Reportatge

La segona oportunitat de les biblioteques escolars a Catalunya

Fa ja uns mesos van saltar les alarmes a Catalunya. Els nivells de comprensió lectora de l’alumnat de primària van caure fins a quedar a la cua de la resta de territoris a Espanya. Encara que les dades no van ser bones per a ningú, en el cas d’aquesta comunitat van agafar a molta gent per sorpresa.

El Departament d’Educació es va posar a la feina per mirar de capgirar aquesta situació. Entre les moltes iniciatives que han posat en marxa, destaca un projecte pilot en 50 centres de les quatre províncies, on volen rellançar aquests espais. Per a això, han decidit contractar sis bibliotecaris, un farà de coordinador del grup, mentre els altres cinc es repartiran la tasca de gestionar 10 biblioteques cadascun.

El sistema de biblioteques escolars a Catalunya té algunes peculiaritats importants si es compara amb la resta d’Espanya. D’una banda, la meitat dels centres, aproximadament, no compten amb una biblioteca. A això se suma que en molts casos, a més, aquests espais van passar a descentralitzar-se i es van convertir en biblioteques d’aula. Al costat d’això, en aquesta comunitat autònoma, es contracta personal amb estudis de biblioteconomia perquè es facin càrrec de la gestió d’aquests espais.

A més d’aquests 50 centres, el Departament també va anunciar que faria costat a altres 200 centres amb sessions de treball, nous programes informàtics i amb materials d’acompanyament. Si és el cas, això sí, no seria present el personal bibliotecari. Segons la nota de premsa publicada en el seu moment per Educació, aquests col·legis “manquen de necessitats tan identificables a l’hora de potenciar la lectura entre el seu alumnat”.

El pla, que durarà dos anys en aquest cas, té previst arribar a 200 centres educatius més cada any que passi.

Uns mesos després de presentar aquest pla, la Fundació Bofill va presentar el seu granet de sorra en aquest esforç per millorar les competències de noies i nois. En el seu cas, han muntat un projecte pilot amb 15 centres educatius, també repartits per les quatre províncies catalanes, encara que amb uns objectius una mica diferents.

El projecte de la Bofill, emmarcat en la seva branca d’Equitat Digital, es diu BiblioTech i pretén reconvertir les biblioteques escolars en espais en els quals es treballi amb la lectura, però amb eines diferents i complementàries al llibre. Es divideix en dues accions diferents, explica Marta Alfonsea, la seva responsable. Una està més centrada en qüestions relacionades amb l’alfabetització mediàtica, i té aparellada una inversió més o menys important en equipament per a fer projectes de ràdio i vídeo. L’altra branca està enfocada més cap a les competències STEM, les accions maker i en equipament per a realitzar tallers de robòtica i programació.

Les biblioteques d’aula potser han jugat en contra de la biblioteca escolar

Origen

“Enguany iniciem un pilot amb 15 centres públics de Catalunya. Es tracta d’acompanyar-los, en contacte amb col·laboradors de diferents àmbits; els donarem recursos i materials per a transformar la biblioteca escolar”, explica Alfonsea.

La directora del projecte explica que en els últims anys aquests espais, almenys a Catalunya, han patit una important descentralització amb l’aposta per les biblioteques d’aula. Per a ella, això, “potser ha jugat en contra de la biblioteca escolar”. A això s’ha sumat que, amb la pandèmia, moltes d’elles van desaparèixer per a convertir-se en aules durant els primers compassos de la volta a les aules. Encara algunes no han recuperat el seu ser.

Aquesta situació, així com els resultats de PIRLS, que van suposar un important cop col·lectiu, van moure la Fundació Bofill a estudiar casos d’èxit en l’ús de les biblioteques. El primer, Galícia, autèntic referent des de fa anys per a tot el país. Però també van visitar unes altres a Castella-la Manxa, a Extremadura, a Andalusia…

Tots els centres que participen en el projecte tenen, “en teoria”, diu Alfonsea, la seva pròpia biblioteca “però el punt de partida no és el mateix per a tothom”, comenta. N’hi ha que tenen “catàlegs actualitzats i vibrants i altres que la tenen repartida pel centre”, a les aules. Des de la Fundació no es van imposar condicions mínimes per a l’entrada al projecte. De fet, un dels objectius és que aquesta heterogeneïtat dels centres participants ajudi altres centres a començar el seu camí de transformació en veure’s identificats.

En qualsevol cas, tots els centres són d’educació primària i estan repartits per tota la geografia de la Comunitat, no només en les capitals de les quatre províncies.

Organització

Per a posar en marxa el projecte, finançat pels fons Next Generation de la UE, la Fundació comptarà amb diverses entitats col·laboradores.

Escola 21 serà una d’elles; en aquest cas, s’encarregarà d’oferir la formació sobre competència digital en els centres amb la vista posada en la transformació de la biblioteca. Aquests cursos els rebran els membres del grup motor que s’ha organitzat en cada col·legi. Es tracta d’un grup d’entre tres i cinc persones.

Des de la Fundació creuen que la responsabilitat de la biblioteca ha de ser més compartida. A Catalunya, la figura de la bibliotecària és independent del claustre i això té els seus pros i contres. Entre els primers, el seu alt coneixement en els temes relacionats amb la gestió d’aquesta mena d’espais, així com en les activitats que poden fer-se des de la biblioteca. Entre els segons, que la comunicació amb el claustre a vegades es complica, a pesar que hi ha una coordinadora dins del claustre per a fer aquesta connexió.

Per això, es van decidir per un model en el qual hi hagués un grup motor d’algunes persones del claustre, que totes rebessin la formació necessària per poder treballar aquests temes d’una manera més col·legiada.

La Fundació farà durant el temps que dura el projecte (fins a final de curs) l’acompanyament als centres, amb visites, amb la posada en contacte amb altres entitats o xarxes. Per exemple, explica Alfonsea, pot donar-se el cas que algun centre vulgui fer una reunió amb algun centre de Galícia per conèixer de primera mà el treball que es fa allí, ells serien els encarregats de fer-ho.

Com el projecte es divideix en dos tipus d’intervencions, hi ha dues entitats més especialitzades en cadascuna d’elles. Per als materials relacionats amb alfabetització mediàtica i informacional, compten amb el suport de Verificat que, a més, ha elaborat materials com a situacions d’aprenentatge. D’altra banda, està Make and Learn, que és l’entitat encarregada dels projectes STEM, de robòtica i programació.

Els centres comptaran amb una guia per a la transformació que serà pública per a qui vulgui consultar-la

Una altra de les entitats col·laboradores és l’associació de docents, Vull Aprendre, que ha preparat també situacions d’aprenentatge i càpsules formatives per al professorat sobre l’àmbit mediàtic. Al costat d’aquesta associació està la cooperativa Tàndem, formada per persones expertes en literatura infantil i juvenil i el paper de la qual serà el d’assessorar les persones encarregades de la biblioteca en el seu catàleg.

Finalment, per a dins d’un mes, aproximadament, els centres comptaran amb una guia amb la qual puguin conduir-se en el procés de transformació de les seves biblioteques. Es tracta d’un material que estarà en obert, perquè qualsevol centre, més enllà dels 15 del pilot, tingui accés.

Obrir l’espai

Per a Marta Alfonsea, una de les necessitats de les biblioteques i a la qual en alguns punts intenten respondre, ha de veure amb “obrir l’imaginari de la biblioteca, com l’han fet les biblioteques públiques, que ja no són només amb llibres”.

Que no siguin només un espai de silenci i llibres en paper, sinó de creació, d’alfabetització informacional i mediàtica. Un espai en el qual puguin fer-se activitats diverses “com han fet les biblioteques públiques”, comenta, en les quals entren accions socials, estudis de gravació, amb espai per als videojocs.

Alfonsea defensa aquest tipus d’accions perquè les biblioteques es converteixin en “centre de coneixement i cultura, i això significa moltes coses, més enllà de llibres i lectura, com alfabetitzacions múltiples, espais de creació, espais on els docents puguin crear també”.

Obrir també significa que la gestió d’aquest espai no quedi només en mans d’una persona que, a més, depèn d’un pressupost que és el que paga el salari i les hores de permanència a la biblioteca. Defensa Alfonsea que aquesta recaigui en més persones, d’aquí la posada en marxa del grup motor. Entre altres coses perquè no és habitual, si més no, que la persona del claustre que s’encarrega d’aquests espais tingui hores suficients de dedicació per a fer-ho.