Actualitat

Més de la meitat dels universitaris no ocupa un feina d’acord amb la seva formació

Només quatre de cada deu llicenciats universitaris (un 42%) ocupa, sis anys després de graduar-se, un lloc de treball d’acord a la seva formació. Aquesta dada es desprèn de l’informe Dades i xifres del sistema universitari que ha presentat el Ministeri d’Educació i fa referència a una estadística de 2012. El document també estableix, entre altres coses, que tenir un títol universitari atorga més possibilitats d’estar empleat que no tenir-lo i admet que aquest curs hi ha menys becaris totals en l’etapa universitària, encara que matisa que també hi ha menys estudiants en general. Es desconeixen de moment les quanties de les ajudes que reben, segons Educació.

L’estadística diu que si la taxa d’atur general el 2012 era del 25%, per a la població amb educació superior -excepte doctors- és del 15%, una dada que confirma que la universitat ofereix una major ocupabilitat. Però una altra cosa és l’adequació dels llocs a les aptituds.

Segons l’informe que va desglossar el secretari d’Estat d’Universitats, Federico Morán, el 70% dels titulats cotitza a la seguretat social als tres anys d’obtenir el títol. D’aquests, un 60% treballa d’acord a la seva formació, del que es desprèn que del total dels llicenciats, el 58% (gairebé sis de cada deu), està aturat o en un lloc de menor qualificació que la que posseeix. Si es mira l’any immediatament posterior a la llicenciatura, només el 35% està ocupat en una feina d’acord a les seves aptituds.

Respecte a l’ocupació, la meitat dels llicenciats amb feina té una base de cotització inferior a 1.500 euros. De nou, aquesta xifra suposa un terç (35%) del total dels titulats. Sis anys després aquest grup es redueix a la meitat. Aquests percentatges estan calculats amb la vida laboral dels titulats del curs 2006-2007, just abans que comencés la crisi.

Menys becats

Un altre dels aspectes destacats en l’informe és el relatiu a les beques. Educació va atorgar ajudes en el curs acadèmic 2012-2013 a 263.682 estudiants, 6.608 menys que el curs anterior (un 2,5% menys) pels quals hi ha una partida de 757 milions d’euros. És la primera vegada que es redueix el nombre de becaris en sis anys, segons Europa Press, fet que per Morán “no és cap desastre”. En aquest curs acadèmic el ministeri va elevar la nota mínima per accedir a la gratuïtat de la matrícula del 5 (aprovat) a 5,5. L’exigència és més gran per a la resta de beques: 6,5 de mitjana.

La marea verda i algunes associacions educatives prevenien des de fa temps que aquest descens anava a ocórrer, però el secretari d’Estat ha assenyalat que “l’alarma que algunes fonts xifraven en desenes de milers de beques no estava fonamentada”. Morán ha destacat que un de cada tres alumnes becats perd la seva ajuda en el primer curs com a conseqüència de no aprovar el mínim de crèdits requerits. La nova disposició d’Educació exigeix ​​superar el 85% dels crèdits en el cas d’estudiants d’Ensenyaments Tècniques i el 100% en el cas de les altres branques d’estudis.

L’informe reflecteix també l’estancament en el nombre total d’universitaris, que serà un 0,8% inferior aquest curs respecte al passat, amb xifres al voltant d’1,4 milions d’estudiants. Educació emmarca aquesta lleugera caiguda en el descens de la població general a la franja de 18 a 24 anys, dada que explica que la taxa neta d’escolarització en aquesta edat continuï pujant. Ara està en el 28,6%, gairebé quatre punts més que fa quatre anys.

Morán ha deslligat la caiguda del nombre d’universitaris de l’augment del preu dels crèdits, que ronda de mitjana el 20% en dos anys (a Catalunya, vora el 66%). Segons l’informe, el preu mitjà d’una primera matrícula aquest curs és de 18,42 euros per crèdit, un 2,9% més, el que llança una mitjana de 1.105 euros per a un curs de 60 crèdits. El secretari d’estat ha destacat que la gran pujada es va produir l’any passat i només ha admès que potser la pujada de preus “sí que podria afectar el nombre de crèdits matriculats per alumne”, fet que en opinió seva és positiu, perquè cada estudiant es matricula “en el que pot aprovar”, i ha insistit a desvincular de les retallades la caiguda dels becats i els universitaris en general.