La pobresa com a violació de drets i com a delicte: Albert Sales i Thomas Pogge

El delito de ser pobre. Una gestión neoliberal de la marginalidad, Albert Sales i Campos, Icaria editorial
¿Estamos violando los derechos humanos de los pobres del mundo? Thomas Pogge, Editorial Proteus

Aquests dos llibres petits, pel que fa al nombre de pàgines, però grans per les qüestions que es plantegen, s’haurien de poder trobar fàcilment a les llibreries. Com a mínim, en aquelles que vulguin oferir lectures que ens ajudin a pensar sobre realitats tan cabdals com la pobresa existent a la nostra societat i al nostre món.
Albert Sales, politòleg, sociòleg i professor “cada dia més precari” a la Universitat Pompeu Fabra  (així és presenta) aporta reflexions dedicades a com ha evolucionat la pobresa al llarg del temps, l’objectiu de les polítiques socials i la criminalització i culpabilització de les persones pobres. Ofereix un punt de vista provocador, que busca reflexionar i qüestionar allò que s’acostuma a fer i dir des de les institucions públiques i des d’altres sectors de poder.
Què és ser pobre? Com ha evolucionat la concepció de la pobresa? Sales ens explica diferents conceptes de pobresa, explica com la concepció que tenim sobre l’origen de la pobresa determina com la definim i de com hi hem de fer front. També hi trobarem una aproximació a un punt potser poc conegut, però molt important, per a l’anàlisi i la presentació de la pobresa: els indicadors de pobresa. Qui és pobre? Quantes persones ho són o estan en risc de ser-ho? Sales discuteix sobre el mal ús que sovint es fa del terme pobresa relativa. Fa pocs dies les declaracions del Ministre Montoro sobre les dades presentades per Caritas tornaven a jugar a la confusió.
“Una gestió neoliberal de la marginalitat” és el subtítol del llibre de Sales i on ja apunta allò que vol fer saber i denunciar. Aquesta gestió entendria que pobresa no ve determinada per elements estructurals sinó per factors individuals. Les persones són pobres perquè no tenen ètica o no volen treballar, així que no cal una política pública que garanteixi la igualtat d’oportunitats. D’aquesta manera, la política pública l’únic que ha de fer és gestionar la marginalitat. Sales també crítica com es fa aquesta “gestió de la marginalitat”: a partir de certa infantilització de la pobresa, de la recuperació del workfare (l’imposició de determinades condicions per a la recepció de les prestacions socials), de la criminalització de les persones pobres. Les polítiques socials es converteixen en polítiques de gestió que fan aparèixer les víctimes com a culpables de la seva situació. Aquesta gestió té greus conseqüències, com per exemple, un important creixement de l’empresonament.
Thomas Pogge és reconegut acadèmicament com un dels filòsofs més rellevants i actius a l’hora d’impulsar projectes que puguin contribuir a resoldre allò sobre el que pensa. És un professor molt ben situat que ha optat per treballar en camps no massa presents en la filosofia i la bioètica institucional. A ¿Estamos violando los derechos humanos del mundo? ens presenta un text amb un llenguatge filosòfic, però molt entenedor (cosa que no sempre passa i segurament també ajuda el pròleg d’Angel Puyol) on intenta contestar a aquesta pregunta. Pogge treballa amb voluntat d’analista detallat i precís per presentar exactament allò que pensa pot argumentar i resoldre com a filòsof. Més enllà de les opinions de cadascú, podem intentar concloure si en el món actual hi ha un “nosaltres” que té responsabilitats en la pobresa que hi ha al món i cal fer-hi alguna cosa.

En aquest llibre trobarem una intervenció en un debat filosòfic i polític dedicat a saber què és la pobresa, com  s’origina, de qui és responsabilitat i què s’hi ha de fer. Un debat dins del sistema, dins del marc filosòfic de les nostres societats que es volen situades en el liberalisme. És a dir, per dir-ho ràpidament, que defensen la llibertat de les persones limitant allò a que se les pot obligar. A la nostra societat liberal la pobresa s’enfronta més des de les raons caritatives o humanitàries que per raons de justícia. Això té molt a veure amb allò plantejat per Sales. L’objectiu de Pogge és raonar i argumentar que la pobresa existent en molts països té a veure amb institucions internacionals governades principalment per països com Estats Units, la Unió Europea, Japó, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. I que aquest liberalisme, que veu la pobresa com una realitat que no té a veure amb ell, ha de repensar la seva responsabilitat.
Davant del funcionament de l’economia internacional, del funcionament pràctic de la globalització econòmica, Pogge fa un exercici per intentar demostrar que hi ha responsabilitat directe i inevitable per part de les societats d’aquests països per actuar i no fer possible la pobresa que generen a moltes persones del nostre món. El llibre, com ja avançaven, no és només un exercici acadèmic amb el que podem estar més o menys d’acord; acaba amb la pregunta: “Què hauríem de fer?” i un conjunt d’apunts a desenvolupar.
Sales i Pogge ens presenten necessàries anàlisi i reflexions sobre la pobresa. Ho podem fer des de disciplines, perspectives i posicions polítiques diferents, però complementàries, per provar de fer front a un dels grans reptes que tenim com a societat, local i global.