Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Hermini va néixer a Barcelona l’any 1951 i estava afectat d’hemofília. Va començar estudiant Medicina i després va fer Filosofia i Lletres en l’especialitat de Pedagogia a la Universitat de Barcelona. Ens vam conèixer a la classe de Filosofia de primer a les vuit del matí, allà va començar una profunda amistat que va continuar tota la vida. Un dels treballs finals de la carrera consistia a fer un projecte d’escola que fos innovadora i així van començar a pensar i treballar plegats. El propòsit era fer una escola integradora, avui en diríem inclusiva. Una escola centrada en l’aprenentatge de l’infant en clau d’atenció a la diversitat, on infants, amb dificultats o sense, fossin atesos en les condicions adients per tal que la diferència no comportés desigualtat.
Compartíem les reflexions i propostes que havíem rebut del professorat de la facultat, fonamentant el que crèiem que havia de ser en aquells anys setanta una escola innovadora. Ho fèiem a partir del que havíem après a les classes i converses amb els que van ser els nostres mestres, especialment amb en Lluís Folch i Camarasa, Alexandre Sanvisens, Nicanor Ancochea, Joaquim M. Aragó, Miquel Meler i Nuria Borrell. I així, acabada la carrera, a la segona meitat dels setanta vàrem començar a elaborar amb la Marta Blancafort el projecte d’una escola integradora –inclusiva– que es concretaria en la integració de la infància afectada d’hemofília i que anomenaríem Projecte. I la vàrem fundar juntament amb l’Anna Molas l’any 1980.
L’hemofília de l’Hermini li havia comportat, com a altres infants afectats, força absentisme escolar, i suposava en molts casos dificultats serioses per seguir estudis posteriors o incorporar-se al món del treball.
Ni ordinària ni especial
El recorregut des d’aquest primer projecte fins a la constitució de l’Escola Projecte com a escola integradora no va ser fàcil. Només s’explica per la tossuderia de l’Hermini, el seu caire emprenedor i l’aliança de voluntats amb la seva família, la qual va constituir el 2 de maig de 1979 la Fundació Hermini Tudela, que va emparar el funcionament de l’escola garantint el suport mitjançant ajuts a tot infant afectat d’hemofília de l’àrea metropolitana de Barcelona. La fundació porta el nom del seu germà petit, que també es deia Hermini i que va morir d’hemofília. Cal destacar també la col·laboració de persones que vàrem donar suport al projecte de crear una escola d’aquestes característiques quan la legislació no ho tenia previst i especialment la confiança d’un conjunt de professionals –mestres, pedagogs i ATS– que van ser el claustre fundador de l’escola.
En aquells moments es podien constituir i autoritzar escoles ordinàries i escoles d’educació especial. I el projecte de l’Hermini no volia això. Volia una escola de règim ordinari que a la vegada estigués especialitzada en l’atenció a la infància afectada d’hemofília i en la qual tot l’alumnat, patís o no per aquest trastorn genètic que dificulta la coagulació de la sang, estudiés, treballés, jugués, participés i es divertís en una ambient d’ennobliment, de cooperació i de profit. Aquesta fita es va assolir, gràcies –com sempre succeeix quan es vol transformar i millorar– a les accions de determinades persones que amb decisió troben esquerdes a les normatives i fan possibles els canvis. Els responsables de la Conselleria d’Ensenyament, del Ministeri d’Educació i dels serveis d’educació especial i de la inspecció, com Sara Blasi, Maria Jesús Cebrián, Josep Maria Jarque i Teresa López del Castillo, van saber fer una digestió creativa de les lleis i normatives i van fer possible una escola inclusiva a Barcelona molt abans que la llei ho establís.
Com sempre feia, l’Hermini es va assessorar i envoltar de professionals que des de perspectives diferents van col·laborar a conformar el projecte educatiu de la que seria l’Escola Projecte de Barcelona. Especialistes en hematologia, pediatria, psiquiatria, psicopatologia infantil, psicologia i, òbviament, pedagogia varen acompanyar els moments de disseny i fundació del que seria una escola “especialment” ordinària[1] on, com deia l’ordre d’autorització definitiva del centre del Departament d’Ensenyament de 1981, es coeduquessin “escolars afectats d’hemofília juntament amb nens i nenes que no pateixin cap malformació ni minusvàlua”.
Es van fer visites als centres medico-escolars per a infants afectats d’hemofília de França, país que, malgrat ser capdavanter en el seu tractament mèdic i social, no disposava de cap centre educatiu integrador com el que pensava l’Hermini, i es van mantenir reunions de treball amb l’Associació Catalana d’Hemofília i les associacions francesa i espanyola per conèixer el seu parer. I amb aquest recorregut Projecte va obrir les portes de l’escola el 15 de setembre de 1980, assolint la categoria d’escola concertada a partir del setembre de 1981. Des del principi, l’afany de la Fundació Hermini Tudela[2] va ser que l’escola arribés a ser una escola pública, entesa com aquella que no permet el lucre en matèria educativa i afavoreix la llibertat d’ideari i de gestió pedagògica. Projecte va passar a ser l’Institut Escola Projecte de la Xarxa pública el setembre de 2022.
Conviure en la diferència
I quina concepció tenia l’Hermini d’allò que li calia a una escola per ser inclusiva? En síntesi, havia de ser una escola que no només escolaritzés infants amb dificultats i sense. Una escola inclusiva –en dèiem integradora en aquells moments– havia d’oferir un clima on el fet de conviure en la diferència ajudés tots els infants a crear-se una imatge positiva i ajustada d’ells mateixos, coneixent i acceptant les seves capacitats i deficiències, sense que aquestes suposessin una limitació per al seu creixement personal. Una escola on els serveis i les activitats fossin òptimes per als infants afectats d’hemofília i bones per a la resta. Una inclusió escolar orientada cap a un model de societat inclusiva.
I per això calia que l’escola tingués unes mides humanes i una aliança estreta amb les famílies, amb totes; que practiqués un enfocament personalitzat, tant en relació amb els aprenentatges com en l’acompanyament i treball amb les famílies; i que disposés d’un servei d’infermeria en connexió amb els hospitals que habitualment atenien els infants afectats d’hemofília escolaritzats.
I, òbviament, calia que l’equip docent i educatiu i el personal que treballava a l’escola tingués informació suficient sobre què significava treballar amb infants afectats d’hemofília. L’especialització de l’escola en una determinada malformació o discapacitat, comptar amb la presència a temps complet al centre de professionals no docents –en concret, d’infermeria– i el fet que estiguessin reservades al voltant d’un 15% de places per a infants afectats d’hemofília, va ser clau per avançar sota aquests criteris de màxima atenció, informació i formació.
Els premis de l’Hermini
Els avenços en el tractament de l’hemofília van permetre que el nombre d’infants que necessitaven una escolarització especialitzada minvés, però Projecte va continuar amb el seu enfocament d’atenció a la diversitat. Així, la Fundació Hermini Tudela convoca els Premis de l’Hermini a les bones pràctiques inclusives en record seu, per reconèixer i reforçar experiències orientades al benestar dels i les alumnes que per motius de salut, discapacitat o neurodiversitat es troben amb reptes en la seva escolarització en un context d’escola ordinària o fins i tot no hi poden assistir de manera continuada.
Enguany celebrem la segona edició d’aquests premis. S’hi poden presentar escoles i instituts amb etapes d’educació infantil, primària i ESO de Catalunya amb experiències que impulsin entorns d’aprenentatge en què la diversitat es visqui com un element enriquidor per a tothom. Trobareu a continuació l’enllaç per a més informació, inscriure’s als Premis i conèixer les experiències guanyadores de la primera edició de l’any 2025.
[1] Veure Aguareles, S. i Martínez, E. (2015) D’un projecte d’escola a l’escola Projecte. Barcelona. Uno Editorial.
[2] Veure l’opuscle fundacional Centre Educatiu Projecte (1979). Barcelona. Nom. I també Centre Educatiu Projecte (1984). Barcelona. FHT. i AA.VV (2006) Educació i escola. XXV Aniversari de l’Escola Projecte. Barcelona. FHT.
