Reportatge

Un bri d’esperança davant el malestar i l’esgotament en el 0-3

“Tinc molts infants a l’aula, sento que no arribo”, es desfoga una mestra d’infantil. “He vingut per reflexionar sobre com acompanyar la infància”, continua una companya de professió. “Cal que fem xarxa per unificar criteris”. “M’interessa que canviï la llei”. “Les ràtios s’han de tocar sí o sí, estic sobrepassada”.

Són alguns dels comentaris que fan una dotzena de mestres a l’hora d’iniciar un dels grups de treball d’una jornada organitzada a la seu de Rosa Sensat amb una assistència de prop de 400 mestres i educadores d’Educació Infantil d’arreu de Catalunya.

L’objectiu de la trobada és revisar el Decret 282/2006, que regula el primer cicle de l’educació infantil, i fer propostes per demanar al Departament d’Educació una actualització d’aquesta llei de l’any 2006 que, per a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, és anacrònica i poc ajustada a la realitat del 0-3.

Per a l’entitat, l’ampla resposta rebuda a la convocatòria del passat 17 de febrer posa de manifest la urgència d’un debat profund sobre l’educació dels infants de 0 a 3 anys. L’Associació i les mestres assistents creuen que és essencial incloure una diversitat de perspectives i casos concrets en aquest diàleg per arribar a elaborar propostes que promoguin una educació infantil de qualitat. Per això, remarquen la importància de la participació de les mestres i educadores en la formulació de plantejaments, ja que són elles les que treballen directament amb i pels infants en aquest cicle educatiu.

Ansietat

Les primeres impressions del grup de treball tenen a veure amb el dret a estar ben formades i a treballar en condicions, per respecte a la petita infància. “Arribo a casa amb la sensació que no ho he fet bé i que no s’ho mereixen”, resumeix una de les participants.

El fet que les escoles bressol depenguin dels ajuntaments fa que hi hagi grans diferències entre municipis i les mestres coincideixen que ha arribat el moment d’anar totes a una. Ansietat, estrès i tendinitis són algunes de les conseqüències de treballar amb un malestar continu amb nadons: “És inaguantable, tant per nosaltres com per a ells”.

Parella pedagògica

A pocs metres, un altre grup de treball format per 20 mestres (totes dones) es pronuncia de manera semblant. Hi ha consens en el fet que call baixar les ràtios (“Volem una escola de qualitat, no podem sostenir unes ràtios tan altes”) i en què hi ha “solitud” si no s’organitzen. Per això, parlen de “picar pedra” per mirar millorar la situació, per responsabilitat i compromís cap a la infància.

Estan d’acord que seria ideal que hi hagués parella pedagògica, però com que les competències són municipals i la llei no n’obliga, hi ha consistoris que n’aposten des de fa temps, com el de Sant Cugat, mentre que en altres són gairebé inexistents.

Ajuntaments diferents

En una altra aula amb 20 mestres (19 dones i un home) parlen dels salaris. Hi ha una que fa 15 anys que cobra el mateix. Avaluen que en un ajuntament la ràtio és de 18, en un altre de 19, en un altre de 20, i preveuen que si baixa el nombre d’infants per aula serà per la caiguda de la natalitat.

Un cop més, destaquen la necessitat que s’estandarditzi la parella educativa, i és que se senten “desgastades”. El cas més fragant, potser, és el d’un centre en què, per impossibilitat de cobrir les baixes de les tutores (faltaven tres de cinc), van haver de demanar a les famílies si es podien quedar les criatures a casa, i van anar reubicant les que arribaven amb les mestres que sí que hi eren.

Necessitats educatives

Des de la direcció de la Infància de Rosa Sensat, Eva Sargatal remarca que la societat ha canviat des que es va aprovar el decret i posa com a exemple l’acollida d’infants amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) i la necessitat de fer-ne una detecció precoç: “Trobem cada vegada més infants amb necessitats a les escoles i, evidentment, es fa més complex poder atendre’ls”.

“Com que el decret d’educació inclusiva no inclou específicament el primer cicle d’educació infantil, no queda regulat si aquests infants tindran o no una vetlladora, per exemple, o una persona que els acompanyi. A més, com que molts infants no tenen diagnòstic, tot i que s’estigui fent una detecció precoç, tampoc no tenen una persona assignada. Són infants concebuts dins del grup, s’entén que no tenen cap necessitat, però el dia a dia et fa veure que sí que hi és. Llavors, gestionar aquest grup és molt complicat”, indica Sargatal. Per casos com aquests, 20 infants per a una sola professional ho consideren inviable.

Durant la jornada, reconeixen que segueixen per vocació, però que no treballen amb les condicions i els recursos desitjables. Hi ha poblacions més afectades per pobresa infantil on hi ha situacions molt complexes en què es necessita fer un acompanyament molt proper a la família i a l’infant. “Hi ha riscs d’alerta que hem de tenir molt presents”, subratlla Sargatal.

Durant els debats, s’ha percebut diferència entre territoris i, en paraules de Sargatal, hi ha escoles petites que estan “desangelades” i “molt abandonades”. Hi ha experiències molt diverses i també sous molt diferents, amb dobles escales salarials dins del mateix centre. I posa un exemple: “Jo cobrava 1.000 euros a l’escola on treballava. La mestra que treballava a l’escola del costat, en cobrava 1.500, i amb un horari més reduït”.

Excés de burocràcia

L’excés de burocràcia és un altre dels assumptes tractats. Maria Vinuesa, mestra i membre del grup impulsor per revisar i actualitzar el decret de la primera etapa educativa, creu que “això és un mal de totes les administracions” i lamenta les hores que s’han de dedicar a “paperassa” perquè deixen de dedicar-se als infants. Això crea un “malestar” en el sector, que prioritza que l’infant estigui ben atès, però que sent que no arriba a tot.

Vinuesa destaca que, un cop expressats alguns neguits compartits, cal ser propositives. D’aquesta jornada en sortirà un document que entregaran a les persones que han intervingut i un altre com a proposta de nou decret per al Departament d’Educació, avalada pels centenars de mestres que debaten, analitzen i proposen què necessita el sector per millorar.

Horaris

Així, en una altra aula, 21 professionals parlen de les ràtios tenint en compte les necessitats educatives. Els horaris, diuen, tampoc no s’ajusten a la realitat dels infants, i és que segons relaten n’hi ha que s’estan nou hores i ho veuen excessiu. “Hi ha ajuntaments que  diuen que si estan dormint, no compta”, adverteixen. Per això, discuteixen què és i que no és horari, i quin hauria de ser el màxim de temps que estan a l’escola, sense oblidar que hi ha aspectes que no depenen d’elles, com les jornades de feina dels pares i mares.

També tracten sobre com adaptar el decret al nou currículum, i són moltes les que reconeixen que els és molt difícil, o impossible, fer una mirada individual i atendre a tota la diversitat. Tampoc no juga a favor les hores laborals d’atenció no directa. Segueixen parlant d’espais, recursos, inclusió, formació, model de gestió i també d’il·lusió, desencís i esgotament entre una xarxa de professionals compromeses a tot el territori.

Els objectius centrals de la jornada van ser reflexionar sobre els punts del decret que afecten la qualitat de l’educació dels infants de 0 a 3 anys, recollir les aportacions de les participants per treballar en un nou document i, en un futur, transmetre les conclusions que s’aniran treballant al Departament d’Educació.