“Si al segle XXI parlar de la menstruació suposa ser trending topic i generar aquest enrenou vol dir que n’hem de parlar més”, assegura la doctora Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. “Les nenes viuen la regla com una càrrega, una cosa pesada, creiem que s’ha de treballar per canviar-ho, i l’escola pot ser un lloc”, assegura Maria Àngels Coma, infermera de salut pública de l’Ajuntament de Granollers.
El debat al voltant de la menstruació va saltar els mitjans i a les xarxes socials fa uns dies quan la CUP de Manresa va presentar una moció on posava en dubte els tallers que fan a les escoles empreses fabricants de compreses i tampons. Per què segueix incomodant tant abordar aquesta qüestió? Què en saben –i què no– les nenes i joves? I quin paper pot jugar l’escola a l’hora d’informar-ne i normalitzar-ho?
En la seva moció, la CUP proposava crear una sèrie de tallers als instituts on se’n parlés amb les adolescents. Això és precisament el que fa l’Ajuntament de Granollers juntament amb ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Rreproductiva de l’ICS) Granollers als seus centres de Secundària: una sèrie de tallers sobre temàtiques afectivo-sexuals. Com conviure amb la menstruació és una pregunta que s’aborda a Segon d’ESO, en un taller que dinamitza Maria Àngels Coma amb les nenes i els nens per separat. “Parlem de temes fisiològics, els expliquem com funcionen les hormones, i els demanem que parlin de com viuen elles la menstruació, el procés d’acceptació, els dubtes, etc.”, explica Coma a El Diari de l’Educació.
Coma creu que aconseguir un espai per a què les noies es puguin expressar sobre fenòmens del propi cos com la regla ajuden a normalitzar-los. “Moltes vegades ningú s’ocupa de garantir aquest espai, de deixar-les parlar sobre aquests canvis. Les professores se senten incòmodes amb aquests temes i les famílies sí que transmeten els conceptes, però no solen treballar qüestions de la sexualitat i l’afectivitat perquè encara es viuen com un tabú, per això és interessant que es facin aquests tallers als instituts”, assegura Coma.
Aquesta tècnica pensa que és estrany que malgrat la informació que existeix avui en dia i que està a l’abast de tothom hi hagi tant desconeixement a l’entorn de la menstruació. “És paradoxal que haguem avançat tan poc”, reivindica, i assegura que l’escola pot tenir un paper clau. “L’escola és un lloc on els joves passen moltes hores, és allí on es formen i tenir un professor o un tallerista referent en aquests temes pot ajudar a arribar a molts joves”, expressa.
Gemma Falguera, presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores, explica que des de la seva associació fa molts anys que reivindiquen un espai transversal a les escoles per apropar els joves al coneixement del propi cos i a la sexualitat, però reconeix que això encara no s’ha aconseguit.
Què pregunten les joves?
“Avui en dia hi ha molts tabús al voltant dels genitals, i la informació que donen les famílies o les escoles és insuficient”, explica la llevadora. Són precisament aquestes professionals les encarregades del projecte Tardes joves, que es duu a terme en diversos Centres d’Atenció Primària (CAP) de Catalunya. Es tracta d’un servei per a joves, totalment confidencial, al qual poden accedir-hi sense demanar hora per resoldre dubtes sobre sexualitat. A moltes consultes, explica Falguera, s’hi apropen joves preguntant qüestions relacionades amb la menstruació.
“Ens fan consultes molt bàsiques com: quan dura la menstruació o sobre la quantitat de regla, no coneixen la seva fisiologia”, alerta aquesta professional, fet que manifesta la falta d’informació que tenen aquestes joves. “En altres consultes parlem de com se senten, del dolor, de la freqüència, etc, les joves desconeixen la seva fisiologia, tot el tema dels genitals”, explica.
Per què no se’n parla?
La doctora Carrera pensa que no es parla d’aquests temes perquè sovint es dóna per fet que ja estan assumits, quan, tal com s’ha vist, no és així. “És un tema d’acceptació, el cicle menstrual és normal, no hem de pretendre que el cicle no existeix o que no és bo, la regla és normal”, assegura. Considera que el fet que segueixi havent-hi aquesta mena de secretisme es deu a que la dona segueix estant infravalorada en societat, i això genera, diu, que s’acabi pensant que les coses que només afecten a elles no s’han de poder parlar.
“El menyspreu cap a la regla acaba sent un menyspreu cap a les dones”, assegura. Aquesta professional reivindica també la importància que les dones coneguin la seva fisiologia i el seu cos. “Conèixer vol dir fer-se respectar. Combatre la violència de gènere passa per l’empoderament de la dona, i conèixer-se n’és una forma”, assegura.
Mètodes: quins es coneixen?
Un dels temes que més controvèrsia va generar després de l’anunci de la CUP va ser el que feia referència a parlar i proposar mètodes alternatius de recollida de sagnat, entre ells la copa menstrual. S’han obert diversos debats a l’entorn de l’efectivitat, comoditat, cura del medi ambient i seguretat sanitària dels mètodes existents, però n’hi ha cap que sigui contraproduent? “Riscos generals no n’hi ha, només en cas que un tampó estigui a dins més de 24 hores. Poden donar-se problemes individuals, com al·lèrgies, que obliguen a canviar de mètode”, assegura la doctora Carreras.
Als tallers dels instituts de Granollers, Coma presenta a les joves diversos mètodes: les compreses ecològiques, els tampons i la copa menstrual. “El 100% de les noies no coneixen la copa, ningú m’ha dit mai: ‘ja sé que és’”. Les tres expertes consultades per elaborar aquesta informació asseguren que el fet que no s’utilitzi tant la copa es deu a que es tracta d’un mètode més nou i per tant més desconegut. “Fa més anys que s’utilitzen compreses i tampons, però cada cop hi ha més adeptes a la copa menstrual. El que és important és que les sessions de formació a les escoles les faci personal sanitari i no empreses, perquè això genera un biaix, cal explicar els mètodes amb objectivitat perquè les joves puguin triar lliurement”, assegura la llevadora.
Amb tot Coma creu que acaben utilitzant allò que els sembla més fàcil i sovint el que la mare els hi recomana. “Col·locar-se la copa els hi resulta incomode, perquè no han explorat el seu cos, no el coneixen i no saben com fer-ho”, explica. Amb tot la doctora pensa que la copa és un dels mètodes que més permet conèixer el cos, perquè s’ha d’introduir i has de saber com funcionen els teus músculs, la vagina, requereix coneixement. “La copa possibilita un autoconeixement del cos de la dona que valorem molt positivament”, assegura aquesta professional.
