Reportatge

La violència sexual contra la infància podria costar-li a l’Estat 4.500 milions anuals

Si hi ha coses complicades, una d’elles és tenir una succinta idea de quina és la realitat de la violència sexual contra la infància. No sols a Espanya, sinó a tot el món. És una de les realitats més ocultades a pesar que, segons diferents càlculs, té una prevalença d’entre el 10 i el 15% de les i els menors.

Investigadors de la Universitat de Cometes i de l’ONG Educo han elaborat el seu propi càlcul de prevalença de la violència sexual contra la infància i han determinat que està en el 17,29% de les nenes, nens i adolescents (NNA) estudiant, explica Macarena Céspedes, directora d’Incidència de Educo, els estudis dels últims 30 anys. A més, han basat bona part dels seus càlculs en les denúncies que es van interposar l’any passat segons el Ministeri de l’Interior, un total de 9.185.

Des de la Càtedra de Drets del Nen de Cometes i Educo, han calculat que l’Estat gasta anualment 1.300 milions d’euros a atendre els costos derivats d’atendre les 9.185 menors d’edat que van presentar denúncia. En aquesta quantitat es tenen en compte les despeses conegudes, com el protocol sanitari que es posa en marxa; «totes les proves mèdico-forenses, si la denúncia arriba o no a judici, si hi ha o no sentència, si hi ha presó o no», explica Céspedes.

Per al càlcul final també s’han tingut en compte qüestions com la probabilitat de repetir curs de les persones que sofreixen violència sexual. Una xifra que és el 60% més que altres nenes i nens. Sobre aquest 60% s’han calculat els costos d’aquesta repetició. També s’ha computat el cost dels qui estan en el sistema d’acolliment després de denunciar

Fora d’aquest càlcul queden altres xifres que no és possible conèixer, explica la investigadora, com els costos d’un treballador social o de la intervenció dels serveis socials en una família quan es realitza una intervenció de desemparament.

Fins a 77.000 possibles víctimes

Amb el percentatge de prevalença que han calculat les i els investigadors, el 17,29%, s’ha determinat que podrien existir fins a 77.000 víctimes de violència sexual a Espanya. Nenes, nens i adolescents del que res se sap perquè no ha mediat cap denúncia.

I és sobre aquesta xifra sobre la qual la recerca ha intentat llançar una mica de llum sobre la part més oculta de la despesa que suposa aquesta violència. «Creiem que comporta una despesa, aclareix Céspedes, encara que no hagin estat detectats». I això ho diuen perquè les persones que sofreixen aquestes situacions és molt probable que pateixin desaferrament del sistema educatiu i acabi repetint, per exemple. Encara que no hagin denunciat i no hagin suposat una despesa sanitària derivada de la posada en marxa de determinats protocols, és molt probable que hagi realitzat diferents visites al metge per problemes d’ansietat o depressió. «Sabem que les visites per problemes emocionals de les víctimes de violència sexual augmenten exponencialment respecte a unes altres».

Céspedes explica que tenint en compte aquesta xifra de 77.000 i la prevalença de determinades qüestions que afecten en grau més alt les víctimes de violència sexual en la infància ha calculat, de manera conservadora, quin és el cost per a l’estat d’aquestes intervencions. Ho han xifrat en uns 3.200 milions d’euros anuals. En aquesta xifra no estan aquelles despeses dels quals no es coneixen els seus preus.

«Estem convençuts, diu, que és un mínim perquè (el càlcul) ho fem sota assumpcions molt potents», com que es produeix una sola vegada, com que hi ha impactes que no es poden mitigar, encara que el puguis acompanyar. I el càlcul econòmic s’ha fet només sobre els danys mitigables. «El mal mitigable és aquell que, si els sistemes de detecció precoç o de determinació del risc funcionessin, s’iniciaria tot un procés d’intervenció, es posarien en marxa una sèrie de recursos, i si es fa de manera eficaç suposadament mitiguen el mal».

Céspedes assegura que els càlculs econòmics que s’han fet, en tot moment, són de mínims, conservadors. Insisteix que la realitat és molt més gran del que pot calcular-se entre altres coses per les diferències, si no divergències, en la presa de dades de les diferents administracions públiques, per la falta de transparència amb aquesta informació.

Assenyala la responsable d’Incidència que el que intenten, a més de posar sobre la taula una xifra econòmica, aquesta podria utilitzar-se en bona part, no com a reacció davant la situació, sinó per a prendre mesures preventives i de detecció precoç de les situacions de violència.

Per a l’organització, aquest exercici és una forma més de denúncia de la situació en la qual es troben desenes de milers de nenes, nens i adolescents en el seu dia a dia. Que sofreixen violència sexual en el seu entorn més pròxim.

Macarena Céspedes insisteix que la xifra de 4.500 milions recull càlculs exhaustius: «Hem pogut calcular quin percentatge de persones que sofreixen violència sexual acaben tenint una addicció i quant costa aquesta addicció al sistema sanitari; quin percentatge dels nens i nenes que sofreixen violència sexual desenvolupen una malaltia mental com a anorèxia, bulímia, depressió, ansietat crònica; quants nens i nenes que sofreixen violència sexual acaben expulsats del sistema educatiu. I hem pogut calcular quant costa al sistema de protecció la violència sexual contra la infància».

Però, al mateix temps, es queden fora moltes altres qüestions com la pèrdua d’oportunitats laborals, de productivitat, el capital humà que es perd. La falta d’acció i d’inversió de les administracions públiques, de les de justícia i de les persones responsables en prevenció poden suposar, i estan suposant, un cost enorme en la vida de milers de persones tots els anys.

Un exemple que pot ser fàcil d’entendre es troba en el documental Com atrapar un monstre, de recent estrena en una de les principals plataformes de streaming. Explica la història d’un home que, malgrat estar condemnat a 23 anys de presó per abusos sexuals a diversos menors, passa uns quants mesos més en llibertat. La història, a més, es remunta al temps en el qual el protagonista era professor, a finals dels anys 60. Una història de 40 anys d’abusos en diferents institucions com a col·legis o colònies d’estiueig en el qual, apunten en el documental, desenes, sinó centenars, de menors van poder ser les seves víctimes. El cost emocional, vital, d’oportunitats laborals i socials de totes aquestes persones és i va poder ser enorme. Tal vegada, amb informació i trencant el tabú que pesa sobre la violència contra la infància, en general, i la violència sexual en particular, casos així podrien minimitzar-se.