Opinió

Més armes, menys escoles

Sembla que Ucraïna ha eclipsat Gaza, malgrat les greus accions de guerra, matances, morts per fam, per malaltia, ciutats i pobles destruïts… que continuen: un genocidi complet. No podem oblidar el que ha passat i està passant a Palestina i als seus voltants. No poden deixar de parlar-ne als centres escolars. Avui, a més, altres guerres i altres morts, assassinats i ferits greus omplen notícies i reportatges als mitjans de desinformació i a les xarxes socials. I no es parla tant de qui ha rebut les desgràcies de la guerra, com sempre els pobres, tant del cantó vencedor com del vençut. Es parla de properes guerres, ens diuen que ara Rússia vol atacar tot Europa i, per tant, cal rearmar-se, cal gastar milions d’euros en armament i cal disminuir la despesa en ensenyament, sanitat, serveis socials, habitatges... I es diu obertament, ja no s’amaga el desig dels poderosos de fer negoci, d’augmentar els seus beneficis a costa de la majoria de la població. Recordo quan es deia que a l’Iraq hi havia armes de destrucció massiva per justificar la invasió i les matances que es van fer allí. Ens van enganyar amb les armes de destrucció massiva que Aznar havia vist a l’Iraq. Com si fos un conte, ara és Rússia que ens vol atacar.

Se’ns diu que la humanitat progressa, el que acabem d’escriure ho confirma? La humanitat permetent el genocidi palestí davant les mirades de tothom ha perdut els valors que ens feien humans.

Guerres, gana, genocidis, perill per a tota la humanitat amb el canvi climàtic. La indústria militar, la gran beneficiada de les guerres en curs i del rearmament que volen impulsar, és de les més contaminants. El canvi climàtic que estem patint anirà a més, no es fa cap política que intenti revertir el procés que s’està accelerant i que produeix els fenòmens greus que ja sovintegen arreu del planeta.

Els negocis abans que res, tot oblidant que els creixements econòmics, l’economia del país que diuen que va molt bé, sense redistribució efectiva de la riquesa augmenta les desigualtats, per tant, augmenta la pobresa. Ja tenim a casa nostra un 35% de criatures pobres, una xifra que no disminueix i que posa en qüestió el seu benestar, els seus aprenentatges i les seves esperances de futur.

Podem ensenyar al marge d’aquests fets? Com si no passes res, com si no ens afectessin a nosaltres, al nostre alumnat, a les seves famílies, al país sencer. La nostra part educativa la podem fer si actuem dins una bombolla, aïllada de l’entorn? Qui defensa Palestina i és castigat, no ens remou les consciències, no ens sentim solidaris? Si evitem parlar-ne, si evitem posicionar-nos estem donant punts als poderosos, als que volen aixafar-nos, als que volen eliminar l’estat del benestar i privatitzar tots els serveis com EUA, on hi ha la major pobresa relativa del món… Cap aquest model ens volen portar, cap a un ensenyament privatitzat i elitista, EUA i Argentina ja anuncien l’eliminació dels respectius departaments d’ensenyament.

Hem de ser neutrals els professors? Podem donar la nostra opinió partidista? És ètic influir en el nostre alumnat? Diria que la neutralitat no és possible. Puc contestar les preguntes directes amb evasives. Però amb la meva actuació diària, de manera conscient o inconscient, les contesto. Posem exercicis per comptar quants milions representa l’armament que volen comprar i quants serveis escolars, sanitaris, d’habitatge es podrien aconseguir amb la mateixa quantitat? Expliquem la història de Palestina i el perquè del genocidi actual? Donem arguments per entendre el que passa a Ucraïna? O deixem que només es conegui per les publicacions i xarxes?

Els adolescents o preadolescents són prou espavilats per endevinar-ho si els interessa. A més, penso que educar implica tots els aspectes personals i col·lectius i l’alumnat té dret a rebre informacions i valoracions que l’ajudin a prendre les seves pròpies decisions i opinions sobre política, religió o vida sexual.

Pensar-ho així ens pot animar a expressar amb llibertat allò que sentim respecte a qualsevol tema i alhora ajudar l’alumnat a forjar els seus criteris que, evidentment, poden ser diferents dels nostres. L’alumnat es fixarà en el que fem, el que sentim, el que expressem. El que diem ho escoltarà però fàcilment ho oblidarà. De les actituds és més difícil passar-hi.

Hi ha alumnat adolescent que es manifesta a favor de VOX. Per què? Per desmarcar-se, per enfrontar-se al món adult, per què no se sent acompanyat? Potser no ho hem fet, no hem explicat bé, no hem contrarestat les fakes news. D’una manera o altra l’adolescent ha de rebel·lar-se contra el món adult. Però alhora estan creixent enmig d’unes idees que reben d’arreu, de les xarxes, dels anomenats influencers. Unes idees que fomenten l’individualisme, el racisme, el masclisme, que donen més importància a la competitivitat que a la necessitat de viure col·lectivament. Per sort no tot el jovent beu d’aquestes idees reaccionàries, a les darreres eleccions alemanyes una bona part de la joventut va votar conscientment esquerra (altra part va votar extrema dreta). L’escola és una part petita de l’educació i és difícil revertir aquestes ideologies només des dels centres escolars. Però cal que els donem informació coherent i valenta, sense prejudicis i no sempre políticament correcta.

Davant els adolescents que diuen que votarien VOX: si no contestem les preguntes delicades per mantenir una neutralitat impossible, sapiguem que les estem contestant cada dia amb les nostres actituds i és molt difícil (potser impossible) fer teatre contínuament davant l’alumnat. La neutralitat força vegades ens col·loca del cantó dels poderosos. Dels masclistes, dels homòfons, dels que ens volen controlar, dels que no volen canviar res, del que viuen del negoci de les armes, dels que provoquen l’augment de les desigualtats i la pobresa, com passa a EUA i als llocs on volen seguir les seves polítiques (Argentina…)

Els docents som ciutadans com tothom; hem de recordar i ratificar que lluitant estem ensenyant. Quan la guerra a l’Iraq va haver-hi un important moviment pacifista que va omplir carrers a moltes ciutats del món, a casa nostra també. És moment de repetir No a la guerra, de recuperar els moviments pacifistes. Cal denunciar que mentre la Unió Europea vol gastar 800.000 milions d’euros en armament, milions de criatures a Àfrica i arreu del món passen gana, alguns fins a morir.

Així funciona el sistema capitalista, fent enormes negocis amb les guerres, provocant misèria i omplint les butxaques d’uns pocs privilegiats, mentre el canvi climàtic s’accelera. El sector militar espanyol, per exemple, contamina el mateix que tres milions de vehicles. El 6% de les emissions mundials de diòxid de carboni les produeixen les indústries militars i els exèrcits (1).

Epíleg: ACABEU AMB ELS RICS O ELLS ACABARAN AMB NOSALTRES. Per poder rearmar-se caldrà retallar les despeses socials. Per què no s’augmenten els impostos, o s’obliga a pagar als poderosos? Ortega, Botin, Roig, Florentino i uns quants més no paguen el que els pertoca i els governs no s’atreveixen a obligar-los. Uns quants es fan cada vegada més rics i la majoria es va fent cada vegada més pobra; falta habitatge mentre que alguns (pocs) tenen cada vegada més domicilis i més persones es queden sense sostre. Són dades que es poden veure fins i tot als diaris. (2)

Si ets neutral en situacions d’injustícia, has elegit el cantó de l’opressor. 

Desmond Tutu

1 Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Ecologistes en Acció

2 https://blog.cristianismeijusticia.net/ca/2025/03/06/se-marcho-triste-porque-era-muy-rico-mc-10-22