Actualitat

Màster de professorat de secundària: més estudiants… més desgavell?

L’inici de curs dels màsters de formació del professorat de secundària ha estat complicat en algunes universitats. L’ampliació a última hora del nombre de places, proposada per la Generalitat atesa l’alta demanda d’aquests estudis enguany, ha generat una situació de pressió en algunes facultats, que han hagut de treballar contrarrellotge per adaptar una planificació que ja tenien enllestida fa mesos. Comencen el curs 273 estudiants més dels que estaven previstos.

El cas més paradigmàtic és el de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha vist com a pocs dies de l’inici de curs dues especialitats, Llengua i Literatura Catalana i Espanyola i Geografia i Història, augmentaven en un 50% la seva capacitat. De grups de 40 alumnes han passat a prop de 60, fet que els ha obligat a posposar l’inici de les classes -han començat aquesta setmana però ho havien d’haver fet fa dies- mentre buscaven resoldre, entre altres qüestions, la contractació de més professorat per assumir l’increment -sobretot en el cas dels seminaris, on el grup es subdivideix per fer activitats més pràctiques- o la recerca de més instituts en els quals poder fer-hi pràctiques els estudiants.

“Aquesta situació ha provocat un petit enrenou per a refer les activitats programades”, explica Joan Jesús Donaire, vicerrector de professorat i de programació acadèmica de la UAB. L’aplaçament de l’inici de curs no suposa una pèrdua de classes pels estudiants perquè acabarà més tard, segons constata Donaire, que sí que deixa clara la seva preocupació per la “urgència” amb la qual s’ha hagut d’actuar.

Segons relata Donaire, la Generalitat els va proposar de crear tres grups nous -a més dels dos ja esmentats, un de ciències- “però vam valorar els resursos de què disposàvem i vam veure que no podíem assumir-ho”. Tot i així, pocs dies després, van rebre “sorpresos” la notícia que la Generalitat els havia assignat aquests estudiants, segons Donaire, fet al qual es van haver d’adaptar. “Al final els rebem amb els braços oberts, perquè els estudiants no en tenen cap culpa”, afegeix.

Fonts del departament d’Universitats, per la seva banda, asseguren que no s’ha dut a terme cap ampliació de matrícules que no hagi obtingut el vistiplau de les universitats afectades.

Els grups dels anomenats màsters de Formació del Professorat d’ESO, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes es formen d’acord amb unes previsions que el departament d’Universitats estableix a la primavera. És en base a aquestes xifres que les universitats comencen a organitzar-se. Però els estudiants no s’hi preinscriuen fins al setembre -dies 8, 9 i 10 aquest curs-, un sistema que està sobretot pensat per a què puguin cursar el màster els que han acabat mesos abans el seu grau.

“No és el mateix treballar amb 40 o 60”

Tant és així, que l’alteració substancial de les previsions genera un conflicte a les facultats pel seu poc marge de temps de reacció. “És especialment difícil buscar tutors de pràctiques, perquè els professors associats, que treballen en instituts, no es poden arreglar l’horari, perquè el dels seus centres ja està tancat des de fa dies”, valora Montserrat Oller, cap del departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UAB.

“També cal tenir present”, recorda Oller, “que no és el mateix treballar amb 40 alumnes que amb 60”. “No és qüestió de posar vint cadires més”, prossegueix, “s’ha de tenir present això perquè després el departament d’Ensenyament de la Generalitat parla de la importància de la formació dels docents”.

Per solucionar aquest contratemps, altres universitats, com la Universitat de Barcelona, han optat per fer que el calendari d’un dels grups -el creat a partir dels estudiants matriculats en la segona tongada- sigui de gener a juliol, per tenir temps d’organitzar el curs, segons fonts de la universitat.

Té sentit ampliar places si no hi ha feina?

Aquest curs escolar s’ha iniciat amb un total de 815 docents més a Catalunya -sense comptar els que substitueixen les jubilacions-, però el cert és que n’hi ha més de 2.000 menys que l’any 2009. Té sentit que les universitats amplïin places per a formar professors d’institut quan no es convoquen oposicions? “No podem garantir que aquests estudiants, que obtindran la titulació, siguin absorvits pel sistema”, constata Donaire, que considera si més no “imprudent” l’ampliació.

Per contra, un grup d’estudiants de filologies catalana i hispàniques que havien quedat fora del màster -per manca de places- van escriure una carta al Diari de Girona el passat 26 de setembre denunciant que és una “incongruència” que després d’haver conclòs una carrera de quatre anys no puguis fer un màster que és professionalitzador, és a dir, sense el qual no pots accedir a la feina. Sobretot en el cas d’estudis com filologia, la sortida professional dels quals sol ser principalment la docència.