Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’única tesi doctoral amb elements quantitatius i una metodologia quasiexperimental, no va poder sostenir que les actuacions educatives d’èxit publicitades per CREA en INCLUD-ED tinguessin els efectes anunciats.
L’evidència científica internacional que avala les actuacions educatives d’èxit promogudes des del CREA des de finals dels 90 no acaba de ser tan evident. Es tracta, principalment, d’afirmacions que surten de recerques realitzades per membres de la xarxa, sobre els resultats del projecte INCLUD-ED, com si de proves quantitatives es tractessin, però sense fer cap estudi fora del marc qualitatiu de recerca.
L’única recerca que han intentat avaluar quantitativament els efectes d’aquestes actuacions educatives d’èxit, des d’ara AEE, va ser la tesi doctoral titulada Els centres escolars d’entorn desfavorit com a Comunitat d’Aprenentatge: èxit educatiu i millora de la convivència, de 2019.
L’autora és Macarena Bondía Salas, mestra a la Comunitat Valenciana que ha declinat fer declaracions sobre aquest treball i qui, després de la tesi, no va fer més treball acadèmic.
Al tancament d’aquesta edició, aquest periodista ha intentat recaptar l’opinió de Ramón Flecha, Marta Soler o Lidia Puigvert, entre altres investigadores del grup referent als resultats d’aquesta tesi doctoral. Cap d’aquestes persones ha respost.
No hi ha evidència de millor rendiment
Com en altres documents relatius a les AEE analitzats en aquest diari, la investigadora va afirmar en la seva tesi que, en relació a l’afirmació que les AEE milloraven el rendiment acadèmic, aquesta “no va poder confirmar-se” perquè “no hi ha evidències estadístiques suficients”.
Bondía confirma que en el període estudiat, es produeix una lleu millora dels resultats acadèmics en els centres que apliquen les AEE encara que, “aquesta millora és tan limitada que no pot comprovar-se el que afirmen recerques com ara la de Fletxa i Buslón (2016), els qui assenyalen que la implementació de les AEE contribueix a una variació molt significativa dels resultats acadèmics».
En aquest sentit, la investigadora continua i afirma que les dades no confirmen la subhipòtesi sobre el rendiment per a resoldre que “el fet d’aplicar les actuacions educatives d’èxit no resulta determinant en referència a la millora acadèmica de l’alumnat”.
A això se suma que “el Grup Experimental (el que aplica les AEE) disminueix la seva puntuació en les proves realitzades per la Conselleria de les proves diagnòstiques externes que la pròpia Conselleria d’Educació aplicava anualment a aquest mateix curs”. “El Grup Control, que no implementa Actuacions d’Èxit, ha aconseguit una millora rellevant en tots dos aspectes”, continua.
L’absentisme millora parcialment
“Podria dir-se que les Actuacions Educatives d’Èxit han tingut una certa influència” en la disminució moderada de l’absentisme en el Grup Experimental. És el que recull Bondía en la seva tesi.
La reducció, segons les dades de què disposava la investigadora, havia estat de l’1%, molt per sota dels que ella mateixa esmenta que s’assenyalen en altres estudis, com el d’Amador (2016) que parla del 20% de descens. Es tracta d’una publicació en una de les revistes d’Hipatia Press (del CREA), la Revista Internacional de Sociologia de l’Educació. Ara com ara la web de l’editorial assegura estar fent labors de manteniment i no pot consultar-se cap de les seves revistes.
Atès que en el Grup Control l’absentisme va augmentar en el mateix període, mentre es va reduir en el Grup Experimental i, donat també, que malgrat això, les xifres no són bones, Bondía concloc que es va confirmar només parcialment l’impacte de les AEE en l’absentisme.
Menor confirmació sobre la convivència
“Es va confirmar molt parcialment”, explicava la investigadora, la subhipòtesi que “les AEE contribueixen a millorar la convivència en els centres de les proves diagnòstiques externes que la pròpia Conselleria d’Educació aplicava anualment a aquest mateix curs”.
Per a analitzar aquesta convivència, Bondía va utilitzar un qüestionari revisat que va passar a famílies, claustre i estudiants de tots dos grups.
La investigadora recull que en els qüestionaris s’han mostrat més persones d’acord amb l’afirmació que la convivència ha millorat en els tres anys estudiats en el GE que en el GC.
Segons les seves dades, les famílies es mostren més positives en els centres que apliquen AEE en relació a la convivència. L’alumnat està satisfet en tots dos grups de centres. I, en qualsevol cas, com recull la investigadora, “no hi ha diferències estadísticament significatives en les valoracions d’aquests agents, per la qual cosa es conclou que, el fet d’aplicar les distintes AEE no ha resultat significatiu en la valoració del clima escolar”.
Entre els docents, són els del GC els qui puntuen millor la convivència. Una diferència, sosté Bondía, que és significativa.
A més, en relació al nombre d’incidències de convivència, va haver-hi menys en el GC que en el qual aplicava les actuacions d’èxit, per la qual cosa aplicar aquestes “no ha estat un element clau de les proves diagnòstiques externes que la pròpia Conselleria d’Educació aplicava anualment a aquest mateix curs”.
Propostes de més recerca
La primera d’elles és reprendre el treball fet per Bondía uns anys després, en els mateixos centres, per a determinar si una experiència més gran amb les AEE hauria implicat la millora que s’esperava en els indicadors.
Tot això, tenint en compte que se suposa que amb el temps transcorregut des de la posada en marxa d’aquestes actuacions ja hauria estat suficient per a veure les millores promeses.
La investigadora també va afegir la possibilitat de complementar el seu treball amb estudi qualitatiu per a millorar el coneixement de les opinions docents sobre convivència, la necessitat d’analitzar la freqüència amb la qual s’utilitzaven les AEE a les escoles o la possibilitat de contrastar les dades que ella va obtenir però en altres províncies. Els seus centres, cal recordar-ho, eren tots de València.
Bondía recomanava un estudi quantitatiu més extens que complementés la investigació qualitativa realitzada fins a la data, només fa sis anys. Segons ella mateixa informa, el 42,3% de la recerca que va consultar «estan dutes a terme amb aquesta metodologia (qualitativa), mentre que només el 5,1% de les recerques són quantitatives, a més del 3,8% realitzades amb metodologia mixta i només una de les realitzades amb metodologia mixta està signada per un membre de CREA en col·laboració amb altres autors».
Com es va dissenyar la recerca
La seva recerca parteix de tres hipòtesis: les AEE milloren el rendiment acadèmic de les i els estudiants, milloren la convivència on es desenvolupen, i també les xifres d’absentisme.
Per a dur-la a terme, Bondía va utilitzar tres centres constituïts en comunitats d’aprenentatge i tres més, de característiques similars, que farien de grups de control. Va utilitzar les qualificacions d’aquests grups en les proves censals de l’administració educativa autonòmica, així com enquestes a famílies, docents i estudiants.
El disseny té limitacions clares. La primera és que la mostra de centres és petita. D’aquesta manera, no pot generalitzar-se i dir que els seus resultats són vàlids per a totes les comunitats d’aprenentatge, és igual on se situïn, cosa molt habitual en les recerques promogudes pel CREA.
Una altra és que aquestes comunitats feia un o dos cursos que implementaven les AEE, de manera que l’impacte sobre les tres variables estudiades, encara no era tan clar com en centres amb una trajectòria major.
En qualsevol cas, sí que permet afirmar el que es conclou: que el seu impacte és escàs, estadísticament poc significatiu.
La investigadora va utilitzar les notes finals de Matemàtiques i Llengua en 4t de primària i els resultats de les proves diagnòstiques externes que la pròpia Conselleria d’Educació aplicava anualment a aquest mateix curs i que avaluaven les dues competències bàsiques associades.
Per a parlar de l’absentisme, van utilitzar els registres de faltes d’assistència de tot l’alumnat, de 1r a 6è en dos cursos: 2011-12 i en 2014-15 per a veure la foto abans i després de les AEE.
Per a parlar de convivència, la investigadora va modificar un qüestionari utilitzat a Mèxic, que van avaluar experts i que va passar per una anàlisi de fiabilitat i validesa. Es van fer tres, per a famílies, docents i estudiants.


