Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Vivim en una època en què, afortunadament, cada vegada més persones es permeten viure segons el que senten i no segons el que s’espera d’elles. És un signe de maduresa col·lectiva entendre que no hi ha una única manera correcta de fer les coses, i que allò que per algú pot tenir sentit, per a una altra persona pot no tenir-ne cap. I això és perfectament respectable.
Pel que fa a la manera de vestir o de cuidar el cos, crec que no hauríem d’entrar a opinar sobre el que fan els altres. Si una dona decideix no portar sostenidors, ho pot fer per motius de comoditat, salut, gust personal o simplement perquè li ve de gust. I no hauria de donar explicacions a ningú. Igual que altres persones trien vestir d’una determinada manera o portar un pentinat concret, això forma part de la llibertat individual i del dret a viure sense judicis constants.
Encara avui hi hagi gent que es creu amb el dret d’opinar sobre el cos aliè
No em preocupa si algú porta sostenidor o no. El que sí em preocupa és que encara avui hi hagi gent que es creu amb el dret d’opinar sobre el cos aliè, o de donar lliçons sobre com hauria de vestir-se algú per ser “correcte” o “adequat”. El respecte passa, precisament, per saber callar quan una decisió no afecta a ningú més que a qui la pren.
Cada persona coneix el seu cos millor que ningú. I si una dona troba que està més bé sense una peça de roba que no necessita, quin problema hi ha? Cadascú que faci el que vulgui, sempre que ho faci des del respecte, cap als altres i cap a si mateix. La llibertat no hauria de ser cap polèmica, sinó un punt de partida compartit.
