Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Comencem un nou curs acadèmic, ens trobem amb realitats que no són noves. Estem o hauríem d’estar esparverats per la situació a Palestina i pels fets a Torre Pacheco.
Ambdues realitats tenen a veure amb el racisme i el colonialisme dels països rics, sobretot europeus, que ho han practicat al llarg de la història. Occident ha volgut imposar els seus valors a la resta del món perquè tenia més poder, valors que omplen la insuficient declaració dels drets humans redactada per homes, blancs, occidentals, que defensa la persona individual i té poc en compte la comunitat, bàsica a les cultures orientals.
Un dels fonaments del racisme a Occident ha estat i és aquesta creença de superioritat sobre la resta de persones que habiten el planeta terra.
Hi ha un Racisme ligth. Canviar de vorera o de seient segons qui veiem, matricular a escoles on no hi hagi nouvinguts ni gitanos, no donar feina segons el color de qui la demana o negar el lloguer d’un pis pel mateix motiu… Aquests comportaments no són delictius però són el camp de cultiu dels comportaments obertament racistes, violents de paraula o d’acció, intent de prohibició de la realització d’actes religiosos musulmans, atropellaments intencionats…
Els actes violents provoquen por als nouvinguts, malgrat tinguin feina fixa i portin anys vivint a Espanya. Les policies haurien d’intervenir i no mirar a una altra banda quan els fets delictius els fan persones de dretes. I la justícia molt diligent a l’hora de perseguir suposats delinqüents d’esquerres no ho és tant davant actes de racisme. La deixadesa dels governs en aquest punt és molt millorable.
Tots som racistes però podem canviar aquestes actituds i evitar que guanyin les actituds xenòfobes. Als anys 80 del segle passat van haver manifestacions importants al barri del Besòs (Barcelona) per evitar que es construïssin habitatges per a famílies gitanes. Hi van participar antics lluitadors veïnals que havien donat la cara per aconseguir millores per al barri. Unes certes millores que els podien fer pensar que els nous veïns podien degradar l’entorn. Ara bé, no són adequades actuacions pensades per a un col·lectiu concret: evidencien un cert paternalisme que abona els sentiments racistes. Cal fer habitatges dignes per a tothom que ho necessiti, l’habitatge és un dret.
El racisme de la societat justifica i augmenta les desigualtats existents
És lògic, segons la seva situació de classe, que l’Anglada creador de Plataforma per Catalunya, l’Orriols amb la seva Aliança Catalana, l’Heribert Barrera al seu temps o la Pilar Rahola avui depreciïn els nouvinguts, però la classe obrera ha perdut, sembla, la perspectiva de classe social, no s’adona que els poderosos de l’economia animen les confrontacions amb els nouvinguts; a ells interessa que vinguin en situacions no legals per aconseguir mà d’obra barata i no apujar els sous dels autòctons.
El racisme de la societat justifica i augmenta les desigualtats existents. Les actituds racistes permeten aïllar un boc expiador, permeten aïllar un enemic clar, inferior a nosaltres, per poder culpabilitzar-lo de les mancances que tenim (que teníem abans no arribés immigració en massa) de l’estat del benestar, de sanitat i ensenyament públics, d’habitatges dignes…
No és fàcil comentar fets i sensacions tan greus amb l’alumnat. Però ens toca fer-ho. L’escola no pot ser neutral. Els que ens dediquem a l’educació en sentit ampli tampoc. És una tasca difícil perquè hi ha molts interessos polítics i econòmics a mantenir el racisme, a mantenir les confrontacions i lluites entre les persones, a incidir en les diferències d’ètnia, religió, sexe, ideologia i no en tot allò que ens fa iguals dins l’única raça humana. Abans d’esclatar la primera guerra mundial, partits d’esquerres europeus van fer una crida a preservar la solidaritat de classe, a no anar a matar altres treballadors per defensar els interessos dels poderosos. La crida no va tenir èxit i les ideologies patriòtiques van prevaldre. Ens toca intentar-ho de nou; que no guanyin els que ens volen dividits i enfrontats perquè així augmenten els seus beneficis econòmics.
Cal lluitar contra el racisme estructural vist clarament a Torre Pacheco i a d’altres llocs que no han estat tan mediàtics (Vallirana, Piera…). Cal evitar que continuïn impunes aquests comportaments, reconèixer que l’augment de l’anomenada seguretat, més policies, més càmeres, més controls no és cap solució; caldrien polítiques distributives que reduïssin les desigualtats que també es dóna entre els autòctons i facilita, com dèiem, buscar els culpables entre els nouvinguts i no entre els explotadors: els que tenen el poder econòmic i davant els quals els governs es comporten com majordoms a les seves ordres. Els partits d’extrema dreta (o dreta) no accepten realment la democràcia, només quan els serveix per als seus interessos.
PALESTINA: és avui el referent d’una societat sense valors. La persecució del poble palestí va començar el 1948, però s’ha agreujat amb el genocidi i la destrucció de la seva terra que ja dura gairebé dos anys; són xifres esgarrifoses, més de quatre-centes mil persones han estat assassinades, pràcticament, (1) pràcticament la meitat menors d’edat, infants. I no hi ha reaccions serioses per part de la resta dels països del món. No hi ha cap interès en sancionar, evitar, acabar amb el genocidi que pesarà damunt tots aquells i aquelles que l’estem contemplant. Les reaccions de la societat civil no són prou fortes per obligar els governs a intervenir, a trencar relacions, a no enviar més armes…
Interessos econòmics, fabricació i venda d’armament, jaciments de gas, negoci de la reconstrucció… fan que no hi hagi cap interès en enemistar-se amb Israel i/o els USA. Cal continuar mantenint relacions econòmiques amb el govern i les empreses israelianes, mentre persones de totes les edats es moren de fam, de ferides de metralla, de manca de tot el mínim per viure…
Israel no obre el mur. Cap govern europeu ho demana seriosament
S’estan morint de gana: les criatures moren per manca d’aliments bàsics. Israel no obre el mur. Cap govern europeu ho demana seriosament. No ho demanem prou, no ens manifestem prou, no recordem les lluites pacifistes quan la guerra a l’Iraq. Les horribles barbaritats que està cometen el govern d’Israel amb el seu exèrcit, armat per USA i UE no es poden deixar passar impunement.
Podem ensenyar al marge d’aquests fets? Com si no passes res, com si no ens afectessin a nosaltres, al nostre alumnat, a les seves famílies, al país sencer.
En una època d’engany universal, explicar la veritat és un acte revolucionari.
George Orwell
No deixem de parlar de Palestina. Intensifiquem les accions i les manifestacions, intensifiquem les denúncies públiques als governs que podrien actuar, boicotegem Israel ja que no ho fan els que haurien de fer-ho, fem servir les xarxes socials per quelcom positiu informant de tot el que sapiguem del genocidi a Gaza i a tot Palestina.
Els governs que han estat elegits haurien d’entendre que si no actuen perdran els nostres vots, si no sancionen Israel, si no trenquen les relacions diplomàtiques i comercials; en primer lloc, la compra de material militar; si no denuncien els crims sionistes als tribunals internacionals (la Haya, ONU,,,)
Lluitarem per un món on cap poble oprimeixi a un altre. Els mateixos bancs que van finançar Hitler financien avui els assentaments il·legals a Cisjordània. Els mateixos països que van tancar les portes als jueus que fugíem del nazisme avui proporcionen les armes necessàries als botxins de Palestina.
Brigitte Oftner, octogenària supervivent de Mauthausen, recordant el jurament que van fer els presoners alliberats el 1945.
Som els oblidats, els desemparats, els traïts per tothom. Els horrors que suportem desafien la comprensió humana. La veritat de Gaza s’escapa de la imatge, l’escriptura o la paraula. No sóc aquí per generar compassió; sóc aquí per revelar la veritat sobre el patiment més perllongat del món: un cicle criminal perpetrat durant 76 anys.
Mahmoud Mushtaha (2024). Sobrevivir al genocidio en Gaza. Ed. Escritos contextatarios. Madrid
L’ONU calculava fa temps, un 15% dels 2,4 milions de palestins morts.
