Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Cada tres anys l’expectativa davant els resultats del famós informe de l’OCDE sobre els sistemes educatius és enorme. Mitjans de comunicació i administracions porten temps preparant-se davant la nova ronda de dades de l’organització que analitza gairebé 80 sistemes de tot el planeta. Però aquest any, Espanya s’ha quedat fora de l’informe principal dedicat a la comprensió lectora.
Fa uns dies va informar l’OCDE que havia trobat nivells de respostes incongruents en els exàmens de noies i nois espanyols de 15 anys. Un percentatge d’aquests, el 5%, en diferents parts del país, havia respost massa de pressa a moltes preguntes sobre velocitat de lectura i, a més, s’havia fet seguint patrons de resposta (totes sí, totes no, etc.).
El problema és que aquesta és la part principal de l’informe d’aquest any i té incidència en no pocs dels resultats i anàlisis que llença l’informe cada tres anys. No només les dades relatives a la comprensió lectora, que les autonomies ja coneixien fa mesos, sinó uns altres com el nivell d’equitat del sistema educatiu en relació a aquests resultats; les diferències entre noies i nois, els resultats de l’alumnat d’origen migrant o de cada nivell socioeconòmic.
Tan sols s’han conegut els resultats de ciències i matemàtiques. L’organització assegura que encara que s’han produït algunes respostes estranyes, aquestes no han influït en les dades finals en totes dues competències. Això sí, les dades tampoc són molt bones. Ni molt dolentes. De fet, es constata que l’alumnat de 15 anys espanyol es troba més o menys en la mateixa puntuació, en el mateix lloc de la taula, des de fa anys. En Matemàtiques obtenen 481 punts i 483 en ciències (489 per a l’OCDE en tots dos casos).
Diferències autonòmiques
Com tots els anys, hi ha enormes diferències entre comunitats autònomes. Mentre Navarra aconsegueix en matemàtiques 503 punts, en l’altre punt de la taula es troba Ceuta, amb 411 punts. L’OCDE avisa que una diferència de 30 punts és equivalent a un curs lectiu de formació. En ciències és Galícia la que lidera el rànquing, amb 511 punts, davant dels 415 de Ceuta.
I què ha passat a Catalunya? En matemàtiques obté 490 punts i en ciències 489, per sobre, per tant, de la mitjana espanyola, que és de 481 i 483 punts respectivament. EL que passa és que, en relació a l’anterior informe (2015, publicat el 2016), són xifres pitjors, ja que en l’última els alumnes de 15 anys catalans van obtenir 500 punts en matemàtiques (10 punts menys) i 489 en ciències (15 menys).
Castella-la Manxa (479), Murcia (474), València (473), Extremadura (470), Andalusia (467) i Canàries (460) es troben per sota de la mitjana d’Espanya en competència matemàtica. També les dues ciutats autònomes, territoris que gestiona directament el Ministeri d’Educació. Pel que fa a la competència científica, pràcticament es repeteixen les mateixes en idèntic ordre: Balears (482), Murcia (479), València (478), Extremadura (473), Andalusia (471) i Canàries (470). En la part alta de la competència matemàtica, a més de Navarra, es troben Castella i Lleó (502), Euskadi (499), Cantàbria (499) i Galícia (498). En la competència científica: Galícia (511), Castella i Lleó (501), Astúries (496), Cantàbria (495) i Aragó (493).
Des de la edició anterior, hi ha hagut algunes variacions, no gaire grans. Encara que sí algunes sorpreses desagradables, sobretot per a la Comunitat de Madrid. El 2015 va aconseguir 503 punts en matemàtiques (enfront dels 486 de 2018, 19 punts de diferència) i en ciències va aconseguir 516 punts enfront dels actuals 487, 29 punts menys. Una situació denunciada pel conseller d’Educació en roda de premsa, en la qual fins i tot va assegurar que havien demanat l’OCDE que retirés totes les dades d’Espanya a PISA per la possible contaminació de les xifres pels errors detectats en la prova de lectura.
Fonts pròximes al Ministeri apunten diverses causes possibles per aquesta variabilitat de les dades. La principal resposta podria estar en la repercussió que les retallades, sobretot, des de 2012, han tingut en el sistema educatiu. Principalment en les mesures d’atenció a la diversitat, tant per la reducció de personal especialitzat com per l’augment de la ràtio alumne/professor. De fet, l’alumnat examinat va començar la seva escolarització el curs 2009-2010, és a dir, va començar la seva educació en el moment en el qual ja començaven les primeres retallades. Segons l’informe PISA, la meitat dels directors de centre espanyols denuncien escassetat de recursos personals i materials, el 49% exactament. Quinze punts per sobre de la mitjana de l’OCDE, del 34%.
També podria ser que el desenvolupament de la Lomce, la seva posada en marxa, hagués tingut influència en aquests resultats, encara que segurament menys acusada que la de les retallades educatives. L’alumnat que el maig de 2018 va realitzar les proves ja havia cursat tota la secundària sota la Llei Wert. Altres factors podrien trobar-se en un millor nivell socioeconòmic i cultural de les famílies espanyoles. Finalment, en la primavera de 2018 es van desenvolupar unes quantes avaluacions externes en un breu espai de temps i això podria haver impactat en els resultats.
