Actualitat

La segregació escolar de l’alumnat estranger es redueix un 25%

La segregació escolar de l’alumnat estranger s’ha reduït més d’un 25% entre els cursos 2018/19 i 2024/25, segons dades del Síndic de Greuges de Catalunya presentada en el marc de la novena reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte contra la segregació escolar el passat dimecres.

Així, mentre que el curs 2018/2019 hauria calgut canviar de centre el 43% de l’alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per garantir una escolarització plenament equilibrada d’aquest alumnat, el curs 2024/2025 aquesta proporció és del 30% a primària i del 25% a secundària.

El Pacte és impulsat per la institució del Síndic de Greuges de Catalunya i el Departament d’Educació, juntament amb la majoria de municipis de més de 5.000 habitants, i membres de la comunitat educativa i de l’arc parlamentari i institucional. La reunió ha estat presidida pel president del Parlament, Josep Rull, i ha comptat amb la participació de la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas; la consellera d’Educació, Esther Niubó; l’adjunta d’infància, Aida C. Rodríguez, i representants de sindicats, associacions de famílies, entitats locals i el món educatiu.

Giménez-Salinas ha destacat que el canvi sociodemogràfic de Catalunya obliga a repensar les polítiques públiques, incloses l’educativa, per fer-les més inclusives, i ha remarcat que el Pacte és un instrument “eficaç” per millorar la igualtat d’oportunitats en l’educació.

En el transcurs de la trobada, s’ha presentat l’informeVint prioritats d’actuació per combatre la segregació escolar a Catalunya, que té per objectiu continuar amb la tasca d’avaluació dels treballs que s’han portat a terme durant els cursos 2023/2024 i 2024/2025, i identificar les prioritats d’actuació per al curs 2025/2026.

L’informe conclou que els nivells de segregació escolar continuen amb una tendència decreixent, com demostren les dades d’escolarització de l’alumnat estranger, que ha reduït en més d’una quarta part la segregació.

Pel que fa a l’evolució dels desequilibris en l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques, les dades també indiquen que hi ha una disminució. Des del 2022/2023, quan els nivells de detecció ja eren elevats, hi ha hagut una tendència positiva dels índexs de dissimilitud (del 0,41 ha passat al 0,39 a primària, i del 0,33 al 0,29 a secundària).

Aquesta tendència positiva s’atribueix als instruments que s’han posat en marxa amb l’aprovació del Decret 11/2021, si bé la síndica considera que encara n’hi ha alguns que no s’han aprofitat prou bé o de manera prou efectiva. 

En aquest sentit, alerta que els darrers anys ha augmentat la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques, però encara hi ha alumnat que s’incorpora a I3 sense detecció prèvia d’aquestes necessitats (el 24,2%), especialment en centres amb una composició social desafavorida. De fet, la detecció d’aquestes necessitats milloraria si s’incrementés l’escolarització a infantil de l’alumnat socialment desfavorit. 

També subratya que no es garanteix l’equivalència del procés ordinari d’admissió de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, en bona part perquè no s’aplica la llista d’espera a les places de reserva. 

Malgrat que des de la signatura del Pacte, l’any 2019, s’ha reduït la proporció de matrícula viva als centres amb elevada complexitat (del 40,2% al 30,9%), el curs 2023/2024 aquesta proporció no s’ha reduït respecte al curs anterior (29,2%). Així, l’alumnat amb necessitats educatives específiques encara tendeix a escolaritzar-se en centres amb elevada complexitat al llarg del curs.

L’informe també denuncia que encara hi ha molts municipis que tenen zones socialment no heterogènies. De fet, menys del 10% dels municipis han modificat aquestes zones perquè siguin més heterogènies arran de l’aprovació del Decret. 

Les mateixes dades apunten que calen noves mesures per superar alguns dels obstacles que no permeten un desenvolupament total del Pacte. D’una banda, la segregació residencial fa menys efectives les mesures del Pacte destinades a corregir els desequilibris existents entre zones d’un mateix municipi. D’altra banda, la reducció de la segregació escolar entre centres no garanteix que l’alumnat amb necessitats educatives específiques no pateixi els efectes de la segregació un cop s’escolaritza en centres socialment més heterogenis.

Escola d’iniciativa social

Per part seva, els representants de l’escola d’iniciativa social, representats per la secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Meritxell Ruizhan, han denunciat “l’incompliment econòmic del Pacte contra la segregació escolar, que el curs passat va generar un dèficit de 55 milions d’euros i que podria superar els 65 milions aquest curs 2024”, segons han explicat en un comunicat.

Ruiz ha afirmat que es tracta d’un “incompliment que està portant a la ruïna econòmica els centres concertats, especialment els que més alumnes vulnerables escolaritzen” i ha remarcat que aquest infrafinançament aboca a una crisi del model del Servei d’Educació de Catalunya: “S’està perpetuant un sistema que segrega. Només sobreviuran les escoles on les famílies puguin compensar aquest infrafinançament”.

L’escola d’iniciativa social escolaritza un 23% d’alumnat amb necessitats educatives específiques. Ha passat de 43.362 el curs 2019-2020 a 76.378 el curs 2024-2025. Segons les seves dades, el curs passat els centres educatius van rebre una mitjana de 780 euros per alumne amb necessitat socioeconòmica (NESE B), en lloc dels 1.700 euros que és el cost real de mitjana per alumne segons la Sindicatura de Greuges. D’acord amb els càlculs de les entitats representatives del sector de l’escola d’iniciativa social, això va suposar un dèficit de 933 euros per alumne, que va generar un dèficit total de 55 milions
d’euros. La previsió per al curs 2024-2025 seria de 65 milions.