Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Alan era un jove trans de 17 anys de Barcelona, un dels primers menors a qui un jutge havia autoritzat el canvi de nom en el seu DNI per aquell amb el que s’identificava. L’associació Chrysallis de famílies de menors transsexuals ha informat aquest divendres en un comunicat que “la pressió i la incomprensió en l’àmbit escolar han pogut amb Alan i aquesta nit ha decidit deixar de caminar entre nosaltres”.
Des de Chrysallis asseguren que “no hi ha paraules per acompanyar aquest dolor ni per expressar la indignació, frustració i vergonya davant unes administracions que mai arriben a temps, que van sempre per darrere de les necessitats de la infància i adolescència transsexual”. Col·lectius LGTBI convoquen una concentració de rebuig aquest diumenge a les 17h a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
L’escola té un paper clau en el difícil camí de prejudicis que han d’afrontar els joves transexuals. El Diari de l’Educació ha buscat donar algunes claus sobre com abordar aquesta qüestió en reportatges i entrevistes:
Infància i transsexualitat: el gènere sentit, la identitat viscuda
“El professorat no està format, i a vegades prefereix ignorar-ho, depèn sempre de la sensibilitat de cada mestre”, detalla Natalia Aventín, presidenta del col·lectiu Chrysallis. De poc serveix que les lleis reconeguin la diversitat afectiva i sexual si, quan obres els llibres de text, veus que només incorporen definicions d’home i dona amb les quals molts nens no encaixen. “A l’escola els ensenyem que existeixen homes de totes les ètnies, de totes les religions, però no els expliquem la diversitat sexual, no incloem els grisos al currículum”, constata Aventín.
Lucas Platero: “Abans els nens i nenes que trencaven les normes eren marietes o ‘marimachos’”
El sexisme fa mal als homes i a les dones, no només a les persones que estan transitant o són trans*. La masculinitat construïda en la competitivitat, en l’agressivitat o certa feminitat de les nenes pudoroses, ens empresonen en rols de gènere molt limitats. Qüestionar la identitat corporal o els rols binaris de gènere és important, per exemple perquè les noies sàpiguen que poden ser el que vulguin, o que un noi no ha de ser el típic milhomes valent. Per a mi, no només es tracta que no es discrimini a les persones trans*, sinó també de qüestionar aquestes normes tan rígides, cosa que ens beneficia a totes les persones.
