Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El professorat ha estat, per raons òbvies, un d’aquests col·lectius professionals que més ha patit el desgast, i s’obre la porta al risc de desmotivació i retenció de bons docents a les escoles, similar al que ocorre en alguns països europeus des de fa anys. Aquest és un tema que ha de preocupar-nos, perquè la motivació del professorat és una variable independent que afecta la qualitat de la docència, així com a la pròpia motivació de l’alumnat i els seus resultats educatius. La motivació del professorat és un predictor útil de l’aprenentatge de l’alumnat.
Per a saber com prevenir la desmotivació d’aquest col·lectiu professional essencial, val la pena remuntar-se a estudis i recerques previs que ens assenyalin antecedents, per calibrar quin tipus d’efectes podem viure en el sistema educatiu en un escenari post pandèmic, i avançar propostes. Des de la European Education Policy Network of Teachers and School Leaders (EEPN), xarxa europea d’organitzacions (responsables polítics, professionals, investigadors i grups d’interès) per promoure la cooperació, el desenvolupament i la implementació de polítiques a diferents nivells de governança educativa, se’ns ofereixen diagnòstics i propostes de política educativa des del context europeu que poden resultar inspiradores per les administracions públiques. En aquest marc, Peter Kelly (Universitat de Plymouth) assenyala que, a Europa, els 5 primers anys de l’exercici de la professió docent són crítics per preservar la qualitat de l’educació des del punt de vista de la motivació del professorat, i indica tres aspectes clau que permeten millorar la retenció docent i la qualitat educativa: l’acompanyament inicial quan es comença a exercir, l’acompanyament al llarg de la carrera docent, i l’estímul als factors motivacionals.
Els 5 primers anys d’exercici de la professió docent són crítics per preservar la qualitat de l’educació des del punt de vista de la motivació del professorat
Una altra font: el 2018, les autoritats educatives europees van suggerir que els estats membres de la UE havien de proporcionar programes de suport a la carrera inicial del col·lectiu docent durant els primers dos o tres anys, i que aquests havien de poder reduir les hores de contacte directe amb l’alumnat per a disposar de temps que els permeti el desenvolupament professional, la mentoria i establir les bases de la seva acció docent -identitat i agència- sense sobrecàrregues. Aquest mateix any, el mateix Kelly i altres van apuntar la necessitat d’una supervisió d’alta qualitat, la reducció de la càrrega de treball i l’organització d’una xarxa social per a professorat novell com a aspectes importants per a prevenir l’abandonament escolar docent.
Dels treballs de l’EEPN podem extreure’n diverses lliçons. En primer lloc, les relacions en el si de la comunitat tenen un paper central per al manteniment del compromís dels i les docents, així com el reconeixement social i el sentiment de pertinença. En segon lloc, les polítiques d’avaluació basades en el rendiment de l’alumnat tenen un impacte negatiu sobre el col·lectiu docent i augmenten la seva desmotivació i desig d’abandonament. Finalment, des de la perspectiva de la carrera professional i de la vida laboral, els sistemes educatius ofereixen escasses possibilitats d’aconseguir una promoció vertical, ja que l’única opció ascendent de la carrera docent és passar a tenir responsabilitats directives en els centres escolars, la qual cosa més que una promoció sembla un canvi de carrera, a causa de les diferents funcions professionals entre un i un altre rol (Kelchtermans, 2017).
Des de l’Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes (ERDISC) de la UAB ens sumem a aquestes observacions i recomanacions. Considerem que la pandèmia ha mostrat com a essencial reconèixer la tasca del professorat en el seu dia a dia per mantenir el vincle que uneix la comunitat educativa. Cal prevenir la seva desmotivació, no sigui que, a més de preocupar-nos per l’abandonament escolar de l’alumnat, hàgim també de preocupar-nos per l’abandonament escolar del professorat. Per a més informació, convidem a consultar la web de EEPN https://www.esha.org/esha-projects/education-policy-network/
Miquel Àngel Essomba, Anna Tarrés i Meritxell Argelagués són membres del Grup de recerca ERDISC – UAB (Grup de recerca en diversitat i inclusió en societats complexes)
