Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“No es tracta de reproduir el que ja sabem, sinó de fer les preguntes adients perquè els alumnes raonin i puguin aplicar el que han après a l’escola. El món ja no només recompensa allò que sabem, sinó el que podem fer amb el que sabem” ha afirmat a Barcelona el director d’Educació de l’OCDE i coordinador de les proves PISA, Andreas Schleicher, en el marc de la jornada sobre ‘L’escola, el reflex de la societat del futur’ organitzada pel Cercle d’Economia i Innovamat.
Schleicher ha destacat que “hauríem de veure les capacitats socials no com a productes secundaris, sinó com a productes fonamentals”. “Estem ensenyant als estudiants en el passat, i no preparant-los per al futur. Les proves PISA emmirallen com el món laboral està evolucionant”.
En clau catalana, ha dit que “els estudiants a Catalunya són bons reproduint el que se’ls ensenya a l’escola, però tenen dificultats per extrapolar els seus coneixements, i per això, hi ha hagut baixos resultats a les proves PISA”
El director d’Educació de l’OCDE ha ressaltat la necessitat que hi hagi més implicació de la societat en el desenvolupament educatiu dels estudiants: “Les escoles han d’esdevenir institucions obertes al món, i docents i famílies han de formar part d’aquesta transformació.
Aprenentatge competencial
L’esdeveniment ha comptat amb una taula rodona sobre l’aprenentatge competencial, la formació docent i la importància de la investigació a l’aula. Entre els participants es trobaven Verónica Sánchez Orpella, membre de l’equip directiu de l’Escola L’Horitzó; Albert Vilalta Riera, professor i investigador de didàctica de les matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’equip didàctic d’Innovamat; i Joan-Ramon Borrell, professor titular d’Economia a la Universitat de Barcelona (UB) i secretari del Premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia, com a moderador.
“En l’ensenyament no es tracta de trobar la resposta adient, sinó de guiar els alumnes mitjançant bones preguntes perquè raonin”, ha explicat Sánchez en referència a l’aprenentatge competencial, a la qual cosa Schleicher ha afirmat que “abans apreníem per fer una feina. Avui, aprendre és la feina. Per això, la formació contínua dels docents i la motivació per aprendre ha de sorgir de manera intrínseca”.
“Existeix una gran distància entre la recerca que es fa en didàctica per millorar l’aprenentatge i el que realment passa a les aules. Com podem solucionar-ho?”, s’ha preguntat Vilalta. “És just el tema central”, ha contestat Schleicher. “És essencial que els que estan a primera línia, els docents, puguin estar atents a com canvia el món. Han de crear un bon ambient a l’aula i connectar l’aprenentatge amb el món real”.
L’esdeveniment ha estat inaugurat per Pedro Fontana, qui ha destacat la necessitat de fomentar espais que entenguin i analitzin les proves PISA, que ha qualificat com un “projecte d’avaluació pel canvi”. “No sabem quines competències i habilitats seran importants pel futur, però hem de formar a persones lliures, crítiques i versàtils, amb capacitat d’aportar riquesa a la societat”, ha afegit.
El Diari de l’Educació, 2025
2 comentaris
El rànquing de matemàtiques situa, per ordre de puntuació, els següents països com els que tenen millors resultats a les proves PISA: Singapur (1r), Macau (2n), Taiwan (3r), Hong Kong (4t), Japó (5è), Corea del Sud (6è). El primer europeu és Estònia, en el 7è lloc. Cal dir que aquests 7 països també apareixen en les primeres posicions a les proves de Comprensió Escrita i Ciències.
Això deu voler dir que, en aquests països “els alumnes no reprodueixen el que ja saben, sinó que es fan les preguntes adients perquè els alumnes raonin i puguin aplicar el que han après a l’escola”…
No puc estar més d’acord amb la frase “el món ja no només recompensa allò que sabem, sinó el que podem fer amb el que sabem”. Però crec sincerament que per “poder fer amb el que sabem”, primer cal saber i així tenir la base necessària per poder fer.
Tinc la sensació que, de vegades, ens perdem en el tema del raonament. Volem raonar coses que no sabem i opinar sobre fets que no entenem. No és molt més lògic plantejar que cal saber i entendre per a poder raonar i opinar amb criteri.
Una cosa més quan fa referència a la lectura dels resultats de les proves PISA a Catalunya: “els estudiants a Catalunya són bons reproduint el que se’ls ensenya a l’escola, però tenen dificultats per extrapolar els seus coneixements, i per això, hi ha hagut baixos resultats a les proves PISA”. En aquest punt em pregunto: Tenen dificultats per extrapolar els coneixements o no hi ha suficient coneixement per extrapolar-lo?
Em considero defensor del raonament lògic, de l’aprenentatge significatiu o, com diu el Sr. Schleicher, de la necessitat de connectar l’aprenentatge amb el món real i crear persones lliures, crítiques i versàtils… Però també crec fermament en la capacitat de treball, l’esperit de sacrifici i la importància del bagatge cultural de les persones i, deixeu-me dir que, sense esforç, sense coneixement i una sòlida base cultural, els nostres alumnes difícilment assoliran la llibertat, la versatilitat o l’esperit crític que els hi desitgem.
Totalment d’acord amb l’Enric… Una cartolina, una foto descontextualitzada i un text de la Viquipèdia no poden fer-te raonar ni tampoc fer que esdevinguis reflexiu o crític. Això només ho pot fer un professor o un mestre que t’interpel·la i que t’apropa al coneixement, la cultura i les idees.
Al Sr. Schleicher li passen vàries coses: no coneix el sistema educatiu català, ni com de baix ha arribat a caure; pren l’alumnat per imbècil i parla emetent eslògans, no idees ni propostes sobre les que puguem construir una escola millor.