Actualitat

Per què la mortalitat infantil dels EEUU és superior a la d’Europa?

La mortalitat infantil és una tragèdia impacta sobretot en els països més pobres. A l’Afganistan, Níger, Somàlia o Mali moren més d’un 10% dels infants abans de complir un any de vida, una situació insostenible que ha comportat que la mortalitat infantil hagi estat inclosa als Objectius del Mil·leni amb la intenció de reduïr-la a nivells mínims, d’un 0,3% de mortalitat de mitjana al món. Les causes d’aquest fenomen, als països pobres, són gairebé sempre la manca de mitjans sanitaris, un reflex de les desigualtats imperants al planeta. Però i als països rics?

Un estudi publicat pel National Bureau of Economic Research estudia els motius pels quals la mortalitat infantil és superior als Estats Units que al països europeus, tot i ser una major potència econòmica. I el resultat és que les famílies nord-americanes d’entorns socioeconòmics desfavorits pateixen més aquesta tragèdia, sobretot a partir del primer mes de vida del nadó.

“El desavantatge postneonatal dels Estats Units es deu bàsicament a un excés de mortalitat entre els individus d’estatus socioeconòmic baix”, apunten els autors de l’estudi. “Observem que els infants fills de dones blanques, amb un bon nivell educatiu i casades als Estats Units tenen taxes de mortalitat iguals” a les d’Europa, conclouen els investigadors. És a dir, que la taxa de mortalitat infantil nord-americana és més elevada perquè els pobres la pateixen amb més intensitat.

Per establir les comparacions, l’estudi escull dos països europeus: Finlàndia, que té una de les taxes més baixes, i Àustria, que està a la mitjana europea, d’uns 4,26 morts per cada 1.000 naixements. Els Estats Units es troben a la posició 49 de països del món (5,98 per cada 1.000). Estan a l’alçada, per exemple, de Croàcia, malgrat que tripliquen el seu PIB per càpita. (En aquest cas cal apuntar que Espanya és el desè país amb menys mortalitat, per sota inclús de Finlàndia).

La recerca, que abraça un període de temps de cinc anys -del 2000 al 2005-, a més d’assenyalar les desigualtats com el principal desencadent de la mortalitat infatil -també dins un mateix país-, aporta una altra novetat: la principal diferència entre els països no es dóna en el moment de néixer el nadó -període neonatal-, sinó a partir del seu primer més de vida -postneonatal-. És a dir, que als Estats Units la mortalitat infantil és similar a l’europea durant el primer mes de vida, però creix molt més entre el primer mes i el dotzè.

“Pel que fa a les polítiques, aquestes dades suggerèixen que posar el focus en millorar la salut en el moment del naixement (per exemple, ampliant l’atenció prenatal) serà insuficient”, apunten els investigadors, que atesos els seus resultats confien més en una atenció a famílies d’entorns desfavorits durant tot el primer any de vida del nadó. En aquest sentit, aposten per un seguiment a domicili per part d’infermers, servei que la sanitat pública ja cobreix en alguns països europeus.

Tal com es recorda a l’estudi, durant la segona meitat del segle passat es va apostar per destinar recursos a millorar les tecnologies mèdiques d’atenció als nadons neonatals, però quan els països adquireixen un cert nivell de desenvolupament aquesta ja no hauria de ser la prioritat. En aquest sentit, l’estudi constata que “si els Estats Units tenen algun avantatge pel que fa a la mortalitat respecte a la resta de països és durant el primer mes de vida”. Tampoc es nota la diferència entre aquests països quan s’analitza la mortalitat en funció del pes del nadó en néixer, un altre factor sobre el qual s’hi havia posat el focus durant anys.

Per reduir el nivell de mortalitat infantil dels Estats Units a partir del primer mes de vida a nivells europeus, els investigadors estimen que caldria invertir uns 7.000 dòlars per infant.