Actualitat

Rebuig al primer marc regulador del servei de menjadors escolars

Les AMPA i empreses del sector del lleure rebutgen les clàusules aprovades pel deparament d’Ensenyament per regular el procés de licitació dels menjadors. L’acord, el primer del sector, afecta el Vallès Oriental i el Maresme i és vist tant per la FaPaC -principal federació d’AMPA- com per l’ACELLEC -patronal que engloba part del sector del lleure- com un atac a l’autonomia dels centres i al caràcter educatiu del servei. Ambdues coincideixen en l’agreujant que aquest acord l’aprovi amb un Govern en funcions.

L’acord preveu regular la gestió dels menjadors escolars que fins ara podia recaure bé en els consells comarcals, bé en les AMPA, bé per la direcció dels centres. Amb aquest acord, la gestió dels menjadors pel que fa a AMPA i directors passaria primer per l’homologació de les empreses per part del Departament d’Ensenyament a partir del plec de clàusules aprovades.

L’acord es va fer públic per primer cop el 15 de juliol, però va ser recorregut per l’ACELLEC. Finalment se li ha tornat a donar llum verda a principis d’aquest mes. Ara mateix té vigència fins al més d’agost i és prorrogable per un any, però tant ACELLEC com la FaPaC han fet pública la seva voluntat de tornar-lo a impugnar.

L’oposició de les AMPA

Des de la FaPaC es creu que l’acord beneficia les grans empreses, limita la capacitat de les AMPA per gestionar el servei i prioritza el criteri econòmic per davant de l’educatiu. Denuncien també que l’acord publicat no s’adiu als pactes als quals havien arribat el departament i la comunitat educativa. Des de l’associació s’ha obert una recollida de firmes a Change.org per demanar l’anul·lació de l’acord.

Oscar Montes, portaveu de la FaPaC a Granollers, creu que l’acord “deixa a l’aire totes les AMPA que ho han gestionat durant anys” i afegeix que veuen perillar “que puguem escollir quin tipus d’alimentació volem”. A més, denuncia el fet que moltes AMPA hagin “rebut pressions perquè cedissin menjadors” i que el Departament hagi fet la licitació, que dóna quinze dies de marge per presentar candidatures, sense prèvi avís. “La primera abans del 15 de juliol quan les AMPA no estan actives […] i ara el 2 de desembre, abans del pont, treuen la licitació sense avisar, tot i que portem setmanes demanant reunions” es queixa Montes.

A més, Àlex Castillo, president de la FaPaC, remarca el fet que l’acord marc entra en col·lisió amb la moció que van aprovar tots els partits el 15 d’abril de 2015 i en la qual s’establia que s’havia de garantir, entre altres opcions, que el centre pogués “gestionar el menjador escolar, directament o per mitjà de l’AMPA o l’entitat creada a aquest efecte”.

Castillo creu que “no s’està ajudant l’empresa petita i llavors les grans controlaran el mercat que fins ara regulava la barrera de l’atomització que suposava la gestió individual de les AMPA”. Ell mateix detalla que amb l’acord, que contempla que una empresa pugui gestionar fins al 60% dels comensals, es permet que “dues empreses puguin controlar tots els menjadors de les dues comarques”. Finalment, el president de la FaPaC creu que en l’acord “el tema pedagògic és inexistent” i remarca el fet que “el menjador escolar és part de la formació dels infants”.

Des de la Federació també remarquen la preocupació perquè el model planejat primerament pel Vallès Oriental i el Maresme es pugui fer extensible a d’altres comarques.

Servei educatiu o d’hostaleria?

Al seu torn, des de la patronal ACELLEC han tornat a interposar un nou recurs especial en matèria de contractació que impugna l’acord. Creuen que, tal com ja van denunciar amb l’anterior recurs, no s’especifiquen prou bé les qüestions tècniques que donen punts en el procés de licitació. Tanmateix, Pep Montes, gerent d’ACELLEC, considera que també “hi ha raons de fons no recurribles jurídicament”.

Entre aquestes, Montes destaca el fet que s’especifiqui que és un un acord dins el marc del sector de l’hostaleria i la restauració: “el menjador suposa el 30% de les hores dels nens a l’escola i ha de ser eminentment un servei educatiu […] és gruixut que les empresses siguem qui ho denunciem”. A més, denuncia que això deixa fora de joc la meitat de les empreses que formen part de la patronal perquè són empreses catalogades dins el sector del lleure i no el de l’hostaleria.

El gerent d’ACELLEC remarca que l’acord “tracta els monitors com una simple mercaderia i que afavoreix més aquelles empreses que tenen més en compte la part econòmica que la part educativa”. Montes també explica que en la fase tècnica “es valoren els projectes de manera genèrica sense saber on anirà i s’allunya la decisió dels centres”.

Tot i considerar que la manera com s’ha fet l’acord no és l’adequada, Montes veu positiu que s’endreci i es doni seguretat jurídica a la gestió del servei de menjadors.

Ordenar i facilitar la feina als directors

Des del Departament d’Ensenyament exposen que l’acord marc no és un procés d’adjudicació sinó que el que vol és homologar les empreses que poden oferir el servei garantint criteris des dels punt de vista organitzatiu, nutritiu i educatiu. Jordi Baldrich, Subdirector de Gestió de Serveis a la Comunitat del Dep d’Ensenyament, creu que això centralitza en el departament tota la feina administrativa “i als directors se’ls deixa la part de contractació amb la idea de facilitar-los la feina”.

Pel que fa a les acusacions de que l’acord pot minvar l’autonomia dels centres i afavorir el monopoli de grans empreses, Baldrich afirma que tot i que una sola empresa pot arribar a cobrir el servei del 60% dels alumnes del territori, “l’última decisió és dels centres que són els que triaran les empreses, no és un contracte centralitzat, és un procés d’homologació”.  Ell mateix remarca que, si bé les escoles amb més de 300 comensals hauran de demanar pressupost a totes les empreses per mitjà d’un concurs públic, “la resta ho ha de demanar a 3 empreses” a triar entre el llistat de les que estaran homologades.

Finalment exposa que tot i que l’acord marc és va planificar fins al mes d’agost, aquest preveu un pròrroga d’un any. Baldrich explica també que si, a causa dels recursos, s’endarrereix la data d’aplicació no demanarien que les escoles fessin el canvi d’empresa proveïdora del servei de menjador a mig curs: “Seria molt arriscat i aconsellaria que es fes durant l’estiu, a no ser que l’empresa resultant fos la mateixa que gestionés el menjador d’aquella escola fins al moment”.