Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un petit estudi liderat per la Universitat de Cork (Irlanda) desvetlla el que molts pares ja sabien: que els nens petits se saben moure en el món de les tauletes i els smartphones per buscar els seus jocs favorits.
El treball, publicat a Archives of Disease in Childhood –pertanyent al grup British Medical Journal–, indica que els nens de dos anys són experts en l’ús de pantalles tàctils i poden lliscar, desbloquejar, i buscar activament característiques en els dispositius intel·ligents.
“Aquest nivell d’interactivitat s’associa amb la seva capacitat de joc i indica que la tecnologia podria tenir un paper potencial en l’avaluació del desenvolupament dels nens petits”, assenyala Caroline Ahearne, investigadora del departament de pediatria de la Universitat de Cork i autora principal de l’estudi.
Qüestionaris
La investigació basa les seves conclusions en 82 qüestionaris sobre accés a pantalles tàctils i el seu ús, completat per pares de nens d’entre dotze mesos i tres anys.
Als progenitors se’ls va preguntar sobre el temps que els seus fills utilitzaven la pantalla cada dia i si eren capaços de desbloquejar-la, lliscar el dit a través de pàgines o imatges, i reconèixer i interactuar amb característiques específiques, com icones d’aplicacions per a jocs.
També es va preguntar als pares si havien descarregat jocs o aplicacions per l’ús dels seus fills. L’edat dels nens variava de 20 a 30 mesos i poc més de la meitat (57%) eren homes.
La majoria dels pares (82%) va dir que tenien en possessió un dispositiu de pantalla tàctil com un telèfon intel·ligent o una tauleta. La major part deixava el seu dispositiu al seu fill per jugar una mitjana de 15 minuts al dia, i gairebé dos terços (62%) havien descarregat aplicacions per a nens.
Nou de cada deu han indicat que els seus fills eren capaços de lliscar el dit per la pantalla, la meitat sabien desbloquejar-la i gairebé dos terços (64%) buscaven activament aplicacions tocant la pantalla.
Material inadequat
L’edat mitjana dels nens amb aquestes tres habilitats és de 24 mesos, mentre que la mitjana d’edat per identificar i utilitzar les funcions de pantalla tàctil específica és de 25 mesos.
En general, un de cada tres dels nens de 29 mesos va realitzar les quatre tasques. A més, el qüestionari indica que nens de només un any ja utilitzen regularment les pantalles tàctils.
El 1999 l’Acadèmia Nord-americana de Pediatria recomanava que els nens menors de dos anys no passessin temps davant de pantalles, a causa que s’arriscaven a exposar-se a material inadequat. A més, advertia que podria desplaçar altres interaccions importants per al desenvolupament i el joc.
Aquestes recomanacions es van fer abans de l’arribada dels dispositius de pantalla tàctil, la qual cosa podria tenir un impacte diferent en els cervells en desenvolupament dels nens, segons les investigadores.
“Les aplicacions de pantalla tàctil ofereixen un nivell d’interacció no experimentat prèviament amb altres mitjans i són més afins al joc tradicional”, assenyala Ahearne. “Això obre una aplicació potencial d’aquests dispositius, tant per a l’avaluació del desenvolupament, com per a la intervenció primerenca en nens amb patologies d’alt risc”.
No obstant això, adverteix: “Ja hi ha moltes aplicacions dissenyades per a nadons i nens petits, però no hi ha una regulació de la seva qualitat, valor educatiu, o la seva seguretat”. Per això, alguns dels problemes que sorgeixen amb l’observació passiva de la televisió també es podrien aplicar a aquestes tecnologies.
Aquest és un article publicat a Agència SINC
El Diari de l’Educació, 2025