Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Nosaltres veníem a buscar recursos, no a buscar un crèdit”, assegurava la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a la sortida de la trobada de les comunitats autònomes amb el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, que a poc més de dos mesos d’aplicar la LOMCE els va explicar com es finançaria. En el període d’implantació de la reforma educativa, del 2014 al 2017, els diners sortiran del Fons Social Europeu (614 milions d’euros) i de l’Estat (350 milions). Ara bé, fins que les comunitats no justifiquin la despesa provinent del fons social, aquesta quantitat comptarà com a deute.
El problema d’aquest sistema de finançament, segons van denunciar Rigau i altres consellers -sobretot de les comunitats no governades pel PP-, és que fins que el crèdit quedi anul·lat, podria computar com a dèficit i, per tant, desajustaria els càlculs de la Generalitat a l’hora de complir amb els objectius marcats per la llei d’estabilitat pressupostària. “És, una vegada més, aquesta voluntat i estil tant centralista que menysté el funcionament i el dia a dia de les comunitats. Es un tema de fons i de forma”, va valorar ahir Rigau, que ja va anunciar que es van mostrar en desacord amb la proposta.
El departament d’Ensenyament, que té com a objectiu minimitzar els efectes de la reforma educativa, va aprofitar ahir per denunciar una nova “improvisació” del ministre Wert en el calendari de posada en marxa de la llei. Per aplicar la llei, Catalunya rebrà del total de fons uns 106,1 milions d’euros, la quarta quantitat més elevada, per darrere d’Andalusia (189,6), el País Valencià (112,12) i Madrid (110,89).
Sobre la polèmica del deute, el ministre Wert va voler ser taxatiu: “No hi haurà cap deute, perquè quan es justifiqui la quantitat que ha estat gastada es generarà un crèdit que acabarà amb el deute pogués existir molt temporalment”, va afirmar.
Més enllà de la primera fase d’implantació de la LOMCE, n’hi haurà una segona, de consolidació -a partir de 2018-, que haurà d’anar a càrrec de les comunitats autònomes. Aquest segon estadi costarà en total 1.200 milions d’euros.
Aquest mes de setembre es començarà a implantar la llei Wert a les aules espanyoles de Primer, Tercer i Cinquè de Primària, a més de la Formació Professional Bàsica, encara que el departament d’Ensenyament va avançar que amb tota probabilitat es mantindria el sistema actual de PQPI.
El Diari de l’Educació, 2025