Actualitat

“L’alarma s’ha d’encendre tot i que ens equivoquem”: per què es van detectar tard els abusos al Vedruna de Gràcia?

El passat 11 de gener va sortir a la llum el darrer cas d’abusos sexuals a menors ocorreguts en contextos educatius. La detenció d’un docent de l’escola Vedruna – Àngels de Gràcia i monitor a Agrupament Scout Mas Guinardó posa l’última pedra a una investigació activa des de 2015 per presumptes agressions sexuals a dos menors i possessió i elaboració de pornografia infantil amb fotografies de joves del mencionat grup d’escoltisme.

Fa dos anys, dos membres de l’agrupació van denunciar el professor per presumptes tocaments, fet que va portar al decomís de gran quantitat de material informàtic, on es va trobar imatges de nens, però no explícites. Així, el docent va quedar en llibertat amb càrrecs, decisió judicial que ell mateix va comunicar a l’escola on impartia classes. El centre va decidir mantenir-lo en les seves funcions, “respectant la presumpció d’innocència”.

La investigació va seguir i va ser a finals de 2017 quan un jutjat de Barcelona va rebre el resultat d’una de les anàlisis dels Mossos d’Esquadra sobre el contingut dels arxius decomissats: hi havia vora de 700 fotografies de menors, que incloïen imatges de joves de tots dos centres als quals treballava. Va ser detingut i posat en presó preventiva el dia 11 de gener.

Van passar, doncs, dos anys des de la primera denúncia d’abús fins que es va esclarir el tema. Dos anys durant els quals el centre va realitzar un seguiment al docent, però no va rebre cap queixa ni de famílies ni alumnes. Dos anys fins que el centre va posar en coneixement de l’AMPA i els alumnes els antecedents del professor. Aquest llarg període des de l’inici del cas fins al seu esclat és el motiu pel qual el Síndic de Greuges va anunciar que actuaria d’ofici per a assegurar si els protocols de prevenció d’abusos es van complir i per respondre la pregunta “per què no va sortir abans a la llum?”.

Els protocols de prevenció, 12 anys en revisió

“Tenim dubtes de si s’han aplicat tots els protocols que estableixen les accions que ha de dur a terme l’administració i si el centre va adoptar mesures preventives davant les sospites”, explica Maria Jesús Larios, Adjunta de Defensa a l’Infant i Adolescent del Síndic de Greuges. El protocol al que es refereix és el Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu.

El Síndic va instar a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) a crear aquest document el 2006, arran del Cas Alba, una nena de Barcelona que va ser maltractada i va haver de ser hospitalitzada en estat molt greu. Ni la policia, ni l’administració, ni els serveis socials van advertir que la petita estava en perill. Per això, la naturalesa del Protocol era la de fer fluir la comunicació entre els centres educatius i la DGAIA per a detectar i actuar en casos d’abusos i maltractes.

Aquesta primera versió del text va ser revisada el 2016, arran de l’esclat del Cas Maristes, ja que es van evidenciar llacunes importants. La principal novetat era que es va començar a considerar els professors i treballadors dels centres educatius com a possibles autors de delictes de pederàstia. Fins al 2016 només se’ls contemplava com a actors que havien de detectar i denunciar. Així, 12 anys després del primer protocol, “veiem que els abusos i maltractaments a menors continuen sent una xacra en la qual, per més temps que passi, sembla que no avancem”, reconeix Larios.

L’índex de detecció d’abusos sexuals ronda l’1%

El Consell d’Europa assegura que un de cada cinc nens és víctima d’abusos sexuals. Segons el mateix Síndic, 644 infants de fins a 18 anys van ser víctimes d’abusos sexuals durant el 2016. Tot i aquestes dades, el Protocol de prevenció només es va activar 14 vegades des que va ser revisat l’última vegada -el juliol del 2016- fins al setembre passat. I això no vol dir que “sempre que s’activi hi hagi un cas darrera que acabi als tribunals”, reconeix Larios, qui afegeix que l’índex de detecció d’abusos sexuals a meniors “ronda l’1%. Hi ha alguna cosa que no estem fent bé”.

Així, casos com el del Vedruna de Gràcia, que feia anys que eren sota investigació, pot ser que triguin tant a sortir a la llum “per desconeixement dels protocols, perquè directament no s’apliquin o per una mala comunicació entre la DGAIA i el centre”, explica. Els textos estipulen que, davant el més mínim cas de sospita d’abusos sexuals, el centre escolar ha de posar-se immediatament en contacte amb la DGAIA per a iniciar una investigació.

Hi ha casos en que els centres, conscients de la gran repercussió i xacra social que comporta ser titllat de pederàstia, no avisen l’administració fins que les sospites es confirmen. Però en aquests casos, acostuma a ser tard per a posar una denúncia i això és precissament el que el Síndic vol esbrinar si va passar al Vedruna. De vegades, però, els centres triguen a posar-se en contacte amb la DGAIA per desconeixement de l’existència dels protocols. Per això, el Síndic recomana que a cada centre hi hagi un docent de referència que conegui els textos i al qui la resta de professorat es pugui dirigir en cas de dubte.

En aquesta línea, Larios assegura que cal més difusió del document, però que el que també cal és “molta més inversió en la formació dels professionals i dels infants. Pot ser que les criatures no tinguin la informació necessària per a detectar que estan patint abusos. Oblidem escoltar-los i són un aliat imprescindible”.

La importància dels nens per a prevenir és cabdal, tal com també reconeix Jose Antonio Ruiz, responsable de continguts i relacions de Fundesplai. Assegura que “l’ésser humà està programat per cuidar les seves cries, no per abusar d’elles. Per tant, quan es donen casos d’abusos ens trobem davant una patologia i detectar-les és difícil. Necessitem els nens i els professionals alerta, perquè va més enllà de tota la prevenció que puguem fer” i afegeix que el que ha passat al Vedruna “ens podria haver passat a qualsevol centre educatiu”.

Així, la prevenció de base se centra en posar els menuts al centre i fer-los entendre què són els abusos, “així com afavorir un clima de confiança per a que puguin parlar de qualsevol situació estranya”, considera Larios. Aixecar la veu i denunciar, però, acostuma a ser difícil perquè es tracta de situacions “perverses: els adults són figures de referència en les que s’emmirallen i l’estima els fa callar i, inclús de vegades, no veuen que pateixen abusos”, considera Ruiz.

“En Quico i la mà” i altres mètodes per prevenir els abusos

Als espais educatius en els quals la força comunicativa rau en els adults de manera unidireccional la denúncia és molt difícil. Així, se’ls ha de “posar al centre i crear un clima de participació real en el que vegin que la seva veu té pes. Així es donen ambients òptims per a que aixequin la veu i per a que els adults referents puguin notar canvis de conducta preocupants”, exposa Ruiz.

Per tant, dotar els petits d’eines actives per a la detecció i la prevenció és clau. En aquesta línia, existeixen propostes didàctiques per a que puguin detectar els límits d’una relació sana amb un adult. Com el conte “En Quico i la mà”, iniciativa del Consell d’Europa contra la violència sexual sobre nenes i adolescents i que Fundesplai recull al seu protocol de prevenció d’abusos sexuals, elaborat conjuntament amb la Fundació Vicky Bernadet. Es tracta de la història que ensenya els nens a identificar i protegir les seves zones íntimes.

“Tota precaució és poca”, reconeix Ruiz, qui recomana donar instruccions als adults per a la prevenció. Per exemple, que mai no es quedi un educador sol a un vestuari. “Però l’abusador ja coneix aquestes mesures i buscarà maneres d’evitar-les”, reconeixen des de Fundesplai. “Per això el llum d’alerta s’ha d’encendre sempre que tinguem la més mínima sospita, encara que després ens equivoquem”.

“És millor prevenir, perquè les conseqüències són molt dures”, assegura Larios. Per això, des del Síndic volen garantir que qualsevol persona que hagi patit abusos tingui accés a tractament psicològic gratuït. “Tot i que de vegades l’oferta pública no és suficient i s’han donat casos de saturació en què algunes famílies han hagut de recórrer a teràpies privades”, afegeix.

Però en el que tant Larios com Ruiz coincideixen és en la necessitat d’afrontar el tema amb la resta de membres de la comunitat. “No pot ser un tabú: és un moment en què tots s’han d’unir per crear un clima de seguretat”, opina Ruiz. Per la seva banda, Larios considera que moments com el que ara està vivint el Vedruna són claus: “s’ha de poder transmetre calidesa perquè és imprescindible que si alguna altra persona ha patit abusos ho pugui explicar amb garanties”.