Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Avaluar el que fem és ben important, al món de l’educació poques pràctiques tenen més rellevància que l’avaluació. L’alumnat passa bona part dels seus anys a les escoles i instituts fent exàmens, i els docents preparant-los i corregint-los. Hi ha la creença que sense exàmens no s’aprèn i probablement és cert, són el vehicle utilitzat per l’aprenentatge, però amb resultats plens de dubtes sobre la seva utilitat i propòsit. Fins i tot es ritualitzen per exemple a batxillerat amb setmanes d’exàmens que són una aberració pedagògica i que tenen només la seva justificació en la mitologia de les proves d’accés a la universitat com l’autèntic ritual de pas dels nostres joves, la prova final abans d’entrar en una “nova dimensió”.
Les avaluacions externes sovint són incòmodes, la institució que més avalua, especialment secundària (ESO i BAT) és crítica quan se l’avalua i es defensa de formes diverses. Fa poc PISA ha mostrat com de despullat va l’emperador i la reacció ha estat de “correm-hi tots”, la pitjor de les reaccions: dramatisme i precipitació.
M’agradaria aportar la meva experiència com a professor de filosofia a secundària; una de les matèries que he impartit ha estat Ètica, que va anar canviant de nom però no de propòsit o de rellevància, les diverses lleis la van anomenar bé Educació per a la ciutadania, Cultura i valors, Valors ètics i morals, i formulacions diverses per designar una alternativa a la religió o salvar la mala consciència pedagògica.
Sovint, Ètica era una “maria” que impartien molts docents per tancar la seva assignació lectiva, i cadascú feia el que podia. Bé, jo era el de filosofia i estava encantat amb la matèria, tot i les dificultats quan una matèria s’imparteix només una hora a la setmana i és tan menystinguda. Què avaluàvem (avaluava, autoavaluaven, coavaluavem)? Doncs, els valors, la seva anàlisi, les relacions, les reflexions i com ho portàvem a la pràctica, com aplicaven el resultat dels diàlegs; i ho fèiem des de l’anàlisi compartida, sense exàmens, i l’alumnat aprenia, tots apreníem. Res a veure amb una valuació com PISA, tan quantitativa al voltant de només tres àmbits, en el nostre cas tot era qualitatiu i no podia ser reflectit a un aplicatiu informàtic; la nostra avaluació estava connectada a la riquesa de les relacions, les normes i els valors dels centres.
La nostra avaluació estava connectada a la riquesa de les relacions, les normes i els valors dels centres
També és cert que tot i l’avaluació i l’assoliment de les competències relacionades amb la matèria d’Ètica la realitat immediata no canviava, per exemple la regulació per anar al lavabo basada en el vandalisme de pocs que pagaven tots, el càstig col·lectiu quan cap alumne del grup gosava trencar el pacte de silenci de no acusar un company per por o compromís, la mala gestió dels conflictes o l’assetjament enquistat. Sí, fora de l’aula aplicar la reflexió sobre els valors era més difícil, però així i tot s’intentava fer canvis i certament amb el temps observàvem millores que ens animaven.
Què és l’efecte Hawthorne i quina relació té amb PISA? Entre 1924 i 1932 a la fàbrica Hawthorne Works es va fer una recerca per millorar la productivitat dels treballadors tot canviant les condicions de la il·luminació als tallers. L’avaluació de la recerca va evidenciar que en millorar la il·luminació augmentava la productivitat, però la sorpresa va ser que la millora també es va observar quan les condicions s’havien mantingut. Així, què determinava la millora? Doncs, potser en les relacions entre investigadors i treballadors, en l’interès en el treball que feien els obrers i que els va fer sentir reconeguts, i potser també en la voluntat de millorar-los les condicions de treball; d’altra banda, la recerca va implicar de forma no prevista la neteja dels espais, ordenar-ho tot, doncs havien d’acollir als investigadors als tallers, indicadors que no estaven definits a la recerca i que probablement eren molt importants. Com millorarem els resultats PISA? Doncs, potser una de les claus també està en la millora de les relacions, en la millora de les condicions de treball dels docents i d’aprenentatge de l’alumnat, els temps i els espais, i sobretot escoltar-los i deixar que puguin avaluar, també ells, el sistema educatiu.
El Diari de l’Educació, 2025
4 comentaris
Hi ha aquesta mena de fetitxisme amb PISA, q va agafant més força cada cop q es publiquen resultats… Amunt i avall en el rànquing, calibrant tres habilitats només. Millor no posar-nos dels nervis pq no és per tant. Això no és tot! Té algun sentit comparar la funciò q fa una escola d’un poblet de Sòria i d’una banlieu a l’àrea de Paris? o una del centre de Boston amb una altra perduda a les serralades de l’Himàlaia? PISA diu el q diu i és relllevant, però res més. Avaluar un sistema educatiu hauria de ser una altra cosa, q sapigués com a mínim q pretén aconseguir i en quins contextos ho intenta. Això demana una feina diferent. I avaluar l’avaluació té tot el sentit.
Avaluar el que fem a l’educació és un tema crucial que aquest article aborda amb perspicàcia i reflexió. L’autor posa de manifest la importància de l’avaluació en un context educatiu on els exàmens s’han convertit en el mitjà predominant per mesurar l’aprenentatge.
La crítica a la creença generalitzada que sense exàmens no s’aprèn revela una preocupació fonamental sobre la utilitat i el propòsit d’aquestes pràctiques d’avaluació. L’avaluació externa, com la que realitza a les proves PISA, es presenta com incòmoda i com una oportunitat per a la institució d’autoreflexió. La reacció dramàtica i precipitada a les crítiques de PISA destaca la fragilitat del sistema educatiu davant d’avaluacions externes. L’experiència personal com a professor de filosofia a secundària de l’autor li ofereix una perspectiva única al mateix autor.
La metodologia d’avaluació basada en l’anàlisi compartida sense exàmens quantitatius ofereix una alternativa interessant. La connexió de l’avaluació amb les relacions, les normes i els valors dels centres educatius posa de manifest la riquesa d’una avaluació qualitativa. Primerament, la proposta de millorar els resultats PISA mitjançant la millora de les relacions i les condicions de treball dels docents i dels estudiants, així com la seva participació activa en l’avaluació del sistema educatiu, és una crida a la reflexió i al canvi.
En conjunt, aquest article posa de manifest la complexitat de l’avaluació en l’àmbit educatiu i destaca la necessitat de repensar les pràctiques actuals per millorar l’eficàcia del sistema educatiu, aspecte que en definitiva s’ha de treballar i aplicar més bé en la pràctica.
Comparteixo la teva opinió, tal i com has dit, cal millorar les condicions a l’entorn educatiu per assolir millors resultats.
Crec que l’article a estat molt interesant i es un moltbon punt de vista .
Tot i que com a estudiant que va fer les PISA crec que el problema va ser que eren ues proves SENSE CALIFICACIÓ, hem aprés amb l’objectiu sempre d’arribar a una nota, a un numero , sempre se ens a qualificat com a un numero , si volem entrar a una carrera? arriba a la nota mitjançant examens . Fins i tot ara a batxillerat et guies segons la teva mitjana obtinguda a la ESO, que segons aquesta tens o no el privilegi depoder estar-hi a l’obtativaque desitjis.
Pretenen que ens esforçem i posem atenció a proves en les que perdem clase i no ens puja nota quan a aixó es el que ens han dit que hem de prioritzar? e claf que ningú o casi ningú so va prendre enserio.
I parlant de l’aprenentatge sense examens , pot ser si seria posible pero sería questió de canviar-hi tot el sistema educatiu, per tal de valorar que els joves aprenguin i no fer-lis estudiar per vomitar-lo tot a l’examen i treure bona nota.