Opinió

Pobresa + Racisme = Segregació

La segregació escolar continua, es fan alguns petits esforços per reduir-la, però no hi ha voluntat decidida d’eradicar-la. A alguns sectors de la societat els va bé que existeixi. No trobar a les aules gitanos ni estrangers pobres agrada a una part de les famílies del país, famílies que normalment participen als processos electorals i, per, tant influeixen als polítics que governen o volen governar.

Llegint les notícies de l’intent de tancament per part del Departament d’Educació de l’escola Juan Salamero a Gavà, trobem tots els ingredients de la segregació i de les reaccions de la població i les administracions (ajuntament i generalitat). Una escola guetitzada que ha arribat a ser-ho mercès a les polítiques dutes a terme: pseudodret dels pares a escollir centre, criteris de preinscripció, privilegis de les concertades… Barri allunyat del centre de la població, famílies d’altres escoles que prefereixen que els gitanos segueixin aïllats, persones que protesten perquè es tanca una escola pública (o és només l’excusa benpensant?), ajuntament que prefereix que la situació continuï igual.

Eradicar-la no és senzill. Parlem sovint de la segregació centrant-nos en el món escolar, centres públics o concertats, criteris d’inscripció, recursos, normatives… És necessari tenir en compte tots aquests elements, però és insuficient. Hi ha, però, altres aspectes importants: hi ha segregació urbana, hi ha barris sencers que són gairebé guetos, el negoci del turisme està fent pujar els preus dels habitatges provocant que moltes famílies no puguin assumir els augments i es vegin obligades a abandonar el seu barri… Sense incidir en aquests aspectes serà difícil evitar les segregacions escolars.

Voldria afegir altres consideracions que hi influeixen:

*Ideologies racistes; les societats riques, les europees, la nostra ho és, es poden permetre el luxe de ser racistes, de menysprear els diferents, els pobres, els nouvinguts, els de colors, parles, costums minoritaris malgrat portin generacions o segles vivint al nostre país. A aquests se’ls pot explotar però no reconèixer-los els drets com els pertoca. Sense els nouvinguts, i si no n’arribessin uns quants milions més, les economies riques col·lapsarien, els habitants anomenats autòctons seríem pobres; (la majoria, sempre quedarien els súper rics); però aquells i aquelles que estan denigrant la immigració (influïts potser per les proclames de les dretes polítiques) i voldrien fer-los fora serien els primers a rebre’n les conseqüències.

*Tenim eleccions municipals cada quatre anys, catalanes i generals sovint i fins i tot cada cinc anys les europees… I què?, que dirien alguns adolescents. Els diferents governs no es prenen ni s’han pres seriosament la greu situació. Els governs són responsables de dirigir la política del país i podrien redistribuir béns i serveis per posar-los a l’abast de tothom i reduir una part de l’enorme desigualtat existent. Però darrerament a tot Europa estan funcionant com  majordoms dels poderosos, dels que guanyen diners de manera exagerada. Botin, els dirigents de la Caixa i la resta d’entitats bancàries, Florentino, Ortega… Aquests són els veritables culpables de la pobresa i de tot el que això comporta. I com que les administracions no volen fer front realment als problemes, indirectament estan animant a pujar l’extrema dreta que recull els desànims, les desil·lusions i el cansament de moltes persones que viuen amb dificultats, que els costa trobar un treball amb sou digne, i encara més un habitatge que puguin pagar i escalfar o refredar si cal, que puguin menjar de manera sana tots els dies… Si fins ara cap govern els ho ha solventat provaran amb les dretes encara que siguin franquistes o feixistes.

*Amb bona intenció, m’agradaria pensar-ho, s’apliquen actuacions que no afavoreixen a qui ho necessita de debò: gratuïtats d’escola infantil per a tothom, materials o llibres de text regalats, xec escolar per a qui ho necessita i per a qui no ho necessita… Les estadístiques ens diuen que qui més aprofita aquests regals és el sector benestant o de classe mitjana; les classes baixes en queden menys afavorides. (Difícilment podem pensar que és amb bona intenció que s’atorguen recursos a les escoles concertades per atendre alumnat amb dificultats econòmiques). I constatem que la resta de la població, els que podem arribar a final de mes, no lluitem gaire per canviar les coses, no lluitem perquè tothom participi de la riquesa que es genera entre tots i uns pocs se la queden. Uns impostos progressius, que qui més té més paga, aplicats rigorosament ajudarien a compensar les desigualtats.

És prioritari canviar les configuracions urbanístiques de molts barris de les nostres ciutats, evitar la gentrificació i l’expulsió de veïns i veïnes que no poden pagar els augments de lloguer

*Per millorar una escola gueto, com el Juan Salamero, es pensa a eliminar-la o bé, a repartir el seu alumnat. Per què no repartim l’alumnat no vulnerable? A rural hi ha transport escolar a primària als municipis molt extensos i poc poblats. Hi ha rutes que duren una hora; criatures que es passen dues hores diàries a l’autocar. És prioritari canviar les configuracions urbanístiques de molts barris de les nostres ciutats, evitar la gentrificació i l’expulsió de veïns i veïnes que no poden pagar els augments de lloguer com dèiem. Per tant, no és desitjable, però mentre no es facin actuacions que evitin les guetitzacions residencials, el transport escolar podria ajudar a pal·liar les segregacions. Tenint en compte que a ciutat les distàncies són més curtes que a rural i mai s’arribaria a superar els quinze minuts. En això copiaríem les escoles privades que passegen el seu luxós autocar pels carrers, tot fent propaganda del seu centre d’elit i de suposat èxit escolar. Però a la majoria de barris o ciutats petites es podrien evitar els centres guetitzats barrejant alumnat des de les comissions de matriculació sense cap mena de transport. Les preinscripcions es presentarien a una oficina de matriculació i, amb criteris objectius i transparents, es repartiria tot l’alumnat amb una distribució equilibrada per a tots els centres. Amb voluntat política i pedagogia antiracista a tota la població es podrien reduir les segregacions escolars de manera significativa.

Les alternatives han de venir d’actuacions coordinades, com a l’època de les escoles d’Acció Especial (no confondre amb les Escoles d’Educació Especial), als anys 70-80 del segle passat, que implicava intervenir a diferents departaments del govern, no només al d’ensenyament. La gestió d’aquells centres escolars era responsabilitat compartida pels Departaments de Sanitat, Justícia, Serveis socials, Joventut i pels Ajuntaments que, segons l’Ordre que va crear aquelles escoles, havien d’actuar de manera coordinada.

Els gitanos i els estrangers pobres són ciutadans i ciutadanes de ple dret i així han de ser tractats, reconeixent-los els seus drets. Primer, que els puguin exercir realment i després es podrà legítimament exigir-los el compliment dels seus deures. No a l’inrevés com la verborrea de dretes proclama contínuament.

Atendre tothom de manera equitativa, lluitar eficaçment contra la pobresa, avançar amb polítiques que facin disminuir les grans desigualtats d’accés als béns i serveis, comportaria, alhora, la disminució de les segregacions escolars.