Opinió

Quan l’alumnat educa en diversitat de gènere

Hi ha alumnes adolescents molt implicats en què la realitat de la vida formi part de l’educació a les aules. Són persones inquietes i conscienciades que promouen actuacions, canvi de sensibilitats, adaptació als llenguatges normalitzats  i, sobretot, actualització de determinades mentalitats i formes de fer, tant entre el professorat com entre els seus companys i companyes. En aquest cas, estudien en un centre públic que fa anys que acull tothom (frase que hauria de ser més evident del que els documents educatius recullen, no sempre fidels a allò que algunes persones expliquen que han viscut en altres centres), amb una atenció especial per l’alumnat LGTBIQ. En el dia a dia de l’educació aquesta apreciació també hauria de sobrar per òbvia, però es remarca aquí perquè, després d’anys d’atenció prioritària, l’antiguitat és un grau i les realitats educatives són molt diverses.

La normalitat està plena de diferències, en entorns educatius complexos dins una societat on determinats grups volen imposar censures diverses, es diguin ara pins parentals, supressió de continguts o d’assignatures, o imposició de temes concrets per ser tractats d’una forma determinada  a les aules, mentre aspectes fonamentals de la convivència democràtica exigeixen permisos familiars. Solen ser els mateixos que, després, publiciten acusacions d’adoctrinament del professorat  amb un fariseisme que produeix por.

Anàlisi

Analitzem sovint els entorns educatius i el que s’està fent per afavorir canvis en els temes gènere, llenguatge, normalitat i actituds? De veritat, estem fent el màxim possible? Els currículums i les normatives necessiten plasmacions en la vida del dia a dia.

Hem de sumar forces també amb l’alumnat més compromès perquè, entre tots plegats, es generin línies educatives i sinèrgies que reforcin els comportaments correctes. Les xacres de la violència de gènere, els clixés masclistes i tantes interpretacions subliminals o esquemes comunicatius contra algú s’han de combatre des de molts fronts. L’educació és el  més important.

Presència

El setembre de 2019 un col·lectiu d’alumnat va crear un comitè feminista a l’institut. La finalitat era, per una banda, consolidar el treball i les actuacions tradicionals del centre en aquesta formació i, per una altra, fomentar actuacions que ajudin a generar una cultura de respecte i integradora, contra la violència de gènere i per assolir la visió feminista. A més dels tradicionals actes dels dies assenyalats: 25 de novembre (dia contra la violència de gènere) i 8 de març (dia de la Dona), tenen com a objectiu dur a terme actuacions al pati i a les aules, reflexionar amb les delegacions d’alumnes de cada classe, mantenir reunions de seguiment amb la direcció del centre i implicar-se al màxim en un dels objectius concrets del Pla Anual d’aquest curs: la utilització de llenguatge no sexista en les classes, en els documents de centre i en les converses habituals, inclosa la interactivitat en les xarxes socials i de missatgeria.

Actuacions

Després d’una conversa en profunditat amb el comitè feminista i de fer una retrospectiva sobre el que s’ha fet al centre, compartim algunes línies de treball i actuacions d’aquest col·lectiu (que dóna suport a les proposades per la direcció) per aconseguir canvis, des de la pràctica. Es poden exportar a d’altres centres i organitzacions:

1. Impuls a actuacions de grups d’alumnes conscienciats que participen en col·lectius de la ciutat i que volen incrementar l’educació del centre educatiu amb propostes importades dels espais on es mouen. Sovint es desconeix el potencial real de l’alumnat adolescent, en el seu vessant d’aprenentatge no formal i informal. El seu aprofitament és fonamental per incrementat la qualitat de l’educació.
2. La transversalitat d’objectius ha d’anar acompanyada amb actuacions concretes i contínues i amb estratègies de vigilància per aconseguir una major efectivitat. La teoria sense l’acció perd eficàcia educativa.
3. Les inquietuds de l’alumnat s’han de tenir molt en compte, i més quan es comprometen a ser agents de canvi educatiu i social. En certa manera, estem davant la personalització de l’aprenentatge, impulsat també per alumnes.
4. Hi ha fets diferencials a tots els centres que poden ser l’origen de canvis que s’han d’aprofitar: en aquest cas, els batxillerats artístics; la potenciació de les arts plàstiques, escèniques i musicals introdueixen aire fresc a les aules. Un altre fet diferencial, l’ús intensiu de les TIC des de fa 26 cursos, permet l’anàlisi de determinats discursos a Internet, seguir etiquetes i persones expertes que aporten idees, fomentar la participació amb arguments de canvi, analitzar discursos i reflexionar sobre tot allò que és tòxic per a l’educació feminista i inclusiva. A la vegada, cal predicar amb l’exemple i difondre missatges positius i educadors.
5. Els grups creats per alumnat a les xarxes socials amb la finalitat de difondre i informar sobre el feminisme incrementen la llibertat d’expressió, el respecte i la mentalització a l’hora d’actuar: whatsapp ha ajudat a centrar els temes i a impulsar actuacions. En aquest cas, tenen un del grup impulsor i un altre obert, amb un continu increment de persones que s’hi volen afegir.
6. Els missatges tractats pel col·lectiu necessiten reunions periòdiques presencials amb delegacions de classes i persones encarregades, per traslladar les idees a les classes.
7. Tothom ha d’estar alerta per detectar allò que pot faltar el respecte de qualsevol persona i tenir eines per provocar canvis.
8. Quan calgui, s’ha de demanar la col·laboració de persones expertes, entitats i grups de l’exterior per a la contextualització i tractament d’aquesta temàtica. Fa tres anys va venir a parlar amb l’alumnat Joana Biarnés (1935-2018), fotògrafa nascuda a Terrassa, la primera dona que va exercir com a reportera gràfica a l’Estat. Les seves visites als camps de futbol van ser molt hostils, plenes de comentaris masclistes pel fet de ser dona.
9. L’alumnat valora molt positivament el procés d’acollida d’alumnes a les classes, per afavorir la seva integració i l’educació global en la normalitat afectiva i sexual.
10. El llenguatge masclista en converses, classes o xarxes socials exigeix un canvi profund que s’ha de traslladar al dia a dia, dins i fora del centre. Cada persona ha de predicar amb l’exemple per educar la societat. Quan calgui, s’haurien de corregir, a classe o a fora, llenguatges que ja no toquen. Un exercici molt útil que es fa és que l’alumnat construeixi un diccionari de paraules sexistes i el seu equivalent no sexista al llarg del curs.
11. El professorat i l’alumnat no poden permetre en cap moment comentaris, visualització de símbols, frases, dibuixos, grafismes o lemes que incitin a comportaments contraris a la inclusió, la igualtat i el respecte a tothom.
12. Ha de ser curricular tot allò que millora la societat, la democràcia i el pensament crític. Els temes d’actualitat són autèntiques assignatures competencials que s’alimenten cada dia.

El potencial de l’alumnat adolescent és un gran aliat en la feina pedagògica  dels centres educatius. En el disseny de la seva educació juguen un gran paper. Ara que tant es parla de mesures repressives com el pin parental, és un bon moment per seguir exercint el deure democràtic d’educar en tot allò que ajudi a consolidar una societat més justa, inclusiva i integradora. Malgrat una minoria.