Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Gairebé 90.000 menors van demanar asil a Europa el 2015. La xifra pràcticament multiplica per quatre la quantitat registrada un any abans per l’Oficina Estadística Europea (Eurostat). La mitjana entre 2008 i 2013 del número de nens que demanava asil no havia superat els 13.000.
Durant l’any passat, 88.300 menors d’edat sense cap acompanyant adult van demanar protecció internacional a algun estat europeu. El país on es van dirigir més joves refugiats va ser Suècia, que va rebre més de 35.000 peticions. A Espanya van recórrer-hi 25 menors, segons les dades d’Eurostat. El següent país a la llista va ser Alemanya amb 14.400 menors. Hongria i Àustria van superar els 8.000. A Itàlia hi van recórrer 4.070, a la Gran Bretanya i als Països Baixos més de 3.000 cadascun. A Bèlgica van registrar 2.800 peticions d’asil de menors.
Entre els països amb conflictes armats, l’Afganistan és el que més menors va expulsar cap a Europa. La majoria de peticions provenien de persones de l’estat asiàtic: més de 45.000 en total. En segon lloc per volum hi ha Síria (14.300). Al darrere en número hi ha els refugiats d’Eritrea, l’Iraq, Somàlia i Gàmbia.
Les dades d’asil expliquen que gran part dels menors que arriben sols al continent estan entre els 16 i els 17 anys, però va haver-hi fins a 25.800 nens i nenes de 14 i 15 anys i 11.800 encara per sota d’aquesta edat. Fa només tres mesos, l’Oficina Europea de Policia (Europol) assegurava que fins a 10.000 menors havien “desaparegut” després d’haver arribat a Europa. Europol assegurava que tenia constància que “molts” acabaven caient en xarxes de tràfic de persones.
Aquest és un article publicat a Desalambre
