Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La justícia balear ha declarat nul el decret que regula el TIL, el tractament integral de llengües que ha suposat l’enterrament de la immersió en català a les escoles de les Illes Balears i que ha sublevat la comunitat educativa des del curs passat. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha dictat sentència sobre tres recursos que havien presentat els sindicats de docents (CCOO, UGT i STEI), i ha considerat que, entre altres raons, el decret no compleix amb el requisit previ d’incorporar un informe de la Universitat de les Illes Balears (UIB), com sempre s’ha de fer en tot el que fa referència a la llengua catalana, tal com consta a l’Estatut.
Davant la notícia, el Govern balear ja ha avançat que recorrerà la sentència al Tribunal Suprem. Segons el seu parer, el bloqueig imposat pel tribunal es deu a una qüestió formal que no ha d’impedir que se segueixi aplicant el trilingüisme a les aules. El PP ha subratllat que sí que es va consultar la UIB en tant que forma part del Consell Escolar, però la sentència judicial no ho considera suficient.
El cert és que no és la primera vegada que la justícia s’oposa a l’aplicació del TIL. El mateix TSJIB ja va suspendre’n l’aplicació cautelarment just abans de l’inici del curs passat, però el Govern va respondre-hi desenvolupant un decret ad hoc que n’apuntalava l’entrada en vigor i aplicació. Aquell decret, però, és el que aquest dimarts acaba de suspendre el mateix tribunal.
La batalla contra el TIL
El TIL ha estat l’espurna que ha fet encendre la societat balear davant les polítiques aplicades pel PP des que José Ramón Bauzà és al Govern. A l’inici del curs passat la comunitat educativa, amb el suport de les famílies, va mantenir una vaga de tres setmanes, i tota la resta del curs -i el que comença ara- mestres i estudiants han protagonitzat un rosari d’accions, protestes i mobilitzacions inèdit.
La reforma lingüística suposa trencar amb un model d’immersió en català vigent des dels anys 80. Introduir el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars, amb el mateix pes que el català (un 30% de les matèries en cada llengua, i el 10% restant de lliure disposició per cada centre). El Govern del PP considera que aquesta seria l’única via per aconseguir que tots els alumnes dominin les dues llengües cooficials i una d’estrangera en acabar l’etapa educativa obligatòria.
Després d’un curs 2013-2014 molt tens entre la comunitat educativa i el Govern, l’actual curs ha començat també amb protestes. Els docents de Mallorca i Formentera organitzar una vaga dilluns 15 de setembre, que va tenir un ampli seguiment en la majoria de centres. Que el TIL s’ha aplicat amb presses és una valoració compartida entre bona part de la comunitat educativa i fins i tot els inspectors, que la primavera passada ja van denunciar que “per regla general” la reforma s’està aplicant malament per manca de mitjans.
El Diari de l’Educació, 2025