Actualitat

La UNESCO repensa una educació més sensible a l’ètica i les emocions

Els informes de la UNESCO sempre senten càtedra. Ho va fer ‘El tresor de l’educació’, el conegut com a informe Delors, quan l’any 1996 fixava els pilars de l’educació en l’aprendre a conèixer, a fer, a ser i a compartir. Quasi dues dècades després, en un escenari de replantejament de l’educació del segle XXI, el document mundial ‘Repensar l’educació’, presentat aquest dimarts a Barcelona, fixa la mirada en unes escoles que no només se centrin en els coneixements, sinó en les competències emocionals i ètiques dels seus alumnes, que s’hauran d’enfrontar en el futur a un món accelerat i ple de contradiccions.

Es tracta d’una idea d’aprenentatge “holístic”, segons ha defensat el Sobhi Tawil, director de l’informe, “que vagi més enllà del rol utilitari de l’educació”. En aquest sentit, el document aprofundeix en una visió de l’educació que “superi les dicotomies tradicionals entre aspectes cognitius, emocionals i ètics”. Tawil veu en l’informe un “crit al diàleg que serveixi per encoratjar un debat sobre política pública”, atès que, segons ell, el món de l’educació es troba en un “cruïlla històrica”, fruit de la major d’una complexitat i incertesa.

Aquesta cruïlla, segons Tawil, té a veure també amb el fet que hagi conclòs aquest any el període de compliment dels objectius mundials de l’educació, fixats a Dakar a principis del mil·leni amb l’objectiu de garantir un accés a l’educació per a tothom. “Hem reduït la pobresa i augmentat el benestar a tot el món, però segueix havent-hi grans desigualtats en els països”, enumerava, “hem experimentat un creixement econòmic però amb un nivell d’estrès ecològic i de consum insostenibles”, o “tenim la generació més connectada i informada de la història, però amb nivells creixents de violència i conflicte”. Aquestes tensions, segons el professor, són les que han provocat que els nous propòsits mundials de l’educació, començats en el Fòrum Mundial d’aquest maig, apostin més per la qualitat, l’equitat i la inclusió.

“En el futur un analfabet no serà el que no sap llegir i escriure, sinó el que no tingui prou eines per continuar aprenent”, ha sentenciat Tawil, per resumir l’essència d’un informe que constata com l’educació ha de capgirar el seu propòsit d’ensenyar coneixements als joves a donar-los competències per aprendre al llarg de la vida, adaptar-se a noves situacions i tenir iniciativa i capacitat d’entendre’s amb els companys. Així ho ha exposat el professor Tawil en un acte a l’auditori de La Pedrera que ha significat la primera presentació a tot el món d’aquest informe, en companyia dels consellers d’Economia i d’Ensenyament, Andreu Mas-Colell i Irene Rigau, respectivament, del president d’Unescocat, Eduard Vallory, i les directores de tres escoles catalanes: Congrés Indians, Virolai i Mont Perdut.

“Hem de dibuixar amb ambició un nou escenari educatiu”, proclamava Vallory. “Atrevim-nos a replantejar entre tots el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge”, ha proposat durant el seu discurs, uns plantejaments en els quals aprofundia aquest dimarts en una entrevista a El Diari de l’Educació. En un món educatiu que sembla avançar cap a la dictadura dels resultats, empès pels exàmens estandaritzats que planteja la LOMCE i que ja han causat estralls a països com els EUA, Vallory ha defensat una educació “on l’èxit no és tenir a qualsevol preu reconeixement o riquesa, sinó tenir una vida plena, fonamentada en valors de convivència inclusiva i de compromís amb els altres i el medi”.

Aquesta ja va ser una aposta, apuntava Vallory, que es va fer l’Escola Nova a Catalunya fa quasi un segle, però que va quedar enterrada pel franquisme. Era una escola “amb un projecte educatiu propi, treball globalitzat que personalitzava l’aprenentatge, equips directius clars amb capacitat de seleccionar els mestres segons el projecte educatiu…”. “Vaja, com Finlàndia avui”, ha sentenciat.

Les intervencions de les directores d’escola, Àstrid Ruiz (Congrés-Indians), Coral Regí (Virolai) i Laia Bou (Mont Perdut), han servit per aprofundir en els aspectes cognitius, ètics i emocionals de l’educació, aquest plantejament holístic al qual es refereix un informe que entra en tots els grans debats del propòsit de l’educació en els propers anys.

En aquest sentit, no podria obviar tampoc l’impacte d’internet, una eina que sacseja la transmissió de coneixements i les relacions personals i que, per tant, “urgeix” a implementar mètodes educatius que fomentin “l’aprendre a aprendre”. “Els educadors hauran de preparar millor les noves generacions de ‘nadius digitals’ perquè puguin lidiar amb les dimensions ètiques i socials no només de les tecnologies existents, sinó de les que estan per inventar”, sentencia el document.