Opinió

L’aprenentatge en digital, segons l’alumnat adolescent

Tot i que el món funciona en digital, encara costa que l’àmbit de l’ensenyament s’adapti a una realitat que és evident. “Cada vegada es fa més ús de la tecnologia, ara als humans els ajuda a avançar més”, diu una alumna adolescent. L’entorn relacionat amb els centres educatius, inclosa l’administració, incideix en el fet que és imprescindible educar adaptant-se a les demandes d’una societat on la flexibilitat, el canvi, els nous models, la renovació de pràctiques i de coneixements són continus. És difícil ensenyar aquestes habilitats a l’alumnat si no es practiquen, amb les reformulacions de pensament i de metodologies que això implica en el món docent, no sempre fàcils. Malgrat tot, a poc a poc, el professorat progressa adequadament i busca respostes a les demandes actuals.

Realitats

Respecte al tema que ens ocupa, l’aprenentatge en digital, es prioritza el primer terme. L’important és aprendre. La metodologia en digital hauria de ser transversal, compatible amb altres però molt necessària. Entre altres raons, perquè cal avaluar la competència digital i resultarà difícil si l’entorn és analògic o si aquesta competència queda relegada a activitats puntuals per sortir del pas. La cultura digital, la higiene digital, viure en digital, l’aprenentatge en digital, la prevenció en digital, termes amb un mateix cognom perquè una bona part de la nostra vida ara és en digital. I la dels centres educatius? I la de la universitat?

Si la població adulta va per aquesta via, l’alumnat actual també. Comparativament, per descomptat que adolescents i joves són més digitals, però tampoc tant com creiem, sempre que s’investigui què hi ha darrere de les pantalles, per a què les fan servir i que s’aprèn amb elles. Caldria desvincular el fet de tocar de forma compulsiva i navegar moltes hores del fet d’aprendre i de dominar el que suposa la competència digital. En tot cas, cal provocar  l’alumnat perquè reflexioni sobre el tema. Caure en l’addicció digital és fàcil.

Adolescents

Hi ha moltes recerques, estudis, articles i materials que ens ajuden a entendre les noves realitats. Sovint estan trets de respostes a qüestionaris (ara la majoria online: algú comprova com es responen i quina és la seva fiabilitat?), d’entrevistes aleatòries o d’altres processos estadístics presencials o no. En el cas que ens ocupa, durant aquest curs escolar 45 adolescents no han escrit ni una línia en paper en una assignatura de llengua, en un institut que porta més de 25 anys usant les TIC de forma intensiva. “S’ha d’ensenyar de manera tecnològica i de forma divertida”, escriu un alumne participant.

Opinions

Per acostar-se a les seves opinions sobre l’aprenentatge en digital, en una prova escrita van haver de respondre a la següent pregunta: Imagina que has de fer una xerrada a professorat i alumnat d’un centre educatiu que dubta entrar en el món digital. Quines raons els aportaries per utilitzar aquesta metodologia, des de la teva experiència en un centre TIC?

Per fer les proves en aquesta assignatura poden utilitzar tots els aparells que vulguin i consultar tot el que creguin adient. Una vegada lliurada, corregida i retornada després (sempre en format digital), van debatre les respostes en grups per tal d’arribar a concretar uns arguments consensuats. Posteriorment els van penjar a la web del grup. Resumeixo aquí aquells més repetits, trets de les seves webs (i alguns amb les seves paraules, fins i tot amb opinions curioses):

• Permeten al professorat proposar treballs o projectes que demanen buscar i tractar informacions.
• Familiarització amb nous formats per realitzar i presentar els treballs. Alumnat i professorat aprenen mútuament sobre noves possibilitats educatives.
• Aprofitament de determinats avantatges de l’ordinador: major rapidesa a l’hora d’escriure i treballar, compartir, utilització de recursos com correctors i els dels editors.
• Consultes a fonts documentals en temps real, actualitzades: “Si surt una paraula o un tema i volem saber més, ràpidament podem reaccionar i consultar un diccionari, un diari o un cercador”.
• “M’he deixat el llibre de… com que tots són digitals, no passa res perquè tot ho tenim a l’ordinador portàtil o al núvol”.
• “Les motxilles pesen molt poc. Algun llibre de lectura en paper, l’entrepà i alguna llibreta. La nostra esquena ho agraeix”.
• Possibilitat de treballar des de qualsevol lloc, dins i fora de la classe, de forma individual o en grup mitjançant les eines digitals. Quan estàs malalt, en algun viatge o quan no pots venir a classe, continues en contacte.
• “Li facilita la correcció al docent. No és el mateix portar 150 proves en paper que fer-los en digital i tenir-los emmagatzemats en una tauleta o ordinador”.
• “Millora de l’organització de l’alumnat. L’ordinador l’obliga a classificar feines i treballs, aprendre a treballar amb la informació i consulta de tot allò que necessita”.
• “Ens ajuda a millorar en el tema de faltes d’ortografia”.
• “Motivació i atenció: a l’alumnat ens motiva la satisfacció de no cansar-nos escrivint en paper. Primordialment ens manté amb atenció per les imatges que surten en pantalla, vídeos i d’altres materials de cada assignatura. Però a vegades hi ha algun company distret amb jocs, això en part ens va bé als alumnes que ens agrada treballar, d’aquesta manera no molesten i deixen escoltar”. “En tot cas, cal advertir que és fàcil distreure’t a classe amb la tecnologia però s’ha de saber el que toca a cada moment”.
• Millor per al medi ambient, al no utilitzar paper s’evita la tala d’arbres i els processos industrials corresponents.
• S’afavoreix l’originalitat i la creativitat de l’alumnat, amb noves idees i experimentació a l’hora d’expressar-les i donar-les a conèixer, amb la idea de la generació de nou coneixement.
• “Si a la vida ens demanaran treballs i moltes activitats en digital i no aprenem des dels centres educatius, quan ho farem?”
• Recursos com les apps, les plataformes, les webs, els videojocs, els jocs interactius i tantes aplicacions que apareixen les tens al teu abast.
• “Treballar en digital ens permet també reflexionar sobre el que fem bé i malament, cuidar la nostra identitat digital, respectar els altres, acostar-nos a la veritat i la mentida del que es penja a la xarxa”.
• “A mi treballar amb ordinadors i telèfons mòbils em fa sentir-me més gran. I això m’agrada molt”.

L’aprenentatge en digital sovint no apareix a les declaracions d’intencions d’alguns projectes innovadors, disruptius i que afavoreixen els necessaris canvis educatius. Potser la tecnologia ja és tan invisible que tothom l’ha incorporada a les metodologies i a la vida de les aules. O potser queda en segon lloc. Darrere de qualsevol aparell hi ha d’altres mons formats per diverses capes que s’haurien d’analitzar i entendre per afavorir l’ensenyament i la prevenció de perills. Un repte a tenir molt en compte per part de tothom.