Anàlisi

L’Aula de convivència: un espai de resolució de conflictes i de creixement personal

La creació d’espais de convivència als centres educatius respon a una necessitat cada cop més evident en el context escolar: millorar el clima de convivència, abordar conflictes de manera constructiva i proporcionar a l’alumnat espais segurs on pugui desenvolupar habilitats socioemocionals i canalitzar les seves emocions. Aquesta aula es configura així com un recurs valuós per gestionar problemes de convivència i qualsevol conducta disruptiva que afecti l’aprenentatge, el benestar de l’alumnat i del centre educatiu en general.

La funció de les Aules de convivència

Seguint, en el nostre cas, el Decret 114 de Convivència del Govern de Canàries, al seu Article 45 defineix les Aules de convivència com:

1. Els centres docents dins del seu pla de convivència, i en les condicions que estableixi la Conselleria competent en matèria d’educació, podran crear aules de convivència per al tractament puntual i individualitzat de l’alumnat que, com a conseqüència de la imposició d’una mesura educativa correctora per alguna de les conductes previstes en aquest pla, es vegi privat del seu dret a participar en el normal desenvolupament de les activitats.

2. El pla de convivència ha d’establir, si s’escau, els criteris i les condicions perquè l’alumnat a què fa referència l’apartat anterior sigui atès a l’aula de convivència. Correspon a la direcció del centre la verificació del compliment de les dites condicions i la resolució a adoptar.”

En el marc educatiu, l’Aula de convivència és promoguda com una eina per enfortir la convivència positiva als centres escolars, on es pretén destacar la necessitat d’implementar programes i estratègies que promoguin una cultura de pau i respecte.

Són espais que busquen oferir una alternativa al càstig tradicional, en què es promou el diàleg, la mediació, l’autoreflexió, l’autocontrol emocional, fonamentals en la formació integral de l’alumnat.

Ofereix una oportunitat perquè l’alumnat comprengui l’impacte de les seves accions, reflexioni sobre les seves conductes i desenvolupi habilitats que li permetin relacionar-se de manera positiva amb els companys/es i amb els adults de l’entorn escolar.

També volem assenyalar que no només està enfocada cap a l’alumnat sinó que el professorat també en pot fer ús.

Estratègies i espais a l’Aula de convivència

La nostra Aula de convivència va més enllà de ser només un espai per complir mesures correctives tal com indica el Decret 114.

Apostem per un disseny d’aula que fomenti i potenciï la humanització d’espais a l’escola, que aporti valors i calidesa d’una llar, amb la finalitat d’apropar-nos a un enfocament d’educació centrat en el desenvolupament integral de les persones i no només a l’acadèmic.

És l’equip de Gestió de la Convivència el que fa el seguiment i l’organització, i és l’orientadora del centre, que a més és la coordinadora de convivència positiva, la que en potencia la utilització i imparteix la formació necessària al professorat.

La nostra Aula de convivència inclou diversos espais dissenyats per treballar habilitats específiques a l’alumnat:

• Espai de la Calma. Zona de la butaca on ens asseiem a calmar-nos, a respirar i identificar les nostres emocions per gestionar-les. En aquest espai hi ha una guia petita per identificar les nostres emocions i el seu nivell d’intensitat. Aquesta és una àrea on l’alumne o alumna pot fer exercicis de respiració i reconeixement emocional, seguint pautes per identificar i gestionar les seves emocions. La calma és un element essencial en la resolució de conflictes, i ensenyar l’alumnat a calmar-se davant de situacions adverses és fonamental. La pràctica d’aquests exercicis contribueix a reduir els nivells d’estrès i ansietat, elements crítics en la gestió de la ira i la prevenció de conductes agressives (Goleman, 1996).
• Espai del Diàleg. Zona de cadires amb el sistema “Boca-Orella” que segueix el model de pràctiques restauratives. En aquesta zona l’alumnat en conflicte fa torns per parlar i escoltar. L’escolta activa i el respecte pel torn de paraula són habilitats que cal practicar per facilitar la comunicació efectiva i l’empatia entre parells (Rogers i Farson, 1987). En aquest espai, es fomenta la capacitat d’expressar de manera assertiva les emocions i els pensaments, habilitats que són essencials per a la resolució pacífica de conflictes.
• Espai de Materials: Zona de prestatgeries amb materials per utilitzar en els moments de cerca de calma. Són objectes sobretot sensorials i de treball mental per calmar pensaments, canalitzar conductes i ajudar a controlar reaccions emocionals desadaptatives. Els materials i els jocs ajuden els estudiants a canalitzar els seus pensaments i emocions. Aquests objectes han demostrat ser efectius per disminuir l’ansietat i l’estrès, ja que permeten redirigir l’atenció de l’estudiant i ajuden a gestionar impulsos (Mindfulness in Education, Weare, 2012).

Normes i organització a l’Aula de convivència

A l’Aula de convivència necessitem normes clares com el respecte mutu, l’ús adequat dels recursos i l’organització per accedir-hi. Amb aquestes normes promoguem que l’alumnat actuï de manera responsable i respectuosa amb els materials i amb tot el procés que implica la gestió d’aquest espai.

En aquest sentit, proposem:

1. Respecte mutu. L’alumnat ha de tractar els altres amb respecte, escoltant les seves opinions i mostrant consideració cap als companys i companyes i els professionals que estan a l’aula.
2. Ús adequat dels recursos. S’espera que l’alumnat utilitzi els recursos de l’aula de convivència de manera responsable i respectuosa, tenint cura del material i de l’espai disponible. Cal ensenyar-li com es fa servir l’aula i quines normes té.
3. Control i organització. Anem a l’aula de convivència quan hi ha una situació important que cal resoldre. Per això hem de tenir en compte els aspectes següents:
   • L’espai actual de la nostra aula és reduït, per tant, no podem estar a l’aula amb grups nombrosos.
   • El docent que hi porta a l’alumnat procura avisar la persona coordinadora de convivència positiva que s’usarà l’espai. A l’aula hi ha una llista d’assistència.
   • Cada racó té les normes en un cartell. Cal llegir-les atentament.
   • L´Aula de convivència és un espai segur.
   • Aquest espai no es pot utilitzar per a lleure personal o cap altre tipus d’activitat no esmentada anteriorment.

El fet que a cada racó hi hagi les normes permet que l’espai es converteixi en un lloc de referència, on l’alumnat aprèn a desenvolupar l’autocontrol i a assumir la responsabilitat de les seves accions en un ambient segur i estructurat.

Es troba disponible per a ús durant tota la jornada escolar, ja que considerem important que les incidències es puguin resoldre en el moment en què es produeixen. Per això, el professorat que gestioni l’incident amb l’alumnat de cursos inferiors els acompanya per guiar-los en el procés de calma, reflexió i possible resolució del problema. El de cursos superiors, 5è i 6è de primària, podrà acudir de forma individual avisant sempre l’orientadora, perquè pugui supervisar. En cas de no estar disponible, ho farà el director.

Tot el claustre rep una formació inicial presencial durant els primers dies de setembre sobre les característiques de l’aula i el seu ús. A més, al Classroom del centre queden recollides totes les normes, materials, indicacions d’ús, etc.

Situacions d’ús de l’Aula de convivència

L’Aula de convivència no només es fa servir per gestionar conflictes entre estudiants, sinó que també és útil per a altres situacions, com quan un alumne o alumna necessita un espai per calmar-se, reflexionar o simplement desconnectar durant uns minuts abans de tornar a classe.

És un recurs que pot beneficiar també el professorat, que també hi pot recórrer per gestionar les seves emocions. Aquest tipus d’intervenció és valuós perquè reconeix que tant els estudiants com les mestres i els mestres requereixen moments de calma per mantenir un ambient d’aprenentatge saludable.

Entra aquestes situacions d’ús ens sembla important destacar:

1. Un alumne/a està molt nerviós/ai no pot controlar la seva conducta ni gestionar-ne les emocions.
2. Dos estudiants tenen un problema greu i necessiten parlar en un lloc tranquil.
3. Un alumne o alumna necessita uns minuts per desconnectar i després tornar a classe i continuar atenent,
4. Està trist o sent frustració i necessita un espai de tranquil·litat per parlar i explicar què li passa o simplement descansar.
5. S’ha imposat una mesura correctiva i aquest és l’espai per complir-la.
6. Un o una mestra necessita parlar amb un company o una companya d’alguna cosa que ha passat.
7. O necessita calmar-se una estona per una cosa que ha passat.

L’Aula de convivència com a eina de millora continua

L’Aula de convivència, com a espai segur i de suport, es presenta com una eina útil per construir un entorn escolar on s’afavoreix la convivència positiva i l’ús de pràctiques restauratives en la gestió dels conflictes.

L’existència d’aquests espais permet que l‟alumnat i el professorat participin en un procés continu de creixement i d‟adquisició d‟habilitats socioemocionals. En proporcionar un lloc on es pot reflexionar, expressar-se i aprendre, l’aula de convivència es converteix en una extensió del compromís dels centres educatius amb el benestar i el desenvolupament integral de cadascun dels seus alumnes.

En conclusió, l’Aula de convivència té un paper fonamental, que el respecte, l’empatia i la responsabilitat es fomenten com a pilars essencials per a la convivència. Com s’esmenta al Marc Canari de Convivència Escolar, és imprescindible crear entorns escolars on cada alumne i alumna se senti valorat, comprès i acompanyat en el seu procés d’aprenentatge i creixement personal, i l’Aula de convivència contribueix significativament a assolir aquests objectius.

Referències bibliogràfiques

• Conselleria d’Educació i Universitats de Canàries. (2022). Normativa sobre convivència escolar. Govern de Canàries.
• Fernández, M. (2023). Estrategias para mejorar la convivencia en el aula. Editorial Educación Hoy.
• García, L., Martínez, P., & Sánchez, R. (2020). Desarrollo socioemocional en la educación primaria. Revista de Psicología Educativa, 15(2), 45-60.
• López, A., & Martínez, S. (2021). Recursos sensoriales para la gestión emocional en el aula. Ediciones Pedagógicas.
• Pérez, J. (2019). Técnicas de autorregulación emocional en niños. Psicología y Educación, 12(1), 30-40.
• Rodríguez, E. (2018). Comunicación asertiva en el ámbito escolar. Revista de Educación y Desarrollo, 10(3), 22-35.
• Vargas, C. (2020). Respeto y empatía en la convivencia escolar. Editorial Humanidades.
• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE): estableix el marc general de l’educació a Espanya, incloent-hi aspectes relacionats amb la convivència escolar.
• Ordre de 15 de setembre de 2019, per la qual es regula la convivència escolar a les institucions educatives de Canàries: Detalla les directrius específiques per a la gestió de la convivència a les escoles de Canàries.
• Decret 34/2021, de la Conselleria d’Educació i Universitats de Canàries: Reglament sobre l’ús i el funcionament d’espais destinats a la convivència escolar.