Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, considera que el govern espanyol ha d’implicar-se en la lluita contra la segregació escolar, malgrat el fet que es tracta d’un àmbit que majoritàriament depèn del ministeri d’Educació, i que bona part de les competències en educació estan transferides a les autonomies. “És un debat que ens interpel·la, i que ho travessa absolutament tot, més enllà de la competència específica d’uns i altres”, va sentenciar dijous en un dinar-col·loqui a Barcelona organitzat per la Fundació Pere Tarrés.
Rego considera que “el debat dels drets [de l’infant] ha de transcendir el debat de les competències”, i que “més enllà de la competència específica” el govern espanyol ha d’implicar-se en “empènyer drets”, en tant que “des del ministeri plantegem la infància com a subjecte de drets, i tenim la perspectiva d’elevar a polítiques de rang d’estat les polítiques que tenen a veure amb la defensa d’aquests drets”. Segons Rego, la lluita contra la segregació escolar s’incardina amb el Pacte d’Estat per a l’Erradicació de la Pobresa Infantil, “que té en compte aquella manca d’oportunitats que té un segment de la infància de l’estat i que hem d’abordar col·lectivament”.
La ministra va emfasitzar que el 34,5% dels infants d’arreu de l’Estat viuen en situació de pobresa o en risc d’exclusió social. I va ressaltar: “L’Estat és la quarta economia de la UE, i vam créixer un 2,5% l’any passat. En canvi, invertim en polítiques públiques un 1,5% del PIB, un 1% per sota de la mitjana UE. És una incongruència, cal tancar aquesta bretxa. Hem de passar de l’1,5% al 2,4% del PIB, tenim la riquesa necessària per fer-ho, tan sols hem de redistribuir-la. Només cal voluntat política.”
“Hi ha nens que no viuen en cases que tinguin la temperatura adequada, i que els seus pares i mares no els poden donar un calçat adequat, o bé àpats adequats. Aquests infants tenen un futur afectat per les condicions en què viuen, i una democràcia no es pot permetre definir-se com a robusta si no resol aquestes desigualtats”, va sentenciar.
