Anàlisi

Quatre claus per entendre la Catalunya d’avui segons l’informe de l’ICPS

1)Desafecció amb la democràcia i l’augment de l’autoritarisme

L’informe assenyala una creixent polarització política a Catalunya, amb una part de la joventut inclinant-se cap a posicions més conservadores o reaccionàries, mentre que un altre segment manté una visió crítica cap al sistema polític actual. Si analitzem el sector de joves entre 18 i 24 anys, veiem que és la franja d’edat on la resposta “En algunes circumstàncies, un règim autoritari, una dictadura pot ser preferible al sistema democràtic” obté millors resultats. Fins a un 16,4% així ho creu, mentre que un 20% considera que “A la gent com jo li és igual un règim o un altre”. És a dir, només un 61,8% dels joves consideren que la democràcia és preferible a qualsevol altra forma de govern. Aquesta polarització reflecteix una crisi de representació, on els joves no se senten identificats amb les opcions polítiques tradicionals, cosa que podria portar a una desmobilització més gran o al sorgiment de noves expressions polítiques en el futur.

A més a més, un 20% es mostra indiferent entre viure en una democràcia o sota un règim autoritari. Aquestes xifres contrasten amb altres franges d’edat, on la preferència per la democràcia és més pronunciada. En conjunt, el 59% de l’electorat català percep que la democràcia està amenaçada, assenyalant factors com les ‘fake news’, l’extrema dreta i les desigualtats econòmiques com a principals amenaces.

2) Enduriment de postures contra la immigració

La percepció negativa envers la immigració ha augmentat a Catalunya. Segons l’estudi, un 54% dels catalans opinen que s’haurien d’establir més límits a la immigració, cosa que representa un increment significatiu en comparació amb enquestes anteriors. Aquest sentiment és especialment notable entre els homes joves, reflectint una tendència cap a postures més conservadores en aquest grup demogràfic. L’auge de partits com Aliança Catalana ha influït en la percepció pública sobre la immigració, portant altres formacions polítiques a endurir les seves postures sobre això, però principalment aquest enduriment se centra en els votants de VOX (85,7% dels votants així ho creu), Junts per Catalunya (67,4%6), i el PP (64,9%). El segueixen el PSC (50,2%), ERC (43,2%), i ja a més distància a Comú/Sumar (20,6%) i la CUP (17,2%). Encara que la tendència sigui negativa en aquest aspecte, cal recordar, tal com va esmentar Oriol Bartomeus —director de l’CIPS — que “si agafem una perspectiva temporal més àmplia i mirem les dades dels anys noranta”, el total de la població és avui més favorable a la immigració que aleshores”.

3) Bretxa de gènere en el suport al feminisme i la percepció d’amenaces

L’estudi destaca una diferència marcada de gènere en la percepció de certs valors socials. Només un 40% dels homes joves s’identifiquen com a feministes, cosa que indica una disminució preocupant en comparació amb anys l’any passat, quan la xifra se situava en el 57%. Per contra, un 75% de les dones joves entre 18 i 24 estan d’acord amb els valors que representa el feminisme. Aquesta divergència suggereix una radicalització diferenciada per gènere entre la joventut catalana, que segueix les perilloses tendències masclistes globals ascendents.

4) Evolució del suport a l’independentisme a Catalunya

En els darrers anys, s’ha observat una disminució en el suport a la independència de Catalunya. Segons l’enquesta de l’ICPS, mentre que l’any 2016 un 40% de les persones preguntades afirmaven que li agradaria que el procés acabés amb la independència de Catalunya, aquesta xifra se situa ara al voltant del 30%. Però és més rellevant, si és possible, aquesta altra dada: només un 5% considera que el procés acabarà amb la independència de Catalunya. La immensa majoria considera que, bé el procés acabarà amb un pacte que doti Catalunya de més autogovern (40%), o bé que acabarà amb l’abandonament definitiu del procés (40%).

Si s’analitzen les dades mirant els partits polítics, hi ha una xifra que sens dubte ressalta per sobre de la resta i que ajuda a explicar, en part, aquest descens: si l’any 2018 un 83,6% dels votants d’ERC volien que Catalunya fos un estat independent, avui només són un 63,7% els que així ho desitgen.