Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El sistema educatiu català compta amb un total de 444.140 alumnes d’educació primària, segons dades del Departament d’Educació i FP. D’aquests, 126.058 van cursar l’assignatura de religió el curs 2024/25, essent la religió catòlica l’estrella, amb un total de 124.907 alumnes cursant-la, sobretot a centres privats finançats amb fons públics (87.966), centres públics (35.867) i centres privats (1.074). A molta distància, la religió evangèlica va ser la segona amb més alumnat cursant-la, 545 alumnes en total, seguida per la religió islàmica (466) i la jueva (140).
La gran majoria d’alumnat que estudia religió catòlica ho fa en centres privats que reben finançament públic: 87.966, un 70%. Un 28,7% l’estudia en centres públics (35.867), mentre que els 1.074 restants ho fan en centres privats, segons dades del curs passat fetes públiques pel Departament aquest setembre.
La segona i terceres religions més estudiades, l’evangèlica i la islàmica, s’estudien pràcticament per igual en centres públics com concertats: 297 alumnes estudien religió evangèlica en centres públics i 246 en concertats, mentre que 243 estudien religió islàmica a l’escola pública i 223 a la concertada. En canvi, els estudiants de religió jueva es troben majoritàriament a l’escola concertada (110), seguida per la privada (23) i només 7 a la pública.
El Departament també proporciona dades de l’alumnat per nacionalitat, agrupats per zones. Del Magreb en comptabilitza fins a 21.554, xifra que contrasta vivament amb els 466 alumnes que tenen la possibilitat d’estudiar religió islàmica.
Un dret vigent des de les Olimpíades
Segons les diverses lleis estatals promulgades el 1992 pel propi cap de l’Estat, en consonància amb l’esperit olímpic de l’època, “els alumnes, els seus pares i els òrgans escolars de govern que ho sol·licitin” tenen dret a rebre educació religiosa evangèlica, islàmica i jueva. El 10 de novembre d’aquell any es van promulgar les lleis 24/1992, 25/1992 i 26/1992 per les quals s’aprovaven tres acords de cooperació entre l’Estat i la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España, la Federación de Comunidades Israelitas de España i la Comisión Islámica de España. En tots tres acords s’estableix que es podran estudiar aquestes religions a les escoles tant públiques com concertades, així com també s’autoritza la creació de centres docents religiosos dirigits per entitats vinculades a les tres professions, a imatge i semblança de les escoles catòliques.
