Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Participar en una mentoria és un suport de reducció de taxes d’abandonament escolar”, assegura Verònica Jiménez, professora de Psicologia de l’Educació de la Universitat de Vic (UVic-UCC) i investigadora principal del projecte de mentoria professional MES (Mentoria en Educació Secundària), impulsat per la UVic i la Fundació Antiga Caixa Manlleu.
Aquesta prova pilot s’ha realitzat a cinc centres educatius de la comarca barcelonina d’Osona durant els tres cursos escolars compresos entre els anys 2021 i 2024. Inicialment, van participar de forma voluntària 38 alumnes de 3r i 4t d’ESO en risc d’abandonament escolar prematur (AEP) i quatre mentors i mentores professionals. El nombre de participants va anar fluctuant, de manera que van haver-hi noves incorporacions i també baixes, i en finalitzar el projecte hi havia 26 estudiants de 4t d’ESO mentorats.
D’aquests 26 joves, 16 van fer cicles formatius de grau mitjà (CFGM), 5 van cursar batxillerat, 6 van optar per Programes de Formació i Inserció (PFI), 2 van repetir 4t d’ESO i 2 van ser baixa per motius de mobilitat geogràfica.
Fan més els deures
L’anàlisi qualitativa indica que els i les mentorades fan més els deures, van a les classes lectives amb més seguretat i la majoria opta per continuar estudiant. Aquests estudiants han rebut una hora i mitja de mentoria a la setmana fora de l’horari lectiu.
La investigació va tenir en compte diferents aspectes, com ara emocionals, personals, acadèmics i familiars, i tenia com a objectiu identificar millores en l’escolaritat, així com canvis reals arran de la participació en la mentoria i quines barreres i facilitadors es trobava el propi projecte.
Augmenta l’autoestima
Els diferents tests d’autoconcepte i d’autoestima realitzats periòdicament, assenyalen que si bé durant els primers mesos les persones mentorades tenien un pitjor concepte d’elles mateixes, en avançar el curs els resultats s’apropaven més a la resta de companys i companyes.
“Hem observat una millora en els estudiants que disposen del suport del mentoratge, els quals acostumen a tenir un concepte d’ells mateixos inferior, fet que disminueix el seu rendiment i impacta en la seva autoestima”, explica Jiménez.
D’altra banda, van detectar que les noies mentorades tenien més casos de rebuig dins de l’entorn social i fins i tot casos “preocupants” de rebuig creixent.
Els resultats es mantenen estables o milloren
Pel que fa a la dimensió acadèmica, el grup d’estudiants mentorats té quatre vegades més de possibilitats de suspendre tres assignatures o més, una xifra que no ha empitjorat, la qual cosa fa pensar que “el programa fa de contenció. Ser mentorat fa que els resultats es mantinguin estables o millorin”, destaca la investigadora i membre del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD) de la UVic”. “Cal tenir en compte la manera com cada centre educatiu gestiona l’atenció a la diversitat i com es configuren els grups classe, ja que això condiciona la manera com l’alumne s’autopercep”, afegeix.
A l’hora de valorar les barreres i els facilitadors del programa MES, assenyala que, en fer-se la mentoria com a extraescolar, l’idoni és programar-ho just després de les classes ordinàries. El perfil professional del mentor o mentora ha de ser el d’una persona graduada i capacitada per respondre a situacions complexes que, com ha demostrat MES, poden escapar-se als docents, ja que és complicat atendre tota la diversitat. La coordinació amb l’institut i la participació de les famílies ajuden a fer una anàlisi rigorosa dels resultats, si bé aquesta relació és desigual per les pròpies dinàmiques educatives i familiars.
Durant la presentació del projecte, la directora de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Helena Picó, ha mostrat la voluntat d’ampliar aquest programa de suport a l’estudiant en altres instituts de la comarca perquè la mentoria és “una eina clau per a l’èxit educatiu”: “Aquest és un projecte de present i de futur, i el nostre objectiu ara és garantir-ne la continuïtat i fer-lo arribar a nous centres, amb complicitats institucionals i la voluntat que pugui esdevenir un model reproduïble a escala de país”.
Per part seva, el catedràtic de Sociologia de l’Educació de la UVic-UCC, Jordi Collet, ha remarcat que “el projecte MÉS ha posat de manifest que el vincle emocional i l’acompanyament personalitzat són clau per revertir desigualtats educatives estructurals”. Segons dades del 2021, la taxa d’AEP a Catalunya era del 14,8%, lluny del 9% que la Unió Europea proposa per al 2030. Segons Collet, l’AEP “és un fenomen complex i d’origen multicausal que planteja un repte que cal abordar des de la política educativa, però també, i amb caràcter urgent, des dels centres educatius d’educació secundària obligatòria”.
“L’educació és la salut del país”
La jornada ha estat presidida pel rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, i el president de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, Domènec Xicota. Tots dos han posat émfasi en la importància d’aquesta prova pilot i de la seva continuïtat perquè, segons ha dit Baños, “l’educació és la salut del país. Una societat serà millor o pitjor en funció de l’acció que puguin fer els mestres”. Augmentar esforços per reduir l’abandonament dels estudis, ha indicat el rector, és “absolutament necessari”, com també ho és en l’àmbit universitari. En aquest sentit, la UVic prepara un programa de suport a l’estudiant també a la universitat.
Xicota ha mostrat el seu convenciment sobre la utilitat del programa des dels seus inicis per investigar els factors que porten a la AEP i acompanyar l’alumnat des del punt de vista emocional i acadèmic per reduir les taxes d’abandonament escolar. “No és només una qüestió de voluntat, sinó una necessitat a cobrir”.
Els cinc instituts d’Osona que han participat a la prova pilot són l’Institut del Ter (Manlleu), La Salle (Manlleu), FEDAC Pare Coll (Vic), Institut La Plana (Vic) i Institut del Voltreganès (les Masies de Voltregà).
El Diari de l’Educació, 2025