Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Jordi Badiella és professor a l’Escola el Cim de Terrassa i membre de la xarxa Espurn@
Un informe de Càritas ens ha fet mirar els nostres nens amb uns altres ulls. Són gairebé els més pobres de la Unió Europea. Els més pobres.
Però què és un nen? I què és un mestre? Ric, pobre o menys pobre, l’un i l’altre tenen moltes coses a ensenyar-se. Tots dos ho saben prou…
És evident que els nens van per la vida amb els ulls ben oberts. I, si hi van els nens, per què no hi hauríem d’anar també els seus mestres?
La curiositat dels nens és il·limitada, com il·limitada hauria de ser la curiositat dels seus mestres que hauríem d’utilitzar-la més sovint.
La creativitat dels nens és insuperable… Però els seus mestres també hauríem de practicar-la perquè és la clau d’una pedagogia innovadora.
Els nens de seguida fan amics nous. És difícil ser tan sociable com un nen, però els mestres hauríem d’intentar-ho perquè això fa créixer…
Els nens no coneixen límits, només perceben els obstacles. Els mestres també ens trobem entrebancs que no haurien de ser murs insalvables…
Davant d’un problema, els nens fan servir sempre els seus propis recursos, encara que siguin limitats. Els mestres bé hauríem d’intentar-ho.
Els nens són dependents, no poden sobreviure ells sols. Igual que els nens, els mestres no podem arribar a fer res sense l’ajut dels altres.
Els nens viuen despreocupadament. A vegades hi ha coses que els agraden, i coses que no. Els mestres hauríem de tenir aquesta espontaneïtat.
Als nens no els fa por cometre errors. De fet, els errors són la base del seu progrés, però els mestres no hem de cometre’ls amb els nens…
Els nens saben divertir-se, i no els fa por caure d’una bicicleta per fer-ho. Els mestres hem de riure’ns de les adversitats i passar-ho bé.
La diferència entre un nen i un mestre és que el nen no renuncia a trobar la resposta als seus perquès. Però, els mestres no som nens grans?
Les desigualtats entre un nen ric i un nen pobre, és clar, no vénen de l’adjectiu. Cal preguntar-se ric o pobre de què i programar la resta.
A mida que es fa gran, el mestre ric evoluciona, sobretot si sospita que envellir amb el cap ple de pardals el portarà a ser un nen pobre…
El Diari de l’Educació, 2025