Actualitat

«L’emergència és avui»: famílies i comunitat educativa demanen recursos i claredat després de la DANA

En la comunitat educativa valenciana, les seqüeles de la DANA han posat en evidència la urgència d’una resposta coordinada i humana per part de les autoritats. Mentre es continua treballant en la neteja i recuperació de les infraestructures afectades, mares, pares i organitzacions socials exigeixen mesures immediates que retornin a nenes i nens un espai segur per a socialitzar i un lloc on reprendre l’escolarització. «L’emergència és avui, i hem d’actuar», assenyala Rodrigo Hernández, director de Save the Children a València.

«El prioritari és que puguin sortir de casa»

Raquel Sánchez, part de la Federació d’Associacions de Mares i Pares (FAMPA) de València, es mostra clara i directa: «Ara mateix el prioritari és que nenes i nens puguin sortir de casa. Fa dies que estan tancats i les possibilitats de sortir al carrer en les zones afectades, de manera segura, són nul·les.» Davant aquesta situació, ella i altres famílies consideren que més enllà de l’escolarització, seria essencial habilitar espais nets i protegits on els nens puguin recuperar una mica de normalitat i esplai.

Rodrigo Hernández, de Save the Children, subratlla la importància que l’Administració consideri als menors com una prioritat en l’emergència. «Habilitar espais segurs on puguin jugar i estar amb els seus amics és fonamental. Necessiten poder sortir, parlar i, sobretot, recuperar una mica de la seva infància». La idea, explica Hernández, no és només tornar a les aules, sinó crear àrees de protecció emocional per als més vulnerables.

Falta de planificació i desconnexió de l’administració

En aquest donar espais per a nenes i nens, la Conselleria va enviar una circular diumenge passat a les i els directors d’escola. La idea és que les famílies puguin portar els seus fills i filles a qualsevol centre educatiu de la província de València mentre les tasques de neteja es desenvolupen.

Segons diu Isabel Moreno, presidenta de l’associació de directors de col·legis públics valenciana, la idea parteix de l’organització que dirigeix. Ja la setmana passada, en una reunió extraordinària, es posa sobre la taula aquesta possibilitat i, juntament amb unes quantes idees més, s’envia a Educació i a Inspecció educativa.

No obstant això, la resposta ha estat criticada per la seva desconnexió amb la realitat de les famílies i perquè el document publicat pateix d’una gran falta d’informació pràctica que fins al dimarts no s’ha anat solucionant.

Rubén Pacheco, president de FAMPA València, considera que aquesta circular va ser, com a molt, «un intent de solucionar alguna cosa des dels despatxos, sense considerar la situació en les zones afectades». La instrucció deixa en mans de les famílies la decisió de triar el centre, però no ofereix un suport clar ni informació addicional sobre qüestions que ara com ara són bàsiques com el transport, el menjador o les extraescolars,

«Tenim moltes famílies sense mitjans de transport, com arribaran les criatures als suposats centres d’acolliment?», planteja Pacheco, qui també insisteix que el trasllat ha d’incloure transport i beques de menjador. «Qui costejarà aquests desplaçaments? Tot això en una zona que té enormes restriccions per a la mobilitat a hores d’ara».

Patricia Vicente és directora d’un d’aquests col·legis que estan acollint nens. El seu centre està a Paterna. Diverses localitats veïnes estan molt afectades per la DANA, algunes de les treballadores han perdut cotxes i han patit destrosses en els seus habitatges. Per sort, explica, no han comptat amb víctimes mortals en la seva comunitat.

Diumenge va rebre la circular. Dilluns el va passar amb altres companys, fent tasques de neteja com a voluntaris en la “zona zero” com diu -“sembla tot la guerra, una trinxera”-. Dimarts va poder obrir les portes del seu col·legi -450 nens i nenes, 50 docents- sabent que rebria quatre nens que estan vivint al poble de manera temporal. A ells es van sumar dos més, en total, sis.

Afirma que la Conselleria, a mesura que han passat les hores i els dies, ha anat aclarint algunes qüestions. Educació es farà càrrec del cost del menjador escolar, per exemple. També els han demanat informació sobre espais disponibles per, segurament, una possible reubicació de nenes i nens a partir de la setmana vinent.

Obstacles en la comunicació

Un dels grans problemes ha estat la falta de comunicació efectiva amb les famílies afectades. La majoria d’elles han passat dies sense accés a electricitat, aigua potable o xarxa telefònica, la qual cosa els ha dificultat tant rebre la circular d’Educació com contestar els formularis enviats per a continuar l’escolarització.

Pilar Orenes, directora d’Educo, ressalta aquest punt: «Hi ha famílies que estan incomunicades, amb una cobertura telefònica limitada i sense els recursos bàsics a casa. No n’hi ha prou amb enviar un formulari; es requereix un esforç actiu per a comunicar de manera efectiva les opcions disponibles i el procés a seguir.»

Rodrigo Hernández emfatitza que és responsabilitat de l’administració «garantir que la informació arribi a les famílies de manera proactiva», en lloc d’assumir que el sistema funcionarà com si les circumstàncies fossin normals.

Sobrecàrrega en els centres educatius d’acolliment: «Els acollirem, però necessitem suport»

Els centres educatius en zones no afectades han començat a rebre estudiants desplaçats, encara que no existeixen xifres sobre en quina mesura està ocorrent. Sobretot, perquè la Conselleria no està centralitzant aquesta informació.

Els col·legis s’enfronten a una certa saturació i falta de recursos. «Els centres educatius sempre acullen, però és important conèixer la situació dels centres d’acolliment i prendre mesures sobre la reubicació» assenyala Isabel Moreno, presidenta de l’Associació de directores i directors de col·legis públics.

Moreno explica que alguns ja tenen aules de primària amb 35 estudiants després que diverses famílies afectades traslladessin als seus fills a aquests centres. A més, molts no compten amb el personal necessari per manejar l’afluència de nous estudiants en aules ja saturades. Cal recordar que igual que les famílies i l’alumnat el té complicat per a mobilitzar-se, així estan molt personal docent, entre el qual s’ha vist afectat per la DANA (pèrdua de persones pròximes, d’habitatges o vehicles) i que no pot anar a treballar.

Mentre algunes famílies i estudiants busquen alternatives, molts docents amb centres tancats per danys en les seves instal·lacions estan disponibles i disposats a col·laborar en centres d’acolliment, però manquen d’un marc administratiu per fer-lo. Moreno assenyala que l’Administració educativa podria estar mobilitzant a aquests docents cap als centres que necessiten personal addicional, però no s’ha establert un sistema per a facilitar aquest procés.

Rubén Pacheco també suggereix la possibilitat d’apostar per la codocència com una mesura excepcional a les aules més saturades. «Si treballem junts en lloc d’imposar una sobrecàrrega als centres receptors, podem millorar la resposta educativa per als nens desplaçats i afectats,» proposa.

El col·legi, espai segur

En una situació de crisi, el col·legi representa molt més que un espai d’aprenentatge: és un refugi i un lloc d’estabilitat emocional. Les organitzacions com Save the Children i Educo insisteixen en la necessitat que els centres educatius tornin a funcionar no sols per a l’aprenentatge, sinó per a oferir un espai de normalitat i seguretat. «El col·legi és l’eix vertebrador de la comunitat educativa, clau per a cuidar tant els nens com les seves famílies,» assegura Hernández, de Save the Children.

Orenes coincideix: «La infància necessita entorns segurs que ofereixin una rutina i una connexió emocional. Aquests espais són fonamentals per a la salut mental dels menors en un moment tan complicat».

Enfront de la falta d’organització per part de l’administració, les famílies i associacions de pares, juntament amb diverses ONG, han pres la iniciativa. A través de formularis i recollida d’informació entre els centres educatius, estan identificant necessitats bàsiques com a material escolar, mobiliari i altres recursos.

Isabel Moreno resumeix la situació: «Ens hem coordinat entre les organitzacions i estem recollint informació per a suplir les mancances, però no podem fer-ho tot». Aquest esforç reflecteix la solidaritat i el compromís de la comunitat educativa, encara que també evidencia la falta d’una resposta integral per part de les autoritats.

En una situació d’emergència, el sistema educatiu ha de respondre amb flexibilitat, rapidesa i empatia. Les famílies i la comunitat educativa demanen que l’administració es comprometi i assumeixi el lideratge de la situació per a assegurar el benestar dels menors. «La situació està sent molt dura, però els nens i les seves famílies no poden esperar més», conclou Rodrigo Hernández des de Save the Children.