Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Ara, que sembla haver-se apaivagat el soroll de la implementació de la tria de la llengua vehicular de l’escola per part dels pares i les mares per mitjà d’una casella en la sol·licitud de preinscripció.
Ara, que gairebé quatre anys després de la presentació del recurs de la Generalitat, el Tribunal Constitucional ha anul·lat per unanimitat la maniobra del Govern Central per imposar el castellà a l’escola a costa de fons públics.
Ara, que tornem a estar sense excuses davant la feina de fer subjectes de ple dret els ciutadans més joves de Catalunya i, per tant, dotar-los de les eines necessàries, entre les quals, la llengua.
Mares i pares
Les mares i els pares teniu un paper fonamental en l’adquisició de les habilitats lingüístiques dels fills. No podeu defugir-ne la responsabilitat.
El fet que el català no sigui la llengua familiar de molts alumnes, no hauria de ser cap impediment perquè les mares i els pares en valoreu el seu progrés.
Mares i pares, apunteu-vos-ho: mantenir un clima familiar afectiu i motivador. Valorar els èxits escolars, els esforços; i acceptar les limitacions.
I més encara: tenir una visió positiva de la vida, de les persones i de l’educació. Escoltar els punts de vista i les inquietuds dels fills i les filles.
Mestres
És necessària la coordinació del professorat que intervé en un grup d’alumnes amb uns objectius comuns per a l’ensenyament de la llengua.
La responsabilització global en l’ensenyament de la llengua, però, no pot ser espontània, no ha de dependre de la voluntat del professional.
Mestre, cal orientar l’alumne a adquirir repertori lingüístic, així com també promoure la utilitat de la llengua com a eina comunicativa.
Mestre, també cal afavorir la consciència lingüística de l’alumnat i fomentar la sensació que pertany a una comunitat lingüística concreta.
I, per tant, cal prioritzar les activitats que afavoreixen la comprensió lectora i l’expressió escrita, i oral; i la creativitat lingüística.
I encara, quatre coses
La lectura és fonamental: ajuda a adoptar una actitud crítica, afaiçona la personalitat; i obliga a resumir, a interpretar, a recensionar.
Per poder llegir i saber comprendre, cal treballar la lectura d’una forma comuna en les diferents àrees, tot i l’especificitat de cadascuna.
La lectura, entesa com una matèria que ha de ser ensenyada de manera col·legiada, ha de ser un eix central i imprescindible de l’escola.
Hi hauríem de pensar, en tot plegat, perquè al marge de les conjuntures, sabem que el llenguatge i la persona són una mateixa cosa, i que, com ens va dir en Joan Solà,1 cal plantar cara i ensenyar la llengua. Ara.
1 Joan Solà. Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra. (Barcelona: La Magrana 2009).
El Diari de l’Educació, 2025