Anàlisi

L’aventura té nom i es diu Massagran

Sovint, les històries d’èxit en l’àmbit artístic tenen una relació directa amb un detonant, un objectiu clar i la perseverança i el treball dur dels participants en el projecte i, també, amb la reinterpretació que es pugui fer de l’obra en el futur, com és el cas que ens ocupa. Un detonant crucial va ser la revista setmanal infantil En Patufet (1904-1938 a la seva primera etapa), fundada a Barcelona per Aureli Capmany i promoguda per l’entitat Foment Autonomista Català, amb un objectiu clar explicitat en el seu primer número: la voluntat de servir d’eina d’aprenentatge de la llengua catalana en facilitar que els infants poguessin llegir, ja des de primerenca edat, amb un contingut lúdic i entretingut, i amb un suport gràfic que el fes atractiu. L’elecció del nom ja era tota una declaració d’intencions: Patufet era el nom del protagonista d’un popular conte infantil català.

Un any més tard, el 1905, la capçalera va ser adquirida per Josep Bagunyà, editor de la revista satírica Cu-cut! (1902-1912), que li dóna un nou impuls, amb nous continguts i nous col·laboradors. Bagunyà va ser qui va proposar a Josep M. Folch i Torres (1880-1950) que escrivís una novel·la que es pogués publicar en diverses entregues, com un fulletó adjunt a la revista En Patufet, una iniciativa que s’emmarcaria en la col·lecció que es va estendre al llarg dels anys com a Biblioteca Patufet. El resultat va ser la publicació d’Aventures extraordinàries d’en Massagran (1910), a partir del 7 de maig al número 330 i posteriors, i, poc després però el mateix any, en forma de novel·la íntegra, amb notable èxit (de la qual recomanem l’edició restaurada del 2018 de l’Editorial Bambú, segell de l’Editorial Casals). L’encàrrec es va fer un any abans, el 1909, i era el d’escriure una novel·la infantil acompanyada amb il·lustracions, aquestes tres dades són claus en el resultat final.

Si pensem en literatura juvenil clàssica d’aventures, segurament ens ve al cap l’escriptor francès Jules Verne (1828-1905), que també publicava les seves històries per entregues, cosa que condiciona el resultat, ja que el final de cada part havia de ser prou interessant per tenir ganes de seguir llegint la història. Però Verne no publicava la seva obra dirigida al públic juvenil, com apareix en les últimes dècades a la publicitat, sinó a un públic adult; va ser amb el pas dels anys que van acabar etiquetant-lo com a lectura juvenil. Aventures extraordinàries d’en Massagran va ser concebut des del primer moment per a un lector infantil, a qui acompanyarien en el seu creixement per oferir també un contingut juvenil a la revista. Probablement, aquesta sigui una característica fonamental per la qual s’ha mantingut com a lectura de diferents generacions, mantenint la frescor i l’originalitat amb què va ser concebuda, en centrar-se en l’aventura amb el discurs didàctic implícit en el comportament dels personatges i no en explicacions complementàries.

Que es publiqués el 1910 també és important, ja que el context social i històric influirà en el disseny de personatges, la percepció del concepte d’aventura i fins i tot en el llenguatge utilitzat. Potser algunes d’aquestes decisions ens semblarien avui dia políticament incorrectes, per això cal llegir les obres contextualitzant-les en l’època en què van ser escrites. La data de publicació també va ser decisiva per respondre amb fermesa a la denúncia que va fer Hergé (Georges Remi, 1907-1983), l’autor del mític personatge de Tintin, acusant de plagi els autors de l’adaptació en còmic de Massagran l’any 1981. La primera història de Tintin es va publicar a la revista Le Petit Vingtième el 1929, gairebé vint anys després de la publicació de la història original de Massagran, que ja incorporava les il·lustracions de Joan G. Junceda (1881-1948), que marcarien per sempre la imatge del personatge i del seu univers particular.

A principis de la dècada dels vuitanta, el personatge de Massagran rep un nou impuls amb l’adaptació en format àlbum de còmic, a partir de l’ambiciós encàrrec que realitza l’Editorial Casals a Ramon Folch i Camarasa (1926-2019), novè fill de l’escriptor de la publicació original, amb una extensa obra publicada entre novel·les, teatre i traduccions, entre d’altres activitats. El duet creatiu va ser completat amb el dibuixant Josep M. Madorell (1923-2004), amb qui acabarien adaptant la història original i crearien noves aventures, mantenint l’estil i la personalitat amb què va ser dissenyada l’obra en la seva concepció. El resultat van ser quinze còmics publicats al llarg de més de dues dècades.

Combel Editorial, segell de l’Editorial Casals, recupera en una edició restaurada en tres volums Les aventures d’en Massagran (1981-2002), amb guió de Ramon Folch i Camarasa i dibuixos de Josep M. Madorell, basant-se en la història i personatges originals de Josep Maria Folch i Torres, il·lustrat per Junceda. Els dos primers volums es publiquen el setembre del 2023 i el tercer a l’abril del 2024, cadascun amb cinc dels còmics de la col·lecció. La publicació compta amb un prefaci d’Oriol Izquierdo, president del Patronat de la Fundació Folch i Torres, i un pròleg del periodista i escriptor Xavier Graset.

Mentre que la novel·la original va tenir una adaptació teatral l’any 1913 (i una altra, més recent, el 2005), i una adaptació lírica el 1920, entre d’altres (a més de diferents traduccions), els còmics van tenir la seva particular adaptació en sèrie d’animació composta de 14 episodis. La producció audiovisual  Les aventures d’en Massagran (1993) està disponible a la plataforma a la carta de TV3. El perfil d’antiheroi i la seva naturalitat va convertir el protagonista en un èxit per als que van tenir l’oportunitat de descobrir-ho a la pantalla petita.

L’estil en què van ser concebudes les aventures de Massagran, tant de la novel·la original com de la seva adaptació i extensió al còmic, traspua un humor peculiar i característic. Sorprèn pels reptes insòlits que ha de superar, i per la forma inversemblant amb què els resol, amb peripècies que freguen l’impossible. Ens encomana el seu optimisme vital, la seva frescor i originalitat. Però, sobretot, les vivències de Massagran transmeten uns valors implícits que es manifesten a través del seu comportament, els seus comentaris i les seves decisions, amb un respecte especial per l’amistat, la diversitat, la cultura i la natura, unes qualitats d’extrema modernitat actualment. Destaca especialment el respecte a allò que és diferent, siguin persones o costums, a més de reivindicar les seves pròpies. Probablement, diverses generacions tenim molt en comú amb o gràcies a en Massagran. I ara, un cop més, accessible amb les noves edicions.