Anàlisi

Prevenció de les violències LGTBI a les aules

Un estudi publicat a la “Revista Nacional e Internacional de Educación Inclusiva” (any 2020) i efectuat sobre una mostra de 279 alumnes de dos instituts catalans diferents, afirma que:

• El 70% de l’estudiant ha presenciat episodis d’LGTBI-fòbia en la forma d’insults directes
• Un 52% ha presenciat imitacions, burles i gestos denigratoris
• Un 65% he presenciat rumors o comentaris
• El 9,3% admet haver-hi participat quant a rumors i comentaris
• El 7,5% admet haver-se burlat amb paraules, gestos o imitacions

Un altre estudi, sobre risc de suïcidi en joventut LGTBI a Mallorca, també de l’any 2020, afirma que sis de cada deu joves LGBTI+ han pensat en suïcidar-se en algun moment de la seva vida i que dos de cada deu ho han intentat.

Com ens mostren aquestes xifres, quan parlem de LGTBI-fòbia parlem d’un greu problema social que afecta a tothom: alumnat, personal docent i no docent, famílies, i, finalment, tota la societat en el seu conjunt.

La LGTBIfòbia es pot definir com “el rebuig, la discriminació, exclusió i/o violència des de les institucions, estructures socials i persones individuals cap a les persones que no conformen amb les normes de sexe-gènere”¹.

Es tracta de violències, en forma de micro i macroagressions, que poden portar a l’abandonament del centre educatiu, la desmotivació personal i fins i tot a comportaments autolesius².

Les que s’anomenen microagressions són les més difícils de detectar, però també les més significatives a l’hora de voler prevenir la LGBTI-fòbia ja que constitueixen, per sí soles, aproximadament el 70% del total de les violències.

La dificultat en detectar-les resideix en el fet que aquests comentaris estan normalitzats a la nostra societat. La majoria de les persones no en som conscients i d’aquesta manera la LGTBIfòbia es minimitza i s’invisibilitza, així com els seus efectes nefasts sobre la salut de les persones que els reben.

Exemples concrets de microagressions dirigides a infants o les seves famílies poden ser comentaris com ara: “No sé com deixen que el nen es vesteixi així, al final el convertiran en una nena”; “Sou dues mares? I quin referent masculí té la criatura?”; “Qui fa de mare entre vosaltres?”; “La Júlia és una nena trans? No ho sembla!” i molts d’altres més subtils que només els detecten aquells que els pateixen a diari.

En aquest vídeo en podem veure alguns exemples més patits sovint pels joves del col·lectiu lgtbi+: “Però ets noi o noia?”; “T’hormones?” ;“Ostres, no sembles lesbiana!” ;“Sempre va semblar un marimacho”; “Així mai tindràs una família”.

Com podem evitar les microagressions?

És essencial prendre consciència de la seva existència i dels seus efectes, tenir clar que aquests no són comentaris inofensius i que afecten el benestar d’infants i joves.

Aquesta mena de comentaris es basen en prejudicis (que en una parella una persona “faci” d’home o de dona), judicis de valor (valorar positivament que a algú no se li noti el fer de ser una persona trans), invasió de l’esfera intima i privada de l’altre (preguntar sobre operacions o hormonació o sobre el deadname) o tracte inadequat (fer servir noms i pronoms que la persona no fa servir per referir-se a si mateixa).

Un cop prenem consciència de les microagressions i de com es manifesten, podem utilitzar diverses eines per prevenir-les i combatre-les: des d’accions de sensibilització i de formació fins a protocols de denúncia.

Aquí us deixem un enllaç on trobareu: formacions que oferim des de l’associació Escola-Entorn; tallers per fer a l’aula que proposen altres entitats especialitzades; materials i guies descarregables, etc.:

https://activitum.cat/recursos-diversitat-sexual-genere/

A més a més, us proposem un petit procés de reflexió per al vostre centre que pot ajudar-vos a establir un protocol de bones pràctiques i a generar espais més inclusius, amables i segurs per tothom.

1-Dibuixar un petit diagnòstic inicial de centre en relació a la seva inclusivitat i capacitat de prevenció de la LGTBIfòbia:

• El personal docent (i no docent) normalitza l’ús de compartir i preguntar pronoms?
• El personal docent dona suport a l’alumnat que utilitza instal·lacions (banys i sales de vestir) alineades amb la seva identitat de gènere?
• Existeixen mecanismes per assegurar que hi hagi adults de referència per a les persones LGBTIQ+?
• El professorat dedica temps no només a aturar comportaments negatius anti-LGBTIQ+, sinó també per educar sobre la terminologia, història, esdeveniments, etc. S’ha introduït la diversitat sexual i de gènere en el currículum de forma transversal? El professorat fa servir els materials existents que aborden la diversitat sexual i de gènere?
• Les imatges d’aula i passadís reflecteixen les persones LGBTI+ i tot l’espectre de l’expressió de gènere?
• El professorat i el personal del centre utilitza un llenguatge inclusiu i proporciona exemples per l’eliminació d’estereotips (per exemple quan es comunica amb dues mares o dos pares? Té mòduls amb llenguatge inclusiu com referir-se a progenitor(s) en lloc de pare/mare?
• S’ha format el personal del centre en prevenció i resposta a l’assetjament basat en l’orientació sexual, la identitat de gènere i l’expressió de gènere?
• El personal del centre està conscienciat sobre la protecció de la confidencialitat de l’alumnat?
• El personal del centre coneix el dret de tota persona, independentment de l’edat, a demanar un canvi del nom sentit al registre civil i per conseqüència a tota la documentació escolar?

2– Formar el professorat amb, com a mínim, una formació bàsica en aquest àmbit, complint així amb la llei estatal 4/2023, l’anomenada Llei trans, i la llei catalana 11/2014 de prevenció de les discriminacions cap al col·lectiu LGTBI.

• https://activitum.cat/formacions-diversitat-sexual-genere/

3– Tenir a mà la UsApps* i els dos protocols existents i posar-los a disposició de tota la comunitat educativa:

• Protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu
• Protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgènere en els centres educatius

*La UsApps és una aplicació que serveix com a canal de comunicació directa i de denúncia i que la pot utilitzar tant l’alumnat com la resta de la comunitat educativa, tant si és una persona que viu directament una situació de violència com si n’és testimoni. Ha estat creada per la unitat de suport a l’alumnat en situació de violència del Departament d’Educació, la USAV, que gestiona casos de violència als centres i en coordina l’abordatge, tot seguint els protocols establerts.

Per a més informació, formacions o acompanyament a centres educatius en aquest àmbit, podeu contactar amb l’equip de formació en prevenció de les violències LGTBI del Portal d’Activitats Educatives de Catalunya formacio@activitum.cat, així com amb el SAI del vostre municipi o la USAV.

¹ Platero, 2008; Hadler, 2012; Rivers i Duncan, 2013; Caminos i Amichetti, 2015; Salvador Lara, 2016.

² Takács, 2006; Platero i Gómez, 2007; Platero, 2008; Pichardo, 2009; Hadler, 2012.