui s’inspira en l’exemple d’altres països de l’OCDE (principalment, Països Baixos) en els quals el model de finançament té en compte l’equitat educativa. L’han elaborat els sociòlegs Marcel Pagès (investigadors del grup de recerca GEPS-UAB) i Miquel Àngel Alegre (cap de projectes de la Fundació Bofill), i una de les conclusions és que amb aquest canvi de model els actuals centres de màxima complexitat rebrien més recursos dels que reben actualment, passant de 5.246€ per alumne i any a 6.860€.
Precisament, a finals del curs passat es va saber que una seixantena de centres de màxima complexitat perdien aquesta categoria, la qual cosa va aixecar un fort malestar entre les direccions d’aquests centres, la major part dels quals argumentaven que si una millora dels indicadors els penalitzava en els recursos el que s’aconseguiria amb la seva reducció seria tornar a la situació inicial. La polèmica es va acabar traslladant al Parlament, malgrat que el Departament sempre ha assegurat que aquest curs aquests centres no perdrien cap recurs i que, en conjunt, els recursos destinats a la complexitat han augmentat. “Aquest ara t’ho dono i ara t’ho trec és un escenari graciable del que volem fugir, el que proposem és un sistema dinàmic gràcies al qual no cal etiquetar l’escola i amb el qual les direccions poden planificar molt millor perquè poden saber amb quin recursos comptaran el curs vinent”, afirma Palacín.
La fórmula és una suma de sis components, que a la vegada són el resultat de diverses sumes ponderades per diversos coeficients. Aquest sis components són la dotació del personal docent i de suport; la millora educativa (activitats complementàries que promou el centre i normalment paguen les famílies); les necessitats de lloc escolar (despeses bàsiques de funcionament); l’educació inclusiva; la millora de l’èxit educatiu (necessitats de professionals de reforç, que es calcularien en funció dels resultats de les proves de competències bàsiques); i l’entorn escolar (nivell de complexitat del barri on s’ubica el centre).
Segons aquesta fórmula, a cadascun d’aquests components se’ls hi ha d’aplicar diversos coeficients, que varien segons la complexitat del centre, la seva grandària, el nivell educatiu, la titularitat, l’entorn socioeconòmic, les condicions materials i ambientals del centre, els complements salarials i l’entorn rural. El resultat final és aquesta fórmula.
Els autors de l’informe han elaborat diverses simulacions de la fórmula amb dades reals estretes de l’Informe sobre el cost de la plaça escolar, del Síndic de Greuges, i dels pressupostos de 2019, i han dibuixat tres tipus d’escenaris (de menor a major inversió pressupostària) per veure com l’aplicació d’aquesta fórmula incidiria en cada centre. Segons els seus càlculs, aplicar el nou model de finançament sense que cap centre perdi recursos implicaria incrementar un 15% el pressupost actual (643 M€).
“Una bona part ja hi són gràcies a la inversió extraordinària de 576 M€ de resposta a la pandèmia. Cal consolidar-los en el nou pressupost i redistribuir-los de manera més equitativa entre els centres, aplicant la nova fórmula”, afirma Miquel Àngel Alegre. En aquest sentit, la Fundació Bofill ha aprofitat la presentació d’avui per reclamar que es consolidin aquests 570 milions d’euros extraordinaris i que es destinin als centres més complexos.
“Tenim una elevada taxa de fracàs escolar, hem de superar la vella idea que aquests alumnes que fracassen son els altres, aquests alumnes van cada dia a l’escola i mereixen una escola que cobreixi les seves necessitats”, ha afirmat Palacín, el qual ha subratllat també que equitat no és igual a assistencialisme. El director de la Fundació Bofill també ha explicat que la proposta de finançament per fórmula presentada avui serà traslladada en breu al Departament d’Educació i als diferents grups parlamentaris, i que també s’organitzaran seminaris amb experts a fi de debatre-la i, arribat el cas, introduir-hi millores.
