Actualitat

La universitat es resisteix al 3+2: sindicats i estudiants convoquen una altra vaga el 24 de març

Article publicat a eldiario.es

La batalla contra el 3 + 2 a la universitat no ha conclòs. Després  l’aturada de la setmana passada promoguda pels estudiants, els quatre sindicats amb representació a la Mesa Sectorial i tres associacions d’estudiants han convocat una vaga als 50 centres públics del país per al proper dia 24 per protestar contra el canvi que proposa el Govern en l’estructura dels graus universitaris. Els convocants també alerten dels canvis que han de venir: El Ministeri d’Educació prepara sengles decrets sobre la creació de nous campus i sobre el sistema d’acreditació del professorat.

El passat 30 de gener, el Consell de Ministres aprovava la primera de les reformes parcials que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha dissenyat per a la universitat. El Reial Decret que va validar el Govern obre la porta a que les universitats canviïn, a voluntat, la durada dels graus dels quatre cursos actuals a tres. Aquest canvi es complementa amb un augment en la durada dels màster, que passarien de l’any que ocupen ara a dos cursos. Educació va argumentar en el seu moment que d’aquesta manera el sistema serà similar al de la majoria de països europeus i que suposarà un abaratiment de 150 milions d’euros per a les famílies en reduir la durada dels graus (els màster, notablement més cars que els graus, es dupliquen però no són obligatoris).

Els sindicats CCOO, UGT i CSI-F, juntament amb les organitzacions estudiantils Sindicat d’Estudiants (SE), Estudiants en Moviment (EEM) –de la que formen part al catalana AEP i la valenciana Acontracorrent– i Federació d’Associacions d’Estudiants Progressistes (FAEST) recorden que el canvi proposat per Wert compta –com totes reformes que ha plantejat el ministre, d’altra banda– “amb l’oposició de tota la comunitat universitària, de la Conferència de Rectors (CRUE), sense debat polític ni social i sense una avaluació de la implantació de l’última modificació legislativa conseqüència de la aplicació del procés de Bolonya”.

“Una disminució de l’alumnat”

I sostenen que els arguments de Wert són fal·laços. “Si finalment s’implanta el 3+2 de forma generalitzada, el sistema, lluny de homogeneïtzar-se amb Europa, generarà noves disfuncions perquè, com assenyala el Consell d’Estat en el seu dictamen, ‘sembla difícil aconseguir tal homogeneïtzació quan dins del nostre propi país podria donar-se el cas, amb la redacció del Reial Decret, que un mateix títol tingués una durada diferent en una universitat i una altra'”, es llegeix en el comunicat conjunt dels convocants de la vaga. També es rebutja que s’hagin d’abaratir els estudis, ja que retallar la durada dels graus els restarà valor i farà més necessari cursar un màster. “Tenint en compte els elevats preus dels estudis de postgrau i les majors dificultats per a l’accés a beques i ajudes a l’estudi, es produirà una disminució significativa de l’alumnat universitari”, vaticinen els sindicats.

La necessitat d’avaluar els plans actuals, implantats fa tot just uns anys, és el punt que han esgrimit els rectors per decidir pel seu compte que no aplicaran la reforma de Wert fins el 2017. Des de la CRUE, més que rebutjar el canvi per se, sostenen que és molt precipitat, matisen que sent cert que la majoria dels països europeus va optar pel 3+2 molts estan tornant al 4+1 i es mostren preocupats perquè el canvi suposi un encariment dels estudis i es trenqui l’equitat.

Finalment els sindicats recorden que hi ha dos decrets en potència. Un sobre la creació de nous centres i universitats pel qual, denuncien, es relaxen els requisits per a això. “A la pràctica, això suposa flexibilitzar les condicions per a la creació de nous campus privats, que han proliferat des de 1997 en detriment de les universitats públiques, passant de 13 a 33, tot i que el Govern parla insistentment de la necessitat de reduir el que considera un nombre excessiu de titulacions i centres”, expliquen.

El segon, sobre acreditació del personal docent i investigador, “estableix un sistema menys objectiu, transparent i imparcial que l’actual i continua infravalorant l’activitat docent davant de la investigació”, segons l’esborrany conegut.

Els canvis proposats a la universitat per Educació cal entendre’ls en el context que els seus responsables creuen el sistema és “insostenible”. L’últim exemple el va deixar la número dos del ministeri, Montserrat Gomendio, que va  afirmar la setmana passada que és una “equació impossible” el fet que a Espanya es tingui una de les majors taxes d’accés a la universitat de tota la Unió Europea, una de les taxes més baixes de matrícula, impostos baixos i pràcticament cap selecció d’entrada a les facultats.