Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La plantilla de les escoles públiques catalanes envelleix. No és una novetat ni un fet que no passi a la resta de l’Estat, però una situació que s’ha anat accentuant en els darrers anys. CCOO de Catalunya fa l’anàlisi de la situació a nivell local després que la central sindical publiqués l’informe Envejecimiento del profesorado en España. Un estudio comparado a nivell estatal. El resultat és que mentre el curs 2005-2006 la franja d’edat entre els 40 i els 49 anys era la més nombrosa tant entre els mestres catalans com entre els del conjunt de l’Estat, el curs 2012-2013 la franja predominant a Catalunya havia passat a ser la dels 50 al 59. Aquest grup representava un 30,9% del professorat el 2012-2013 i ha seguit pujant fins al 32,2% aquest curs.
“El que intentem mostrar és que no pot ser que passi i passi el temps sense que es convoquin places, que s’haurien de fer oposicions”, assegura Montse Ros, responsable d’Ensenyament de CCOO. L’últim cop que es van convocar oposicions de professorat a Catalunya va ser el 2010, i des de llavors s’han imposat, a més, límits per la reposició de els vacants. El 2011 no podien superar el 30% i entre el 2012 i el 2014 estaven limitades al 10%.
Durant aquest període, el sindicat calcula que s’han jubilat 6.815 docents i que només 1.064 de les seves places han estat cobertes. En total, CCOO calcula que perquè Catalunya arribés a l’estàndard europeu caldria incorporar com a mínim 5.752 nous docents –els que no s’han reemplaçat– menors de 30 anys, gairebé els dobles dels que hi ha actualment en aquesta franja d’edat.
Relacions desproporcionades
L’informe estatal remarca que el 2005 l’OCDE publicava l’informe Teachers Matter en què ja apuntava els riscos associats a l’envelliment de la població activa de professors. La mateixa entitat apunta que la ràtio entre professors menors de 30 anys i majors de 50 ha de ser de 0,5. És a dir, els professors més grans no haurien de representar més del doble que els professors més joves.
La situació, però, no és aquesta, i ha anat empitjorant amb els anys. A Catalunya el curs 2012-2013 hi havia una ràtio del 0,26, amb gairebé quatre professors majors de 50 per cada menor de 30. A la resta de l’Estat la situació és encara més exagerada, amb una ràtio de 0,15, és a dir, 6,7 grans per cada jove.
L’envelliment és especialment accentuat entre els docents homes. La ràtio a Catalunya hi ha 10 mestres grans per cada mestre jove i en el conjunt de l’Estat n’hi ha 16,7 de més de 50 per cadascun de menys de 30.
Condicions més precàries
Ros remarca que, tot i que hi ha més docents a les escoles, la seva situació és més precària. “En el pressupost de la Generalitat des del 2011 que el número de sous de professorat no ha variat, sí que hi ha més gent, però perquè han fraccionat salaris, i es paguen les mateixes hores de treball”, assegura.
La situació de Catalunya contrasta amb la del País Valencià, a on aquesta setmana s’ha fet públic que es convocaran oposicions per a 650 docents aquest trimestre. “Encara que amb un número insuficient, a molts llocs de l’Estat ja s’han anunciat oposicions perquè ho permet la llei”, apunta la sindicalista, que lamenta que no sigui el cas català.
